MASACCIO

Un fort corrent d’aire provocat pel comboi Frecciarossa que arriba, rabent, a l’estació de tren de Siena fa que els rossos i rinxolats cabells de l’Ettore Albiol Ercolani cobreixin la seductora piga, heretada de la mare, que té a la galta dreta. A les vuit hores i quaranta-set minuts d’un assolellat matí de mitjans de juliol del 2015, el dia divuit, per ser més exactes, amb el volum d’una recent biografia il·lustrada de Masaccio a la mà esquerra, amb un bitllet d’anada i tornada a la mà dreta, amb una motxilla de color blau turquesa a l’esquena i amb la seva inseparable Canon rèflex digital EOS 1000D penjada del coll, l’atractiu noi, de gairebé vint-i-cinc anys, puja, impacient, a un dels vagons de la companyia ferroviària Trenitalia que el portarà fins a Firenze Santa Maria Novella (Firenze SMN). En una hora i quaranta minuts ja haurà arribat a la capital de La Toscana, situada a uns cinquanta-cinc quilòmetres de distància. S’asseu al costat de la finestra mentre escolta una de les clàssiques cançons italianes que ha gravat a l’MP4 per retrocedir en el temps i ambientar-se, “Firenze sogna”, composada per Cesare Cesarini el 1939 i interpretada, en aquest cas, pel seu admirat Luciano Pavarotti, del qual no es cansa mai d’escoltar també “Nessun dorma”. A fora, els xiprers se succeeixen fugaçment davant seu en una corrua d’estilitzades taques verdes i marrons. Obre el llibre i rellegeix amb emoció la dedicatòria, escrita en tinta blava, amb ploma de traç fi, que hi ha a la contraportada: Units sempre per l’Art, de Bruno Praz a Ettore Albiol. A sota, hi apareix el nom d’un local i una adreça, La Cité Libreriacafé, Borgo San Frediano, 20, on ha quedat avui a les dotze del migdia. L’últim tren de tornada sortirà a les vint-i-tres hores i set minuts i arribarà a la una i vint de la matinada, però ell preferiria arribar a una hora més prudent i sortir a les dinou i deu per tornar a ser a Siena a les vint i trenta-vuit. Aquesta és la primera de les moltes escapades que, des d’ara, i durant el proper curs acadèmic, l’Ettore farà a Firenze per tal d’endinsar-se en l’obra del que ell considera un dels grans genis del Quattrocento italià, l’extraordinari Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, Masaccio, en el món de la pintura, que, malauradament, va viure només vint-i-set escassos anys, entre el 1401 i el 1428. El Renaixement és un dels moviments artístics que sempre ha fascinat el nostre inquiet protagonista, així com també l’art contemporani dels segles dinou i vint. L’Ettore Albiol, que fa tres anys es va graduar en Història de l’Art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, la seva ciutat natal, va centrar el seu treball de fi de grau, i també posteriorment, però molt més ampliat, el d’investigació, o tesina, del doctorat, en la figura de l’interessant i captivador artista d’origen alsacià Joan de Borgonya o mestre de Sant Feliu, nom donat per l’autoria de l’exquisit retaule Predicació de Sant Feliu a les dones de Girona, realitzat entre 1519 i 1521. D’aquesta obra de Borgonya, també documentat com a Borgunya o Burgunya, pintor precursor del manierisme a Europa, i influït per Leonardo da Vinci i per Albrecht Dürer, se’n conserven sis taules al Museu d’Art de Girona, situat a l’edifici del Palau Episcopal, que l’Ettore coneix amb minuciós detall; després de les classes a la facultat hi havia anat molts dies en caure la tarda, amb la carpeta de dibuix sota el braç i amb el carret de rodes carregat amb el robust cavallet de fusta de faig que li havia enviat l’oncle matern Flavio des de Montepulciano, quan, el sis d’octubre del dos mil cinc, va complir els quinze anys.
(…)

Carme Ramilo i Martínez

Poder llegir el relat íntegrament en el pdf adjunt. Va resultar finalista en el XVII Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala i va ser publicat en el volum La dona del quadre …i 11 contes més, de La Busca edicions.
MASACCIO (PREMI VÍCTOR MORA 2015) (PDF)

http://www.canal10.cat/video/12959-xvii-premi-v-ctor-mora-de-narrativa-breu
La dona del quadre i 11 contes més

Perdoneu

Camino en l’espai infinit d’horitzons sense llum.
Ressegueixo, amb la mirada perduda, la salvatge riba del riu,
amb decisió irrevocable de cometre els meus plans.
Una carta, entre els dits, i una bola roenta de plom, al cervell.
Boira espessa, a la ment. Tot és fosc dintre meu.
I un silenci punyent m’apedrega els budells fins a fer-los sagnar.
Se m‘esgota l’alè. Se m’entelen els ulls. Se’m segellen els mots.
No puc més. Només veig dintre meu un baf gèlid de dol
i un tel sòrdid de por i un batec alentit que s’esforça per ser.
Quant dolor causaré. I és llavors que per dins ja començo a morir
en pensar en el buit que potser deixaré. No puc més.
Per a tothom és millor que m’aboqui al no res.
Aturaré el cant tràgic del corb que em rosega els sentits.
Salto al buit i la bola roenta de plom s’engrandeix dintre meu.
Tot és fosc. Perdoneu aquest cor sense rumb.

Carme Ramilo i Martínez
6 maig 2013

(Poema integrant del volum Poesia en Acció 2013)

LA PARTENÇA

Avui, Estiu estimat, has tret el tiquet de tren
per fugir més endavant a un altre indret.
I m’has besat a la galta, tendrament,
mentre iniciaves l’ineludible comiat.
Et contradius per moments: fas que fuges,
però et mantens, aquí, sublim, passional.
Despulles, sense llicència, el nesprer,
mentre la teva amant insubmissa,
la Tardor, pacient, elegant i sensual,
ja s’atansa, lentament, per prémer el teu braç
i abraçar-te, i mirar-te amb dolçor als ulls
i dir-te que has de partir en el tren del pas del temps…

Carme Ramilo i Martínez
28 agost 2012

El DBD destaca la història de Concepció Carreras Pau, escriptora i música

El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD) ens presenta la història de Concepció Carreras Pau, escriptora i música, que va dedicar la seua vida a la poesia i a la música i ha esdevingut un referent per la seua trajectòria en el món de la cultura.

EL DBD destaca la història de Concepció Carreras Pau, escriptora i música

RETROBAR CONCEPCIÓ CARRERAS

L’amic, poeta i lingüista Carles Duarte i Montserrat ha publicat un extraordinari article a la revista Recull de Blanes, sobre l’antologia Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula.
Us convido a llegir-lo.

Moltíssimes gràcies, Carles!!!

Retrobar Concepció Carreras, publicat per Carles Duarte a Recull de Blanes (1 març 2012)