E.C.O.

André Comte-Sponville va escriure un dia que la filosofia i la vida eren importants, molt, però perquè darrera hi havia la vida, que encara n’era més. Crec que el mateix succeeix amb l’educació.

André Comte-Sponville va escriure un dia que la felicitat no existia, que era un acte de creació.  I lluny de creure que es tracta d’un plantejament ingenu, em dóna força.

André Comte-Sponville va escriure un dia que no pretenia ser original, que les definicions que ell feia de felicitat no eren seves, que, de ser així, no serien pas bones. Què dir doncs d’aquest blog?

Aquest no és un blog sobre André Comte-Sponville. Tan sols pretenc oferir-lo o oferir-me’l com a espai que permeti, a aquells que han mirat l’educació des de fora de la cova,  fer-me/-vos arribar el meu/nostre eco transformat. A cada pas ens trobem amb noves coves. Vull afrontar-les! M’hi acompanyes?

No escric en nom de ningú, ni intento representar cap col·lectiu. Però si voleu plantejar temes els podem mirar junts, segueixo creient que junts arribem més lluny, o potser més a prop, ja no sé què és el que realment fa falta.

Les veus que sentireu són les veus que m’acompanyen. Res és original, si ho fos, seria una ximpleria.

One thought on “E.C.O.

  1. ANNA BRASO RIUS Post author

    Us proposo un primer joc. Què us semblaria enviar-me un acròstic amb ECO? Per cada lletra una paraula, i un títol que les englobi.

    ACCIONS

    Escoltar
    Comprometre’s
    Observar

    Aquest és el meu. Ara, si ho voleu, us toca a vosaltres…

    (Aprofito també per dir-vos ja podeu trobar penjat el primer article)

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *