10.- EDU.Denúncia (EDU.SoS).-

EDU . Denúncia de la urgència a combatre les barreres mentals que pateix la nostre educació. (EDU.SoS).-

Exposició dels principis de l’estudi de Ferran jm. sobre el que passa en la nostra educació i en l’ensenyament del nostre país i també a tot el món.-

Tesis: L’educació és una moneda de canvi que juga sempre a favor dels poders fàctics capitalistes i la podrem entendre sols si comprenem l’evolució econòmica actual.

Hi han estudis i posicionaments de personatges públics com l’actual Papa, Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, així com com pot ser un exemple el de l’euro estafa.

1.- Papa Francisco

1.- http://www.telesurtv.net/articulos/2013/09/22/papa-francisco-critica-modelo-economico-mundial-que-idolatra-al-dinero-471.html

2.- http://www.revistaecclesia.com/el-decalogo-del-papa-francisco-en-sus-100-dias/

2.- Arcadi Oliveres

1.- http://www.justiciaipau.org/nou/comunicats.es.shtml?x=6326

2.- http://blogs.publico.es/recuperar-el-presente/2013/07/24/arcadi-oliveres-el-negocio-del-sistema-es-hacernos-mas-pobres/

3.- http://www.pensamientoconsciente.com/?tag=arcadi-oliveres

3.- Teresa Forcades

1.- http://teresaforcades.com/

2.- http://teresaforcades.com/videos/conferencies/

3.- http://www.vilaweb.cat/noticia/4149610/20131013/discurs-integre-teresa-forcades.html

4.- Ricard Verges.-

Més informació de la vessant econòmica de l’Euro Estafa:

1.- http://www.euroestafa.com/ca/proyecto/

2.- http://www.ricardoverges.com/

 

I.- Què passa amb l’educació?

1.- L’educació la valorem molt important però no en parlem quasi mai. Les persones adultes i sobre tot els pares i les mares principalment la mencionem més per a queixar-nos.

2.- Les reformes educatives d’Espanya, sobre tot  en el segle XXI que en aquesta la LOMCE  ja és la tercera del segle recentment iniciat. Són meres reformes de la institució escolar al servei instrumental del  partit de les majories absolutes i no són veritables ni autèntiques reformes educatives. Són batalles ideològiques amb la presència de barreres mentals ancestrals i de la manipulació al servei dels interessos econòmics en detriment dels prejudicis i de les supersticions per a gestionar les inquietuds de la població. Una cosa és el llenguatge de les noves lleis, amb boniques paraules i de les belles intencions així com del currículum prescriptiu a l’ensenyament obligatori que moltes vegades són simples canvis semàntics o qüestions tècniques que només entenen per així dir-ho els que fan les lleis. Per l’altra costat ens trobem amb el currículum amagat, les segones intencions ocultes i les competències bàsiques reals que aprenen les persones menors de 16 anys.

Com a conclusió que arribo és que el sistema educatiu va de cara a crear persones submises al sistema econòmic, capitalista, competitivista i individualista en aquests moments imperants. I les reformes són meres eines de propaganda de trobar solucions a la crisi quan el que fa és cridar l’atenció cap a unes iniciatives governamentals en lloc de parlar de la veritable democràcia o de les corrupcions impunes que estem patint. Tots sabem que en les properes eleccions tindrem una contrarreforma, però més que mirar el bé del país es mira deixar pitjada aplastant els interessos de la classe treballadora en benefici dels més rics que tenen l’educació i la sanitat solucionada, per què la compren sense cap problema.

3.- En parlen els polítics quan tenen que exhibir preocupacions a baix cost, recorrent a les institucions escolars per a prevenir i resoldre problemes amb impacte d’imatge i propaganda quan tindrien de tenir un enfocament de més esforç polític i de més cost econòmic inversor en l’interès social i focalitzar-lo en el mateix cor de la societat: les mateixes famílies.

Es dediquen molts diners a la banca i en canvi a la família que precisa suports, aquesta queda totalment abandonada.

4.- En canvi de la paraula cooperació se’n parla molt però a la pràctica és una manipulació política per aprofitar-se de la societat que és competitiva i en part ociosa o desconnecta-dora de les obligacions i els deures que patim del dia a dia. Per exemple el futbol acapara l’interès de la majoria de la població.

II.- Com a de ser en canvi l’educació ?.-

1.- L’educació definida en la declaració dels Drets Humans tendirà al ple desenvolupament de les persones¹, i jo agrego dels col.lectius i de les Nacions. Tot considerant el planeta Terra com el territori de la Nació Mundial: la seva població de tota l’espècie humana, amb la llengua universal de la justícia i de la pau i una organització coherent, justa i democràtica d’ordre i servei mundial.-

¹ Article 26

  1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
  2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
  3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.

2.- En l’educació ha de prevaler la cooperació en tots els sentits amb la satisfacció darrera de l’èxit col.lectiu i dels beneficis comuns.-

3.- En l’educació sempre ha tingut un pes important les festes i en les seves exhibicions les habilitats de la supervivència de la tribu o del col.lectiu. En l’actualitat tenim com a supervivèn-cia les competències bàsiques i la cooperació en tots els sentits. Hi ha algun reconeixement social i d’exhibició col.lectiva sobre la nostra cooperació equitativa ?

Més aviat es parla de cooperació al lideratge d’uns quants, dels sempre mateixos, de la distribució de tasques on uns treballen més que altres. Ja no entro de moment en la crítica a la societat que presumeix d’inclusiva i cohesiva i ens trobem cada dia de fets excloents i segregadors.-

III.- Com arribar a canviar l’educació per a la nostra supervivència?  

Sols ho podrem aconseguir junts

1.- Al nostre abast sols tenim la campanya pública de les iniciatives educatives ciutadanes  Cooperis

Amb un bloc en català:  www.cooperis.cat 

I un altra en castellà:      http://blocs.xtec.cat/3bworld/

2.- Donar a conèixer l’esport mental “Cooppel” per a fomentar la cooperació en els aprenentatges i en els projectes d’interès social.

3.- Aconseguir el reconeixement i la protecció de la UNESCO, la declaració del Dia Europeu  de la Cooperació Educativa Ciutadana Local i per les Nacions Unides del Dia Mundial de la Cooperació Educativa Ciutadana Local, on cada poble i ciutat hi busquem la sinergia dels recursos de la localitat i es fomenti l’esport Cooppel de la cooperació pel diàleg interactiu, en el propi territori.-

Mentrestant sols podrem créixer amb noves adhesions, en els espais OASIS per a cercar solucions en educació amb cooperació , impulsant els 3B.Clubs  i practicant el Cooppel.

Així hi guanyem i guanyarem tots. –

L’educació i el futur estan a les teves mans

Escriu-nos. T’esperem:

Per a dubtes i aclariments. Per a més informació. Impartim conferències-col.loquis i tallers per a la difusió del Cooppel i de les condicions per a garantir els efectes esperats.

info@cooperis.cat

Què pots fer?

Ara pots organitzar-te en un 3B.Club, participar en un espai OASIS i practicar el Cooppel,

Així canviarem el món i el nostre futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *