Un dia qualsevol, et despertes i et preguntes què hi fas, aquí. Recordes La vida es sueño o Niebla i parles amb el teu propi ésser per trobar una resposta que no arriba mai. Plaça Major. Interior d’un bar modern arrecerat sota la torre de defensa. Àmplies vidrieres que m’ofereixen la visió d’una pluja atractiva i molt sensual, la visió d’un plataner centenari que és el clímax de l’espai, la visió de cinc columnes de cadires de terrassa metàl·liques, lligades entre elles d’una manera harmònica i compenetrada. I sis taules d’alumini que evoquen els tubs sensibles d’un orgue molt vital. I uns francesos a la taula del costat, que em transporten per uns moments a un espai físic aliè al real.
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 28 març 2009
13 jun 09 – 13 set 09 / 19:30 h.
Exposició
Judith Vizcarra
On són les dones?.
Fotografia
PALAU SOLTERRA
La Sala del Pou i de les Cavallerisses acull entre el 13 de juny i el 13 de setembre l’exposició de Judith Vizcarra (Mollet del Vallès, 1959) On són les dones?
L’artista és guanyadora del Premi de Fotografia Contemporània Torroella de Montgrí, que atorga la Fundació Vila Casas, i la mostra recull una quinzena d’obres de gran format fetes entre l’any 2007 i l’actualitat. Centrada en la temàtica del retrat, com a manera de coneixement i anàlisi del nostre propi jo, l’artista experimenta amb la multiplicitat de facetes que interpreta l’individu a l’hora de mostrar-se als altres, i planteja, des d’una mirada subjectiva, el reflex de la nostra ànima.
http://www.jvizcarra.com/
http://www.fundaciovilacasas.com/ca/projecte_art/agenda/Palau_Solterra
I la màquina de cafè mutila l’encant de la visió del carrer:
una vorera humida pel contacte sensual amb la pluja,
una pell del mar seduïda per la grisor atractiva del cel,
unes barques que reposen amb total quietud,
després d’haver fet l’amor amb la nit.
I jo, davant aquesta visió enamoradissa i inevitable,
fosa en desig de viure cada sensació, ara i aquí…
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 28 març 2009
L’olor de tu s’ha confós amb l’aroma de sal
d’una cala solitària que batega en el record…
Ni un sol instant, la meva ment aconsegueix
deslliurar-se del cadenat del teu somriure dolç.
I em sento presonera dels teus mots,
de la tebior de la teva pell…
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 20 agost 2008
Una tapa d’orella de porc a la gallega
amenitzada per una cervesa Estrella Galícia ben fresqueta.
Figures humanes movent l’esquelet al ritme de Manolo Escobar,
sota el recolliment d’uns plataners que es mouen, tímidament,
de bracet del vent:
Lo mismo que estás sufriendo yo también sufrí por ti!
Intento escriure algun vers inspirada en tot aquest cosmos
de microescenes riques en expressivitat.
Una noia rossa amb cabell curt, ballant amb tot el cos
(inclosa la mandíbula), asseguda, però, al banc de la paradeta gallega.
El firaire d’un estant de pomes ensucrades, que recull els seus deliciosos fruits…
desitjant amb la mirada (o això és el que percebo)
que el proper dia el desig prohibit afaiçoni nous adeptes…
Carme Ramilo i Martínez
Plaça de Can Borrell, Mollet del Vallès
Estiu 08
(Vivim en un món circular: les escenes són, per tant, similarment repetibles)
http://www.cioabelli.com/
http://www.cayomecenas.com/mecenas334.htm
http://www.youtube.com/selvatans?gl=ES&hl=es
http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/08/01/els-nens-de-sils-cio-abelli/
