I POETA T’ACLAMO

Perduda la mirada en camps sorians de guerra,
prems fort ploma i maleta i somnis alats,
i eixamples l’horitzó amb llàgrimes i fel.
T’aferres a un destí volàtil com la vida
i evites, nu, el cant dels àngels de la mort.
Avui restes en pau, cobert de rams de roses,
de versos manuscrits, que honoren el teu nom,
i la mare, tenaç, et somriu i t’abraça.
I, en silenci, t’observo i poeta t’aclamo.
I, amb gust dolç als llavis, a Numància et recordo,
recitant els teus mots, penetrant dins de tu.
I, en silenci, t’observo i poeta t’aclamo.
I, asseguda als teus peus, t’acarono amb la ment.

Al gran poeta Antonio Machado
(Sevilla, 26 juliol 1875 – Collioure, 22 febrer 1939)

Carme Ramilo i Martínez
Inspirat a Collioure (França) i escrit a Mollet del Vallès, 27 juliol 2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *