Presentació

Hola a tots …

Soc un mestre de primària que fa anys va fer el pas a secundària.

Soc de la generació analògica del paper, tisores i màquina d’escriure. Quan vaig començar, la pràctica docent de preparar material pels alumnes era una tasca lenta, feixuga i llarga … resultat de tenir prou coneixements de dibuix, pintura, fotografia i altres arts manuals de les que depenia un resultat més o menys bo: temps de fer diapositives fotografiant una composició o un cartell per tal de dissenyar la portada d’una sessió de presentació de materials … en fi, quins temps!.

forges_maestraEls temps van anar evolucionant, i, a banda de canviar el nostre rol de mestres a animadors, actors, psicòlegs socials, acompanyants, traductors, psiquiàtres, etc, aleshores, un bon dia, es comença a parlar dels ordinadors i les seves aplicacions educatives. De seguida, la informàtica i les seves aplicacions esdevenen una de les meves dèries donades les seves possibilitats d’aprofitament a nivell laboral -aplicacions educatives, és clar- i personal -el món gràfic i de la imatge, fixa o seriada, ocupa una esfera important de les meves aficcions-.

Des dels inicis, amb el Framework i el Paint, fins a les aplicacions actuals, el trajecte no ha estat tan llarg i sí profitós … L’evolució dels mitjans tecnològics ha estat sorprenent i a una velocitat no sempre fàcil de seguir. Tot i així, he procurat mantenir-me actualitzat, amb la idea de que allò que jo controli podré fer-ho extensiu als meus alumnes. Aquí, fent un incís, he de destacar el paper important del terme “autoformació” en la meva trajectòria professional: no sempre ha estat possible assistir a sessions de formació, per diferents raons, algunes geogràfiques -a la Catalunya Interior les possibilitats de formació no tenen res a veure amb les que s’ofereixen, per exemple, a la corona industrial de Barcelona ciutat-i, de vegades, també s’ha de dir, aquesta formació oficial ha anat al darrera del que l’orientació dels temps imposava; per tant, en molts casos, no va quedar més alternativa que buscar-se una formació externa o formar-se un mateix, amb les dificultats que, de vegades – no sempre -, comporta aquest procés.

En la línia exposada abans, arriben els temps de la “bogeria comunicativa”, és a dir, internet i el món globalitzat de l’espai web, i veig, com suposo que la gran majoria dels docents, la “necessitat”, en el meu cas acompanyada de gust i desig d’aplicar aquestes noves tecnologies, de mantenir-me encara més al dia.

8378990781_df819522a4_zD’aquesta manera, constato, de manera molt clara i contundent, en els diferents cursos de formació, uns cops com a assistent i altres com a formador,  que la revolució en la que ens trobem ficats -els de la meva generació com a autèntics immigrants digitals– és, ens agradi o no, un camí sense retorn: els paradigmes educatius han canviat i, per conseqüència, la manera com hem d’ensenyar als nostres alumnes ja que ells no aprenen seguint els esquemes amb els que vam aprendre nosaltres … els nostres alumnes aprenen de manera/es diferents!.

Tenint com a fons aquest nou escenari: novetats, innovacions, canvis, …destacar el moment en el que comencen a sorgir, de manera tímida, les noves aplicacions desenvolupades en línia -eines web 2.0-, actualment consolidades, que suposen un abans i un després … Ja no cal tenir la gran màquina a casa o a l’escola amb un programari a l’última … amb internet i, si de cas, un pendrive i poques aplicacions portables podem desenvolupar una feina d’allò més profitosa.

En aquesta orientació, de difondre coneixements mitjançant la xarxa, apareixen els blocs -autèntics substituts dels espais web estàtics i tradicionals- com a mecanisme de publicació immediat que possibilitat informar, compartir, col·laborar, … amb la potencialitat de que altres usuaris, no necessàriament educadors, puguin aportar la seva opinió sobre allò que nosaltres estem publicant. Si, a més a més, volem fer servir aquesta eina com a mecanisme d’informació del que fem a l’aula, doncs els avantatges educatius són molt grans. En definitiva … LES POSSIBILITATS SÓN IMMENSES!!.

Finalment, concloure, com a reflexió personal, que tots aquests canvis no són passatgers, les noves tecnologies aplicades a l’ensenyament han vingut per quedar-se i per tant ens haurem de posar el vestit de professor digital del segle XXI i assumir els rols corresponents.21st_century_educator_1_

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *