“Torna El Més Petit de Tots”, El Punt, 28 juliol 2008

La Comissió de la Dignitat ha recuperat un antic símbol del catalanisme popular com a icona de la lluita pel retorn dels papers de Salamanca: El Més Petit de Tots, una figura dissenyada el 1937 per l’escultor Miquel Paredes i que va inspirar la il·lustradora Lola Anglada. 

L’èxit de la icona ha sorprès els promotors. Des del taller on s’estan fent, al barri del Poblenou de Barcelona, han quedat meravellats de la demanda, fruit de moment del boca-orella. No donen l’abast i alguns ho comparen amb el fenomen del burro català. En poc més de dos mesos han hagut de fer un miler de figures. Fa 70 anys, se’n van vendre unes 60.000.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2947909

   Dibuix original de Lola Anglada

 

 

A la ciutat dels llibres – Literatura i poesia a Barcelona

Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només heu de visitar els bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen.

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/llibres/feature/critic/1184/a-la-ciutat-dels-llibres.html

Recordant Maria Mercè Marçal (Barcelona, 13 novembre 1952-5 juliol 1998)

“En aquell doll de poesia podreu observar com la poeta convertia en lírica daurada tot allò que tocava: l’amor, l’embaràs, la llengua, la relació mare-filla, el feminisme, la mort. Una veu clara, expressant-se amb tots els recursos i l’art poètic més diversos, fent correr l’aigua profunda d’un cor salvatge i rebel per les lleres formals de la tradició.

Estimada Maria-Mercè, amiga, companya que ja enyoro, mai no vas escanyar, certament, ‘la petita que viu rebel en mi / que m’incita al candor, a encendre la mirada / a estrenar boscos on els llops fan nit / i a creure en el poder de les paraules'”.

Maria Àngels Anglada: “Adéu amor. Hi haurà un altre paisatge?”, Avui, 6 de juliol de 1998.

 

“Parafrasejant-la, per a Maria-Mercè Marçal el seu país era el seu exili, perquè és un país, Catalunya, masoquista, que s’ha passat anys menyspreant el seu ric llegat poètic i, en certa manera, menyspreant aquells i aquelles que, com ella, pretenen que el llegat poètic s’incrementi”.

Marta Pessarrodona: “País natal: exili”, Avui, 6 de juliol de 1998.