MIRATGE

Creuo el temps i l’espai com una partícula sotmesa en l’aire.
No em sento ni del present, ni del passat ni del futur,
simplement em sento. Em sento viva, autèntica,
amb un cos farcit per una ànima que no deixa de murmurar
que vol absorbir cada instant, cada alè, cada respir.

Davant els meus ulls apareix el miratge:
un aparent mar rogenc, sensual i màgic.
Les onades s’acaronen suaument, bressolant-se…
com infants adormits en el somni d’un mag just.

A 120 quilòmetres per hora, deixo enrere el món i el temps.
Puc llegir: A7 Sortida 9: Costa Brava
I entro en la màgia de la imaginació
i de la sublim introspecció del jo poètic.

La torxa del nou dia crema amb fúria, captivant…
Núvols disfressats d’onades m’han besat.
He sentit dins cada racó del meu ésser
la misteriosa immensitat de l’infinit.

Carme Ramilo i Martínez

Un dia sobre quarts de set del matí del curs 2003-2004
Trajecte per asfalt entre Mollet del Vallès i Palafrugell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *