Tres plataners, pràcticament despullats, dansant en silenci al voltant d’un tímid fanal de pàmpol rodó, mentre la música m’acarona per dins i per fora com una onada immensament desitjada per la costa… Resto aquí, sentint… i molt…
Carme Ramilo i Martínez
1 març 2010, 20.10 hores
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
A voltes, les onades que tu esperes no tornen mai més a la costa, sinó que s’allunyen mar endins, fins difuminar-se en l’horitzó incert i abstracte… L’únic que et queda llavors és el record, que també comença a difuminar-se fins fondre’s en la seva lleu silueta…

Text: Carme Ramilo i Martínez
28 febrer 2010