La Polis grega

L’Hèl·lade comptava amb un relleu muntanyós, valls estretes i costes retallades. Això no facilitava les comunicacions entre les diferents ciutats. La polis era cadascuna de les ciutats estats independents i les petites poblacions que les circumdaven. Cadascuna d’aquestes poli comptava amb un govern propi, però tamé amb unes lleis, exercit i moneda propis.

Govern d’Aristòcrates.

Les polis estaven governades per grans propietaris agrícoles que dominaven els pagesos i que eren militars (aristoi: els millors). La resta de ciutadans (varons) es reunien en assemblea però sense poder polític.

La democràcia.

 Avui en dia és considerada la millor forma de govern que hi ha. A Atenes durant elsegle VI a.C. hi havia tanta properitat econòmica que molts ciutadans tenien diners per tenir equipament per lluitar per la ciutat. Com a contrapartida van demnar poder participar en el govern de la ciutat. Soló i Clístenes van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei.

Les colonitzacions gregues.

Molts grecs van abandonar les polis entre els segles VIII i VI a. C. per por a ser esclavitzats. El terreny era escàs i els deutes eren grans. Moltsvan recórrer les costes de la mediterrània i del mar Negre cencant metalls. Alguns s’hi van instal·lar i van fundar colònies on imitaven lea forma de viure de les seves ciutats d’origen. 

Des d’aquestes colònies els grecs van establir comerç amb els polis indígenes. Els productes més preuats que obtenien d’aquests pobles eren l’or, la plata, el coure i l’estany. A canvi els grecs van introduir el coneixement de noves tècniques : el torn per a la ceràmica, la metal·lúrgia del ferro, la moneda, l’escriptura, la difusió del conreu de la vinya i l’olivera…

El naixement del món grec

La civilització grega estava composta per moltes petites ciutats (polis) independents escampades per la península Balcànica i per les illes del mar Egeu.

Era un poble dedicat al conreu de l’olivera, la vinya i el blat, i a la ramaderia ovina i caprina. El medi càlid i sec afavoria aquestes activitats. Però També es dedicaven a la pesca i el comerç per la mediterrània.

Anomenem Hèl·lade al conjunt de tots els pobles independents que habitaven aquests territoris i que tenien en comú la mateixa llengua: el grec, i la mateixa religió. Parlaven i escrivien fent servir el mateix alfabet i explicaven el seus orígens amb la mitologia que deia que Zeus era el pare de tots els seus déus i de tots els homes.

Els grecs eren els habitans del pobles primitius de la península Balcànica i del que van poblar sucessivament aquells territoris. A l’any 2.000 a.C. un poble indoeuropeu (els aqueus) van fundar Micenes i van donar orígens a la cultura micènica caracteritzada per les ciutats emmurallades i l’ús d’armes de bronze i els carros de guerra.

Els doris, també procedents del nord es van establir a Grècia cap a l’any 1.200 a.C.

La Agencia Europea del Espacio lanza el mapa terrestre con mayor resolución

Ha sido elaborado con más de 3.000 puntos de referencia y con los datos obtenidos durante 19 meses por el satélite ‘Envisat’

La Agencia Europea del Espacio (ESA) ha lanzado una mapa terrestre con una resolución diez veces mayor que cualquier mapa por satélite anteriormente realizado. Disponible en la web GlobCover, el mapa ha sido elaborado con más de 3.000 puntos de referencia y con los datos obtenidos durante 19 meses por el satélite Envisat, situado a unos 900 kilómetros de altura.

La información obtenida será muy útil para aplicaciones como el control de los cambios climáticos y su impacto, la conservación de la biodiversidad y la gestión de los recursos naturales.

L’escorça

A l’escorça distingim les diverses formes del relleu: muntanyes, valls, depresions o planes.

Les plaques tectòniques són grans blocs de terra que formen l’escorça terrestre. Les zones de contacte són llocs de gran activitat sísmica (terratrèmols) i de vocans.

La capa externa de la Terra

La Terra es divideix en tres grans capes:

El nucli: és la part més internade la Terra i es subdivideix en nucli intern i nucli extern.

El mantell: envolta el nucli terrestre i és la capa més gruixuda.

L’escorça: és la capa més externe de la Terra. És molt prima i és on hi ha els continents i els fons de mars i oceans.

La muntanya més alta del món és l’Everest que fa 8.848 metres. El lloc amb més profunditat en l’escorça terrestre és la fosa de les Marianes amb 11.034 metres a l’oceà pacífic.

Les formes de la Terra.

La superfície dels continents presenta relleus variats com planes, altiplans, serralades, valls i depressions.

Els oceans banyen els continents i modelen les costs amb platges, espadats, golfs… I enmig d’aquestes grans masses d’aigua hi sorgeixen els arxipèlags o conjunts d’illes.

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

Paleolític: significa pedra antiga (paleo: antic; lític: pedra). És un període en el que es succeixen èpoques de molt fred (glaciacions) i èpoques càlides.

La caça i la recol·lecció: Per alimentar-se, els humans havien de caçar, pescar o recol·lectar fruits. Caçaven petits mamífers, rèptils o insectes. Però, en ocasions, també caçaven alguns grans mamímers com mamuts, rens o bisons, dels quals ho aprofitaven tot: la pell per abrigar-se, la carn com aliment, els ossos per fer instruments, i els tendons per fer cordes.

Eren nòmades ja que constantment es treslladaven buscant caça o fugint d’algun perill. Vivien en coves o cabanes construïdes amb pals, fang i pells.

-El domini del foc. Va ser un element de progrés molt important perquè podien escalfar-se, espantar animals perillosos, il·luminar-se i cuinar els aliments. El foc el deurien descobrir casualment procedent d’un llamp o de lava i més tard van a prendre a encendre’l fent picar dues pedres o fregant un bastó sobre un tronc.

-La fabricació d’instruments: L’home del paleolític va aprendre a fabricar utensilis com talladors, rascadors o  puntes de llança amb sílex, una roca dura que quan es colpeja es trenca en làmines esmolades.També van començar a utilitzar ossos o banyes per a fabricar agulles per cosir, hams per pescar o arcs per llençar fletxes.