LA PARTENÇA

Avui, Estiu estimat, has tret el tiquet de tren
per fugir més endavant a un altre indret.
I m’has besat a la galta, tendrament,
mentre iniciaves l’ineludible comiat.
Et contradius per moments: fas que fuges,
però et mantens, aquí, sublim, passional.
Despulles, sense llicència, el nesprer,
mentre la teva amant insubmissa,
la Tardor, pacient, elegant i sensual,
ja s’atansa, lentament, per prémer el teu braç
i abraçar-te, i mirar-te amb dolçor als ulls
i dir-te que has de partir en el tren del pas del temps…

Carme Ramilo i Martínez
28 agost 2012

7 comentaris a “LA PARTENÇA

  1. Moltes gràcies, Montse!!! Necessito escriure per viure!! M’han animat els teus comentaris!!!

  2. Moltes gràcies, Mercè!!!! Un petó ben gros per a tu i per a l’Epi!! Fins aviat!!!

  3. Feia temps que no entrava al teu bloc.
    Sort que de tant en tant ho faig perquè no m’hauria agradat perdre’m aquesta bellesa de poema.
    Quan arriba la propera estació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *