Presentació del volum de contes Homilies d’Organyà el dissabte 5 de setembre

Els dies 4 i 5 de setembre, va tenir lloc la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà i presentació del volum que aplega els contes del darrer certamen literari Homilies d’Organyà. Hi vaig presentar el relat “Leyna Müller“, a través del qual vaig viatjar novament a una ciutat que considero molt especial: Frankfurt am Main…

Entaforades…

Vall d’Hebron
23-7-09
10.47 hores

Rètol gris i verd.
Consultes (Cons.) Externes
Traumatologia (7 a 11)
Portes 7-8-9-10-11 (indicades amb tres fletxes cap a dalt des de la meva col·locació)

Porta 6 (indicada amb tres fletxes cap a la dreta des de la meva col·locació)

Més de vuitanta persones entaforades en els seus pensaments. Una senyora amb camisa de color festuc, llegint un Lectures, i aguantant una bossa de plàstic de base:
Benitosports

Una infermera que ens posa la tele per evitar que el brunzit humà vagi augmentant (mirarem TV5). La pantalla, d’esquenes a mi; al fons de la sala, una altra pantalla, llàstima que amb un canal diferent. Sincronitzarem, doncs, el so d’un canal amb la imatge de l’altre. Un noi de vint i escaig anys a la meva dreta, en cadira de rodes, amb jersei lila, que també ironitza sanament sobre la sentència de la infermera (“Les pongo la tele para que no hablen”). De moment, està causant efecte.

Mai havia parat tanta atenció al disseny de les crosses. N’hi ha de ben curioses. Sempre m’ha sorprès que la seva relativa lleugeresa pugui suportar tant de pes. Una premissa: no ens refiem mai de les aparences, mai…! Ens podem equivocar!

L’espera dels pacients es reflecteix en el gres polit, brillant. De moment no hi ha cap ànima que destaqui per la impaciència, tot i que alguna faç comença a desencaixar-se lleugerament…

Carme Ramilo i Martínez

Sensació…

Àrea de servei La Selva (Les Medes), Maçanet de la Selva
1-5-09

Sensació de dissabte. Corrua contínua de vehicles moguts pel batec desitjat de vacances. Taules plenes i una filera d’afamats al self-service de l’àrea de servei, esperant poder omplir el pap i continuar el seu trajecte vital per l’asfalt. Els crits d’un infant em penetren i em recorden que estic viva, que estimo, que em sento feliç per existir… I la tassa i el plat de ceràmica blanca xuclen la meva mirada i arrosseguen la meva mà cap a ells. El cafè se m’ofereix als llavis sensualment… i besa cada racó de la meva gola, amb plaer…

Carme Ramilo i Martínez