Tag Archives: LIJ

LLIBRES A QUALSEVOL PREU?

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.

Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura

AGAFEU LES AGENDES

Il.lustració de Mehrdad Zaeri

Il.lustració de Mehrdad Zaeri

… L’entreteixit del temps no mostra cap

fissura, flueix sempre, ineluctable.

(…)

Miquel Martí i Pol

Ja hi tornem a ser!

Al setembre arribem renovats, amb nous propòsits i projectes. El temps de repòs i desconnexió ens permet dibuixar nous reptes i estem receptius per aprendre.

Així que aprofito per a compartir amb vosaltres informació d’algunes jornades, simposis i cursos en matèria de didàctica de la llengua i la literatura, que es realitzaran al llarg d’aquest primer trimestre:

Escalfem motors!

FONS BIBLIOGRÀFIC PER A UNA BIBLIOTECA D’ESCOLA

Tatsuro Kiuch

Tatsuro Kiuch

Voleu ampliar el fons bibliogràfic de la biblioteca de l’escola i no sabeu quins títols comprar?
Feu un cop d’ull a aquests espais, segur que us ajudaran a fer una bona tria.

La col.lecció, un espai a xtec

Document elaborat pel grup de treball de Rosa Sensat

Gretel, grup de recerca en literatura infantil i juvenil (UAB)

Bloc invitació a la lectura de Jaume Centelles

Web L’illa dels llibres, consulteu els apartats infantil i juvenil

Llibres al replà

Guies CLER

Consell català del llibre infantil i juvenil

DIA 2 D’ABRIL, DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

cartel_dia_libro_2015_540px (Copiar)

Des del 1967  que es celebra el dia internacional del llibre infantil, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor Hans Christian Andersen.

Cada any un país patrocina aquesta diada. Enguany el país elegit és els Emirats Àrabs Units.

El cartell l’ha fet la il.lustradora Nasim Abaeian, i el text és de Marwa Obaid Rashid Al Aqroubi, ambdós molt coneguts al seu país.

Aquest és el missatge d’enguany (traducció de l’anglès), si voleu llegir l’original cliqueu aquí:

Muchas culturas, una historia

“Hablamos muchos idiomas y tenemos diferentes orígenes,
pero compartimos las mismas historias”
Historias universales… Historias tradicionales
Es la misma historia, contada
Con diferentes voces
Con diferentes colores
Sin embargo, sigue siendo la misma…
Comienzo…
Nudo…
Y desenlace…
Es la misma historia que todos conocemos y amamos
Todos la oímos
En diferentes versiones y por diferentes voces
Sin embargo, siempre es la misma
Hay un héroe… una princesa… y un villano
No importa su idioma
Sus nombres
O sus rostros
Siempre es igual
Principio,
Nudo
Y desenlace
Siempre ese héroe… esa princesa y ese villano
Idénticos a través de los siglos
Nos hacen compañía
Nos susurran en sueños
Nos acunan sus voces, desaparecidas hace mucho tiempo
Pero viven en nuestros corazones para siempre
Porque nos unen a todos en un país de misterio e imaginación
Y así todas las culturas se funden en una sola historia.

UNA MIRADA ALS CURRÍCULUMS LITERARIS

Carolyn Turner

Il.lustració de Carolyn Turner

La lectura de textos literaris als currículums occidentals (francòfons, anglosaxons i hispànics) han evolucionat segons cadascuna de les tradicions i han donat lloc a enfocaments ben diversos, per exemple, la tradició hispánica posa molt d’incís en els hàbits lectors, la tradició francófona en els referents culturals i l’anglosaxona en la interpretació i análisis dels textos.
Malgrat aquestes diferències d’enfocament, totes les tradicions mantenen unes línies i prioritats comunes i coincideixen en varis aspectes,

• La presència de literatura infantil i juvenil a les aules. Això implica un coneixement de la LIJ per part dels docents, o en tot cas, d’estructures que ho facilitin, per exemple, la coordinació amb les biblioteques municipals, o l’aposta de centre per tenir una biblioteca activa i que dinamitzi la lectura literària a l’escola.

• La predilecció de la narració i de la poesia i, en canvi, la poca presència de la dramatització. En aquest sentit, caldria vetllar per omplir aquest buit i revisar els fons bibliogràfics de les biblioteques, i poder incloure textos treatrals.

• Les pràctiques de lectures individuals. En aquest sentit pot anar bé que els centres revisin l’enfocament del “Temps de lectura”.

• La lectura en veu alta i la recitació. Aspectes que impliquen el modelatge i domini de la fluïdesa lectora per part del docent.

font: Revista Articles n 63