LA PARTENÇA

Avui, Estiu estimat, has tret el tiquet de tren
per fugir més endavant a un altre indret.
I m’has besat a la galta, tendrament,
mentre iniciaves l’ineludible comiat.
Et contradius per moments: fas que fuges,
però et mantens, aquí, sublim, passional.
Despulles, sense llicència, el nesprer,
mentre la teva amant insubmissa,
la Tardor, pacient, elegant i sensual,
ja s’atansa, lentament, per prémer el teu braç
i abraçar-te, i mirar-te amb dolçor als ulls
i dir-te que has de partir en el tren del pas del temps…

Carme Ramilo i Martínez
28 agost 2012