Cròniques dels projectes Comenius

On the 11^th of January 2022, we had an informative talk on behalf of the expert on vertical gardens Marc Grañen.  The other partners’ countries followed the lecture online.

Today, Wednesday, 28th of May all the students of the project are divided in two groups. One group goes to the “Aula Gastronòmica de Salt” to do a few activities and learn about how to cook scrambled eggs with tender garlic and “pollastrons a la catalana” (small chickens) . First,  they go to buy some fresh products and then they will cook with the help of a Catalan cook, Pol Cabanas.

Meanwhile the other half of the group is doing some activities for the project such as  preparing the studio for the TV magazine,  designing the `project website, editing a video of the market of Bescanó, sewing the greenscreen, …

From 13.00 to 15.00 o’clock we do some creative cooking workshops with fruits and vegetables.

On Thursday the 29th of May the students of Germany and Catalonia went to Barcelona by bus.

When we arrived in Barcelona, we visited a famous building called La Padrera but we didn’t go in.

Then, like half an hour later, we went to a big cathedral called The Cathedral of Barcelona. It was so beautiful and some of the students went in  this building.  There was a garden with a big fontain and gooses near it. There were big chapels and sacred places as well.

Later on,  we took the bus and we visited the Sagrada Familia where a tour guide was waiting for us at the entrance. She explained us the Sagrada Familia’s hitory and some interesting facts about it.

When we finished that tour, we visited La Font màgica de Montjuic. Then we had some free time to do some sightseeing to the fountain and for shopping to a big mall situated in the Av.Reina Maria Cristina, which it’s so close to the fountain.

Finally, we went back to the bus which took us to the Camp Nou, F.C. Barcelona football field . We didn’t enter but we saw it from outside and we went round it.

After that, we returned to Bescanó at six o’clock. We all were very tired after the trip.

On Wednesday 28th of May, some Catalan students with their German partners went to visit the Market in Salt.

We went walking there all together and when we arrived, we had breakfast before we started with our tasks which consisted in interviewing  some workers from different stalls.

After the interviews, at the same market, we went to the Aula Gastronòmica where a cook showed us how to make some dishes called: Scrambled eggs with mushrooms and green garlic and ”Pollastrons”, the Catalan way.

After that, we walked back to school . We all arrived very tired but very happy because the dishes were delicious and the experience was really possitive.

On Monday 26th, late in the evening the German students arrived at SILa Miquela of Bescanó. We were very excited about their arrival. Today, Tuesday 27th May we went  to the sports centre in order to welcome them and do some warming-up activities to know each other.

After that, we were split in two different groups. One group did some orienteering around the village and the second group was working in several workshops in the school.

Els dies han passat volant i ja ens troben al darrer dia. Sembla mentida però és cert. Avui passarem el  dia a l’institut i acabarem de fer les maletes per enfilar el camí cap a l’aeroport. Ens espera un llarg retorn però ens enduem un records i unes vivències úniques.

Demà us explicarem  la resta…

Fins demà.

Pengem la primera crònica d’aquest viatge. Fins ara no hem pogut escriure per culpa de la connectivitat i per falta de temps.

Avui quan hem anat a l’institut ens hem trobat amb tots els alumnes col·locats en fila, ben ordenats, mirant tots cap a un pal. Al cap de pocs minuts un professor del centre s’ha col·locat davant dels estudiants i han començat a cantar (hem suposat que era l’himne nacional). Mentre cantaven anaven hissant la bandera turca a l’asta: ha estat interessant de veure.

És el tercer dia que passem aquí (en realitat podríem dir que el segon, ja que diumenge vam arribar molt tard). En aquests dos dies, hem anat a visitar una universitat important de la ciutat de Çorum, una universitat molt gran i amb una tecnologia molt avançada. També hem visitat altres llocs: avui hem vist motes ruïnes de pedres i pel que hem entès restes d’antigues mesquites on algun professor turc ens ha explicat costums que tenen i tenien.

Durant aquest primer dies de viatge hem tingut els nostres entrebancs -que no explicarem, ho deixarem per a la tornada-, però està sent una estada impressionant, molt interessant, molt agradable, i encara queden 3 o 4 dies per gaudir-ho al màxim. Anirem escrivint per informar de com va tot i del que fem.

Jordi Lladó i Grau Barrachina

Ahir diumenge vam sortir de Bescanó cap a Barcelona per arribar a Çorum… però no va ser tan fàcil! Ens va passar de tot!

Un cop vàrem fer tres hores d’avió vam arribar a Istanbul. Allà ja era tot molt diferent. Vam  anar al control de passaports i després de fer una llarga cua… ens van fer recular per fer una altra llarga cua!!! Necessitàvem el visat! Visat? Au, recula i prendre paciència. Un cop va arribar el nostre torn i vàrem aconseguir els visats, torna a fer una llarga cua! Corrent com bojos en un aeroport enorme… trobem una altra gran cua per passar el control de seguretat.  Treu tots els estris tecnològics, sabates, abrics… ufff! Tothom suant i recordant els turcs en general. Però encara no s’havia acabat tot! Mirem a la pantalla de sortida de vols i ens estaven cridant! LAST CALL! Tothom a còrrer amb coses penjades perdent peces d’abric, cridant “excuse me, excuse me” per fer-nos pas en un gran mar de gent. Finalment, arribem a la porta d’embarcament. Tothom puja al bus que ens portava a l’avió però l’Anna i la Mònica queden a fora… no hi havia més lloc…marxem sense elles! Les cares eren un poema a dins i fora del bus perquè ens anaven separant… Vàrem pujar  a l’avió sabent que les nostres profes se´n sortirien com bones heroïnes que són…i tal dit tal fet. Al cap de deu minuts ja entraven per la porta! Tothom cansat i conscients que només havíem fet mig camí. Què ens passaria més? Doncs que un cop a Ankara havíem d’anar a buscar maletes. Hi serien totes? Sí… però una maleta totalment destrossada…la de l’Anna, la professora de música. Vaja, una altre disgust! Sort que allà ja ens esperaven amb un super mini bus on no hi cabien les maletes!!! i ara què? Doncs, cap problema. Ho van arreglar a la turca… la meitat de l’equipatge al passadís del bus. Sort que portaven cocacoles i fantes per poder fer el tros de camí final amb bus… Teníem per endavant tres horetes més de camí. Oleee! Pel camí vam veure com molta gent d’Ankara celebrava la victòria de les eleccions municipals. Molts de cotxes pitant, portant banderes amb la foto d’un senyor amb bigoti! A les 2 de la matinada, 3 hora local. Tot un gran viatge llarg i ple d’emocions. D’això es tractava, no? Viure experiències que a Bescanó no viuríem.

Fins aviat,

Alumnes i professors valents i cansats.