SILENCIÓS PASSEIG DE XIPRERS

A l’escultura Asleep (1987),
obra de l’escultor australià Peter Schipperheyn

Cap a l’infinit mena el silenciós passeig de xiprers.
I se’m despulla, insensible, per recordar, cruelment,
tot el que sento per tu. Les llàgrimes barren el pas
als meus mots, ara i aquí, i s’ofusca el pensament.
I el plor no atura el seu cant, mentre afaiçono el teclat
per tan sols poder oferir tot el que sent el meu cor.
Sé que un dia fugiràs, o potser fugiré jo,
entre l’estol d’orenetes i el crespó d’un fred dolor.
I em nego a perdre’t, Amor. I a que em perdis en el buit.
Però la dolça tramuntana ben segur que arribarà.
I, quan la meva carcassa s’hagi fos entre els estels
i les cendres del meu cos dansin amb les ones del mar,
besaré la teva galta perquè em sentis molt a prop.
Cap a l’infinit mena el silenciós passeig de xiprers.
I camino, amb pas segur, mentre ens mirem, tendrament.

Carme Ramilo i Martínez

Asleep, Peter Schipperheyn

3 comentaris a “SILENCIÓS PASSEIG DE XIPRERS

  1. Em va encantar la teva sinceritat, Marc! Mots positius com els teus sempre ajuden a continuar aquest camí de l’art sorgit directament de l’ànima…!
    I molta força a tu també per continuar fent passos en el món de la música!!! Enhorabona!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *