Tag Archives: llengua oral

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

STORYTELLING

L’storytelling és la tècnica  que s’utilitza en el món de la publicitat per connectar amb el públic i captar seguidors. Es tracta d’un relat digital  en el qual es destaquen les virtuts d’una marca comercial per sobre les altres,  a partir d’una narració que desencadena les emocions del públic i que enganxa, de manera que genera empatia i lleialtat.

La narració que es presenta en un storytelling  destaca per la imatge de sinceritat i honestedat i sempre porta implícita una moral.

Solen tractar sobre la vida i la mort, l’amor i l’odi, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació… La força del record, la utilització de fets que ens han marcat en moments determinats de la nostra vida, per exemple, la infantesa, l’adolescència, el record dels avis… La història ha de poder tenir un lligam històric, literari o amb la cultura popular, que li doni legitimitat com a història narrada i esdevingui un element que el públic reconegui. I té l’estructura i els elements propis d’una narració.

Conèixer aquest tipus de narracions i la forma com s’estructuren permetrà aprofundir en el llenguatge de la publicitat i desenvolupar el sentit crític d’infants i joves.

Us proposo una activitat a partir del visionat d’un storytelling.

Storytelling by Montserrat

CELEBRACIONS DE TARDOR

font:http://printpattern.blogspot.com.esLa celebració de les festes tradicionals i populars són habituals a l’escola. Aquesta pràctica ha ajudat a recuperar, mantenir i a fer conèixer tradicions. Per tant, és una pràctica positiva i amb moltes virtuts.
Ara bé, em plantejo si les festes han de ser el punt central de la programació d’aula i si tot el que es fa a l’escola ha de quedar subjecte a les festes anuals. A l’octubre es programa la Castanyada , tot seguit Nadal, una petita treva i Carnestoltes, la Vella Quaresma i la Pasqua, Sant Jordi… i si sumem les festes locals i la celebració de Diades diverses, la planificació d’aula va més relacionada a les festes i al calendari, que al currículum, i a vegades les festes i celebracions han passat a ser una “rutina d’aula”.

Cal que les festes ocupin un lloc tan predominant en la programació d’aula? Cada centre ho haurà de valorar, però en tot cas, cal que tinguem en compte alguns aspectes,

  • l’objectiu d’aprenentatge de cada celebració o festa
  • el tractament interdiciplinar que en fem
  • la temporalització, és a dir, valorar si cal que siguin anuals, bianuals, que les celebri tota l’escola o només un cicle concret…
  • adequació de les festes i celebracions més representatives o necessàries en aquell context escolar.
  • la reflexió pedagògica sobre l’aprenentatge que genera la celebració de festes i diades.

Per tant, en el post d’avui us proposo dues activitats que, tot i estar contextualitzades en les festes de tardor, intenten anar més enllà de la pròpia celebració, i aprofiten la situació comunicativa per generar debat, i de retruc, afavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals en els alumnes.

Aquí teniu, dues propostes de temporada per fer llegir, pensar, parlar, opinar i argumentar.

Hoja-Ocre-52453

OBSERVACIÓ I LECTURA DE IMATGES A TRAVÉS D’UN CONTE: ZOOM d’Istvan Banyai

Fa temps  ja vaig penjar aquesta activitat.  Si voleu la programació completa, la podeu trobar clicant aquí.

Aquests dies l’he tornada a fer. Crec que és un recurs molt interessant. Per si encara no coneixeu el llibre Zoom, us el torno a proposar.

Objectius:

  • fer hipòtesis a partir de l’observació de la imatge
  • ser capaç d’enumerar tota la seqüència (en ordre invers, i en ordre normal)

Consigna:

Observeu bé les imatges, una després de l’altre, i intenteu descobrir què és, on és i què passarà .

Material: llibre Zoom d’Istvan Banyai. Ed A la orilla del viento. Fondo de cultura económica. México

 

Zoom
View more documents from mbertr28

Avaluació:

Una mica no
Sabies què volia dir Zoom
Has dit el que t’imaginaves?
T’has imaginat coses diferents?
Has recordat tota la història?
L’has sabuda narrar?
Has escoltat què deien els altres?
Has esperat a parlar fins que et donaven la paraula?
Saps què vol dir zoom?
Què és el que t’ha agradat més?  

 

PARLEM I PARLEM…

El llibre Ser jo i paraula. Cada MES un joc oral MES, elaborat per Felipa Flexas, Catalina Quetglas i Magda Solanas, i amb Il.lustracions de Pep Miquel Garaurecull, editat a les Illes Balears, és un recull molt interessant de jocs de llengua oral.

Han fet molt bona feina. M’agrada molt. El comparteixo amb vosaltres.

 

Cada Mes Un Joc Oral

JOCS D’EXPRESSIÓ ORAL

L’expressió oral implica el coneixement d’un lèxic, i al mateix temps el
coneixement d’unes estructures morfosintàctiques i textuals.

Hi ha diverses maneres per a treballar-ho.

Avui us proposo fer-ho a través de jocs d’expressió oral o jocs lingüístics.

Aquí teniu alguns recursos. Clicant les imatges podreu accedir a materials.

NADALA – EL CAGANER

En els betlems de Catalunya és molt típica la figura del “caganer”. Aquesta figureta, en postura escatològica, pot personalitzar-se cada any en figures de la política, de l’esport, dels espectacles…

L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, i en aquell moment, la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.

Al voltant d’aquest personatge de pessebre, l’any passat es va popularitzar el Caganer, una nadala que no té res de cançó ensucrada!

animacion-nube-nieve-01
EL CAGANER

En un pessebre ha d’haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.

Hi ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogent.

En un pessebre hi ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l’infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l’Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d’haver,
hi ha d’haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d’haver
en un pessebre hi ha d’haver-hi
hi ha d’haver-hi un caganer.

(Albert Pla, Estopa, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel)