Tag Archives: ortografia

WHATSHAPP

https://whatsapp.en.softonic.com/

https://whatsapp.en.softonic.com/

Arran d’una entrada que  vaig escriure fa temps on parlava de l’ús de la llengua en els whatsApps, aquests dies m’han preguntat sobre el tema. Aprofito per compartir  la meva opinió amb tots vosaltres.

Segons els experts, escriure Whatsapps no té cap impacte negatiu en el procés d’aprenentatge de l’escriptura.
Beverly Plester, Clare Wood, Victoria Bell, Cassany i altres investigadors, expliquen que escriure al mòbil no té una incidència negativa. A nivell lingüístic, el que fan moltes persones quan escriuen whatsapps és focalitzar l’acció d’escriure en la consciència fonològica, és per això que s’usen abreviacions i grafies per a representar sons, però sembla que això no interfereix en l’ortografia.
El whatsapp és un gènere d’ús pràctic i de registre informal, i com a tal té unes característiques textuals i lingüístiques de les quals en destaca l’economia del llenguatge per la rapidesa i immediatesa de la comunicació.
La bona o mala ortografia depèn d’altres condicionants. En general, l’ortografia costa i cada persona l’aprèn de manera diferent. Hi ha persones que tenen més facilitat visual i lèxica, d’altres són més auditives. N’hi ha que fan moltes faltes i d’altres no. El que sembla que és determinant per aprendre ortografia i per a millorar-la és que els errors ortogràfics siguin objecte de reflexió i no només de correcció. És a dir, cal encetar diàlegs sobre la llengua, parlar sobre l’escrit.

 

L’ÚS DE LA LLENGUA EN ELS WHATSAPPS

Cuadernos  Rubio

Font de la imatge: Cuadernos Rubio http://cuadernos.rubio.net/prensa/post/25-faltas-de-ortografia-que-cometemos-en-whatsapp

Aquest estiu he tingut debats distesos i tranquils amb companys de dins i de fora del món educatiu. Un dels temes que ha generat posicionaments diversos és si l’ús que es fa de la llengua en els whatsApps té implicacions negatives en l’escriptura acadèmica dels infants i joves.

Tan els adults com els joves tenim una gran tolerància en l’acceptació de l’error ortogràfic, lèxic i morfosintàctic a l’hora d’escriure whatsApps, twits… Com és que passa això? perquè no demanem el mateix grau d’exigència en l’escriptura d’aquests textos digitals de comunicació immediata que en la resta de textos?

Crec que aquesta acceptació social de l’error es dóna, bàsicament, per dos motius,

  • per una banda, reconeixem el whatsApp o el twit com a textos de comunicació ràpida i immediata, i per tant, les abreviacions, els símbols, els dibuixos o els emoticons s’utilitzen com a elements per alleugerir el text i per abreujar el temps d’escriptura, és a dir, per produir un text amb el mínim temps possible, amb el màxim d’informació implícita i ràpid de llegir.
  • i per altra banda, els utilitzem en contextos informals, lúdics i de relacions personals.

Ara bé, aquest estil d’escriptura pot influir en l’ortografia d’altres gèneres textuals? És a dir, escriure abreujadament, sense accents, amb grafies que representen sons… afecta en l’escriptura dels joves en textos formals, per exemple en els d’àmbit acadèmic?

Sembla ser que no, que podem estar tranquils!

Segons apunta Josie Bernicot  de la universitat de Poitiers, pensar això és un error. És el grau de domini de l’ortografia la que influencia el tipus de text utilitzat en els whatsApps, i no pas a la inversa. En aquesta línia Álex Grijelmo opina en el seu article “La ortografia esgrimiada” al País que “muchos jóvenes que se comunican hoy mediante abreviaturas y horrores ortográficos presentarán cuando lo deseen informes académicos impolutos. Y si no lo consiguen, no habrá que echarle la culpa al sistema de comunicación, sino al sistema educativo”.

David Crystal, en el seu llibre Txtng: the Gr8 Db8  també coincideix en dir que la pràctica dels whatsApps i sms no és responsable de la mala ortografia, fins i tot comenta que alguns elements de l’escriptura que s’utilitzen en els whatsApps requereixen un grau de reflexió metalingüística per part del qui els escriu, de manera que els converteix en més lletrats i amb més habilitats ortogràfiques, perquè han de saber discernir i valorar com manipular la llengua.

El debat està servit.

ORIENTACIONS PER A PREPARAR UN DICTAT

L’activitat de fer dictats permet treballar l’ortografia de forma implícita, és a dir, contextualitzar les normes ortogràfiques en un text. Per això és un exercici habitual a les aules.

De formes de fer dictats n’hi ha de molts tipus. Per aprofundir-hi podeu llegir a Cassany a Com ensenyar llengua.

D’altra banda ja he parlat de dictats en altres ocasions. Podeu fer un cop d’ull a l’article Fem dictats on parlava del dictat com a tècnica per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció i l’atenció  i a l’article Tipus de dictats on feia un resum sobre els diferents tipus de dictats.

Val a dir, però, que a vegades els dictats no són textos ni funcionals, ni contextualitzats . Per tant, crec que un dels primers elements d’anàlisi hauria de ser quins textos fem servir per a fer dictats.

Si bé és cert que hi ha dictats preparats i graduats ortogràficament, és a dir, amb les dificultats seqüenciades per nivells, molt sovint aquests textos no tenen massa interès, ni sentit per a l’alumne. Si el propòsit de fer un dictat és aplicar, mostrar o practicar la gramàtica i la ortografia podem optar per textos propers i utilitzats en altres moments de la vida escolar, com ara un fragment d’un conte que s’hagi explicat, una part de la lliçó de medi, un joc …

Dit això, les orientacions que exposo a continuació són propostes i indicacions que podem donar als alumnes a l’hora de preparar-se el dictat.

 

PROJECTE DE NORMALITZACIÓ TIPOGRÀFICA DE LA ELA GEMINADA

La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.

Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).

Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:

ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).

El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.

Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.

ORTOGRAFIA. COM ACTIVAR LA MEMÒRIA VISUAL

S’acaba de publicar la proposta d’ortografia de l’Alegria Julià,  a l’ARC (Aplicació de Recobriment Curricular).

Aquest programa  pretén posar a l’abast del professorat un conjunt de propostes d’activitats vinculades al currículum.

La bona o mala ortografia és una predisposició en les persones, que està estretament relacionada amb la memòria visual. Les persones que no disposen de manera innata d’aquesta habilitat, l’han d’exercitar per tal d’activar-la. Per a tal fi, es proposen una sèrie d’activitats. Els dictats són una eina molt eficaç per a fixar l’ortografia, sobretot si es fan dictats preparats, dictats de paraules amb alguna dificultat concreta, dictats memorístics… I sobretot, el més important és fer lletrejar les paraules equivocades. Per aconseguir una major eficàcia, cal que lletregin la paraula començant pel final, de manera que no es puguin ajudar de la memòria auditiva, així ens assegurem que funciona la memòria visual.

Feu-hi un cop d’ull perquè val molt la pena!

FEM DICTATS

dictat1thumbnail

El dictat és un exercici que s’utilitza per treballar l’ortografia, però també pot servir per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció, l’atenció, etc.

És una tècnica en la qual es practica les habilitats lingüístiques d’escoltar, escriure i llegir.

El dictat pot ser una tècnica d’avaluació per mesurar:

–         la comprensió oral

–         el domini de l’ortografia

Però també pot ser una eina d’aprenentatge. Per això cal:

–         variar sovint la tècnica del dictat

–         variar sovint el tipus de text dictat

–         variar la interacció i els papers. Treballar en petit grup, parelles, individual…

–         Donar un paper actiu a l’alumne. Pot ser ell qui busqui i triï els textos.

–         Posar èmfasis en les parts del dictat: la preparació del dictat, la revisió, la correcció.

L’avaluació pot ser:

–         quantitativa (si es valoren els errors). En aquest cas cal seleccionar quins ítems es corregiran de forma pactada amb els alumnes.

–         qualitativa, En aquest cas l’objectiu principal consisteix en  avaluar el progrés de l’alumne. De manera que l’error doni  informació sobre l’estadi d’aprenentatge de l’alumne.

IDEES PER TREBALLAR ORTOGRAFIA

libro1

EL NOVEL.LISTA

Un novel.lista confós

amagat sota una ombrel.la,

escriu d’esma una novel.la.

Tant cavil.la el pobre il.lús,

que del cap li sobresurt

una densa fumarel.la

La l.l, l’apòstrof, la c/ç/s, b/v… i tantes altres lletres que cal per aprendre a escriure sense errors ortogràfics!

Amb aquests petits poemes es pot treballar l’ortografia d’alguns sons i lletres de manera divertida. Apta per a tota la primària.

En trobareu molts al llibre de la Montse Ginesta Paraules entremaliades ed. Barcanova

var-www-puntdellibrecom-public_html-imagenes-9788448-9788448924951

ABECEDARI O ALFABET?

20090706191108-lluvia-de-letras1Per anomenar la sèrie ordenada de lletres es poden fer servir dues paraules:

  • abecedari, que està formada per les quatre primeres lletres de la sèrie llatina
  • alfabet, que està formada per les dues primeres paraules de la sèrie grega.

Potser, el més utilitzat és el mot alfabet, tanmateix, és igual com l’anomenem, però el cas és que a les aules de l’escola de primària sempre n’hi sol haver un de penjat a la paret, com a referent per els alumnes.

Aquests alfabets/abecedaris, algunes vegades es representen amb la lletra sola. D’altres vegades, la lletra acompanyada amb una imatge referent.

Si optem per acompanyar la lletra amb un dibuix o foto hem d’ensenyar el nom de les lletresso de les lletres .

Aquí teniu un quadre amb l’alfabet català, i un amb els dígrafs.

L’alfabet:

lletra

Nom de la lletra

Exemples

A, a a ànec, ràpid, casa
B, b be (alta) bona, sabata, àrab
C, c ce casa, cel, coca, parrac
Ç, ç ce trencada març
D, d de didal, David
E, e e ètica, paper, cafè, mare
F, f efa feina, elefant
G, g ge gat, Girona, germà
H, h hac hora
I, i i (llatina) tia, ric
J, j jota Jaume, roja
K, k ca kiwi
L, l ela Laura, pila, sol
M, m ema mina, cama, ram
N, n ena nena, ren
O, o o or, coll, camió
P, p pe pera, espina, estrep
Q, q cu quina, quatre, esquena
R, r erra roc, cara, remar
S, s essa sucre, rosa, arròs
T, t te taula, torta, curt, alt
U, u u una, cuina, cacau
V, v ve (baixa) verd, pólvora
W, w ve doble whisky, watt
X, x ics, xeix xilòfon, caixa, taxi
Y, y i grega Nova York
Z, z zeta zona, colze

Els dígrafs:

lletra

nom de la lletra

exemples

ll ella lloc, callar, coll
l·l ela geminada col·legi
rr (erra doble) carrer
ss (essa doble) massa
ny (ena i grega) nyandú, canya, pany
qu (cu u) quatre, màquina
gu (ge u) guerra, àguila
ig (i ge) maig
tx (te ics) cotxe, despatx