des 08
Anímics silencis
La pastora plora desconsoladament davant les peces de ceràmica / esmicolades a terra i engolides, amb fredor, per la mel que contenia l’atuell. / L’antiga dolçor s’ha confós ara, molt violentament, amb la sorra bruta / del jardí mig abandonat, buit, fosc i clos en el més cruel dels anímics silencis…
Carme Ramilo i Martínez
1 novembre 2009
8/des/09 a les 23:19
Els plors de la pastora em recorden els moments pels que pasem algunes persones en un moment determinat de la vida, en la qual, tot s’assembla a la dolça mel barrejada amb la terra per on s’ha escampat i penses que tot és confús, que no hi ha res clar, que la situació no es podrà redreçar. Però, malgrat tot, crec que els éssers humans tenim la capacitat de sortit-nos de l’adversitat i, la pastoreta tornarà a anar a buscar un altre pot de mel, prendrà mesures perquè no se li torni a trencar, i la podrà barejar amb metó que un bon amic o amiga li portarà. Així, els plors es convertiran en alegria compartida.
8/des/09 a les 23:22
Els plors de la pastora em recorden els moments pels que passem algunes persones en un moment determinat de la vida, en la qual, tot s’assembla a la dolça mel barrejada amb la terra per on s’ha escampat, i penses que tot és confús, que no hi ha res clar, que la situació no es podrà redreçar. Però, malgrat tot, crec que els éssers humans tenim la capacitat de sortir-nos de l’adversitat, i la pastoreta tornarà a anar a buscar un altre pot de mel, prendrà mesures perquè no se li torni a trencar i la podrà barrejar amb mató que un bon amic o amiga li portarà. Així, els plors es convertiran en alegria compartida.
8/des/09 a les 23:58
M’ha encantat la lectura que has fet dels versos, Maria Àngels. La profunditat anímica que has expressat han unit els fragments de l’atuell i han fet possible que la mel torni a acaronar dolçament el seu interior…
Una abraçada molt forta.
28/des/09 a les 20:45
Exquisits anímics silencis que traspuen sensibilitat profunda. Com sempre amb tot el que escrius.
Una forta i sincera abraçada.
28/des/09 a les 22:02
Moltes gràcies, Maria Carme.
La teva manera de ser i la teva professionalitat com a escriptora sí que traspuen una acaronadora sensibilitat…
Molts petons.