SANG A L’ÀNIMA

El so melangiós de l’oboè
em transporta al teu costat,
i sento, llavors, la necessitat vital
d’acaronar-te tendrament,
mentre recollim, amb sang a l’ànima,
els fragments mortífers
de les entranyes de la Terra.
El so melangiós de l’oboè
dibuixa en l’aire tot el meu dolor.

Dedicat a l’amiga Mami (i a tota la família),
perquè la meva ànima passeja amb ella per Tokio, a cada instant.

Carme Ramilo i Martínez
Llançà (Girona), 23 abril 2011