Tag Archives: Gest gràfic

LLETRA LLIGADA O LLETRA SCRIP

pregunta

Fa pocs dies, a través d’aquest bloc, em van fer aquesta pregunta: hi ha alguna raó per la qual sigui millor ensenyar a escriure amb la lletra lligada que la d’impremta?

M’ha semblat interessant compartir la meva resposta:

“Per a mi, el tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya el codi escrit.
Si a Catalunya i a Espanya s’usa la lletra lligada majoritàriament, ve donat per la tradició pedagògica de la qual estem amarats, que és la tradició Montessori. Els països de tradició anglosaxona, en canvi, no segueixen aquests paràmetres i ensenyen a escriure amb lletra scrip.
Cada vegada hi ha més escoles catalanes que opten per passar de la lletra majúscula o de pal, a la lletra scrip, sense passar per la lletra lligada o manuscrita.
Sigui una o altra la lletra elegida, al final, no hi ha diferències significatives en el traç dels nens quan arriben a la maduresa i personalització de la lletra (entre els 12 – 14 anys). Si que hi ha diferències, en canvi, segons l’enfocament metodològic a partir del qual els han ensenyat a escriure. Més que el tipus de lletra l’important és com es planteja el procés de composició escrita. Escriure és un procés complex, molt més que fer una lletra o altra
Si s’inicia l’aprenentatge amb lletra majúscula és només per una qüestió de maduració motriu, és a dir, el moviment que ha de fer el canell per poder realitzar les corbes de la lletra manuscrita, no el poden fer els infants de 3 a 5 anys, en canvi sí que poden fer traços rectilinis. La lletra manuscrita no cal treballar-la abans dels 6 anys, perquè és quan acabem generant problemes allà on no n’hi hauria d’haver. En el moment que estan prou madurs, tan se val una o altra lletra.
L’aprenentatge de l’escriptura hauria de situar-se dels 6 anys en endavant (Cicle inicial). Tot el treball gràfic que es fa abans d’aquesta edat hauria de ser un acte motriu fonamentat en la vivència dels moviments en l’espai (entrenaments gràfics, moviments vivenciats, exercicis amb ritme, situació espaial, grafomotricitat fina i grossa…) Són molt interessants les propostes que Gisèle Calmy ja fèia als anys 70. També interessant el treball des de la creativitat artítica, domini tècniques plàstiques i manipulatives, com planteja des de Reggio Emília, entre altres.
En  l’aprenentatge de la lectura, la neurociència, per exemple, observa que en els nens de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, per què l’aprenentatge del codi es fa per via visual, i per tant, la porta d’entrada és la vista. Així, és important que els nens “mirin i llegeixin” tot tipus de lletres en aquestes edats primerenques i no focalitzin l’aprenentatge i el reconeixement de les lletres, en una de sola.
Per tant, el quan s’ensenya a llegir i a escriure s’hauria de situar als 6 anys, havent treballat tots els aspectes previs a l’etapa d’educació infantil. Amb quina lletra? Als 4 -5 anys es poden fer apropaments al codi escrit amb lletra majúscula per facilitar el traç i afavorir la producció escrita, i a partir del moment que els nens ja són alfabètics (és a dir, que ja escriuen totes les lletres de les paraules i frases, perquè les “senten “ i les reconeixen), poden iniciar l’escriptura amb un altre tipus de lletra (scrip o cursiva). Una i altra requerirà un entrenament per arribar a la correcció del traç, amb l’objectiu que el missatge escrit pugui ser llegit i entès per altres persones. Tot i així, els nens han d’estar avesats a llegir qualsevol tipus de lletra (de fet, la lletra manuscrita no és present en cap situació real de la nostra societat).
Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons que planteja qüestions molt interessant des d’un punt de vista molt pràctic i funcional.

Alguns arguments favorables d’una i altra tipus de lletra (cliqueu aquí)

Sigui com sigui, el més important, tal com deia a l’inici, és tenir un bon enfocament metodològic sobre quan i com s’ensenya el codi escrit, saber perquè es fan les coses, tenir coherència pedagògica, i no fer les coses només perquè s’han fet sempre així”.

Montserrat Bertran

AMB QUINA LLETRA ENSENYES A ESCRIURE?

Dins l’àmbit educatiu fa temps que es debat sobre la necessitat o no d’aprendre la lletra lligada, sobretot per la dificultat que suposa i per la poca presència que té en la vida quotidiana. Ara fa uns dies vam saber que a Finlàndia, un país que és tot un referent a Europa en aquest àmbit, deixaran d’ensenyar obligatòriament la lletra lligada i els nens aprendran la lletra de pal, la d’impremta o l’scrip.

Com que és un tema que sempre m’ha interessat molt, ja n’havia parlat en altres ocasions. Així que aprofito per repescar entrades que hi ha al bloc i on parlo d’aquesta qüestió:

El grafisme i el domini del gest gràfic
L’educació del gest gràfic
Quina lletra hem d’ensenyar a fer?
Grafisme
L’acte gràfic
Lletra lligada o lletra scrip

I aquí teniu el que es va dir a mitjans de desembre al programa els Matins de TV3,

EL GRAFISME I EL DOMINI DEL GEST GRÀFIC

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DEL GRAFISME.


1.En el treball del grafisme intervenen:

  • Capacitats cognitives i emocionals: autocontrol, autoestima, percepció visual, capacitat d’anàlisi, etc.

2. En el procés d’aprenentatge del grafisme s’ha de preveure que l’alumnat:

  • Experimenti: moviment i espai
  • Vivenciï situacions
  • Verbalitzi el procés, és a dir, el que està fent i perquè ho està fent (el propòsit)

3. En el procés d’aprenentatge del grafisme cal:

  • La planificació que afavoreixi l’aprenentatge d’aquest procés.
  • La intervenció del docent: dinamitzant, modelant, estimulant.
  • Una organització d’aula que permeti treballar diferents blocs.

4.  En el treball del grafisme hem de considerar tres nivells de propostes:

  • Amb tot el cos (global)
  • Amb les mans (manipulatiu)
  • Gràfic (el que és pròpiament relacionat amb l’escriptura)

5. La planificació del treball del grafisme ha de preveure activitats de:

  • Global
    • L’espai, el cos, el ritme…
  • Manipulatiu
    • Modelar: plastilina, fang…
    • Esparracar, retallar amb mans i/o tisores: papers diversos
    • Accions: enfilar enganxar, decorar
  • Gest gràfic
    • Control del cos: to muscular, coordinació motriu, control de la força, precisió dels dits, rotació, direccionalitat, predomini lateral.
    • Direccionalitat: de dalt a baix, d’esquerra a dreta…
    • Entrenaments gràfics
  • Ús i domini d’estris d’escriptura
    • Llapis de diferents gruixudàries
    • El traç  amb rotulador
    • El bolígraf
  • Ús i domini de suports diversos
    • Posició del paper
    • Tipus de suports: paper blanc, línies, quadriculats.
    • Mida dels suports: llibreta gran, petita, folis diversos…
    • Textura del suport

6. En l’avaluació del traç cal observar:

  • La qualitat del traç: si hi ha o no rotacions, si el traç és segur o tremolós.
  • La mida, la regularitat i la proporció de les lletres,
    • Etapa precaligràfica: (fins els 7/8 anys) lletres grans i desiguals.
    • Etapa cal.ligràfica: lletra harmònica.
    • Etapa post cal.ligràfica: (a partir dels 12 aprox.) la lletra es deforma i pren personalitat pròpia.
  • Direcció de la grafia: punt d’inici, enllaços, direccionalitat.
  • Organització del paper:
    • distància entre línies, paràgrafs, paraules.
    • Marges
    • Horitzontalitat (anar recta)

L’EDUCACIÓ DEL GEST GRÀFIC

En altres ocasions ja us he parlat de la proposta de Gisèle Calmy.

Aquesta pedagoga francesa dels anys setanta conceb el gest gràfic com un acte motriu.

La seva proposta es fonamenta en la vivència dels moviments en l’espai i proposa tres tipus dactivitats:

– Entrenaments gràfics

– Moviments vivenciats

-Exercicis amb ritme

Aquest plantejament queda recollit en el seu llibre “Educación del gesto gráfico”. El llibre està exahurit des de fa anys.

Us el penjo en format pdf i us animo a fer-hi un cop d’ull.

 

LA EDUCACIÓN DEL GESTO GRÀFICO

QUINA LLETRA HEM D’ENSENYAR A FER?

Quina lletra hem d’ensenyar a fer després d’haver introduït l’escriptura amb lletra majúscula? lletra manuscrita o lletra scrib? El debat està servit.

A continuació us proposo alguns arguments per a cada cas que els autors han emprat a favor de la utilització dels diferents models de grafia (extret de la tesi doctora “L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura” de Sònia Blanco):

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia script trobem:escrivint_fernando-vicente2

  • L’aprenentatge de la lletra script és més fàcil. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra script és més rítmica. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La nitidesa i la llegibilitat de les grafies script interfereixen en treballsescrits, com poden ser l’ortografia i la composició. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • L’escriptura script és més llegible que la cursiva. (Gray, 1957)
  • La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits. (Teberosky, 1991)

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia cursiva trobem:

  • Els caràcters cursius permeten una escriptura personificada, a diferència dels caràcters script, que la fan estereotipada. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • Els nens que han après a escriure amb script poden trobar dificultats a llegir la lletra cursiva dels grans. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra cursiva és més ràpida de traçar i possibilita la velocitat que posteriorment serà exigida. (Borel-Maisonny, 1978)
  • Els grafemes de la lletra script són més fàcilment confusibles, des del punt de vist discriminatiu, que els presentats amb una grafia cursiva. En situacions dispedagògiques, els alumnes presentaran constants confusions de lletres de semblant orientació. (Jiménez, 1983)
  • La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud. (Acebes i Martínez, 1996)

Sigui com sigui, el més important és fer escriure cada dia.

Ja us  l’he recomanat vàries vegades, però em sembla prou interessant per a tornar-ho a fer. Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons.

GRAFISME

El grafisme és un dels aspectes que cal treballar en el procés d’aprenentatge degrafisme l’escriptura.

Segurament estarem d’acord que no cal treballar el gest gràfic fent cal.ligrafia com un acte mecànic i repetitiu, ja que és una activitat molt poc funcional. Tanmateix, sovint hi ha aspectes en el grafisme dels alumnes que cal reforçar o en les quals cal incidir, com per exemple:

  • la direccionalitat i pressió del traç
  • la grandària de les lletres
  • la distància entre les paraules
  • la distància entre les lletres
  • problemes en l’enllaç
  • utilització indiferents de diferents tipus de lletra (majúscules, minúscules, scrip…)
  • irregularitat en el traç

Per treballar tots aquests aspectes és important definir quins suports gràfics són els més adients segons el nivells i/o les dificultats. En tot cas, cal que l’alumnat utilitzi de forma habitual i es familiaritzi en l’ús divers de fulls i llibretes:

  • full en blanc
  • de doble línia
  • d’una sola línia
  • de pauta Montessori
  • quadrícula

Utilitzar habitualment tots aquests suports gràfics a tots els nivells de l’educació infantil i primària, ens ajudarà a sistematitzar l’exercici gràfic de l’escriptura.

També és important parar atenció en la utilització d’estris diversos d’escriptura, que poden facilitar i millorar el traç: llapis de diversa enumeració, retolador prim i gruixut, bolígraf, llapis de color…

Si necessiteu preparar algun material fent incís en la cal.ligrafia, podeu utilitzar aquest generador de fulls de cal.ligrafia. El material que genera és imprimible.

Feu un cop d’ull a la proposta “Comprensió del grafisme per la imatge visual” que ha dissenyat una mestra de Manresa, la M.Àngels Arnau, amb el qual els alumnes aprenen els traços de les lletres resseguint el recorregut d’un ‘boli lluminós’. El punt de llum és un punter de color vermell, segons comenta l’autora, ha de ser així perquè el punt ha de tenir la llum concentrada per no distorsionar la visió del recorregut que fa la llum, no pot ser cap llanterna. Els nens observen el moviment que fa el punt de llum, el memoritzen, i l´escriuen.

GALINDAINES DE TARDOR

El mot galindaina significa ornament, objecte de fantasia.
Decorar l’interior de diferents contorns de fulles amb galindaines,  pot ser una activitat de traç ben engrescadora per els infants d’educació infantil i cicle inicial.

L’acte gràfic

L’escriptura manual requereix la coordinació dels dits i de les mans, així com també del braç i l’avantbraç. També és important la postura de l’alumne.
Per arribar a tenir un gest gràfic eficaç els nens i nenes passen per diferents moments:
– La línia es descarrega amb força sobre el paper, fent pressió cap avall més que cap als costats.
– Treballen amb la mà alçada, agafant el llapis de molt a munt.
– Poc a poc descobreixen que si recolzen el dit petit el desplaçament en el paper és molt millor. Comença a fer servir els dits.
– Dels traços rectes passarà a fer girs, els quals li perpetran fer cercles.

A partir de tres anys ja té habilitats per fer traços. Quan diu “vaig a fer un…” és que està a punt per rebre educació del gest gràfic. En aquest moment ja distingeix entre dibuix figuratiu i signe gràfic. Tanmateix li queden per resoldre problemes de control com la rotació i la traslació.

Es poden fer moltes activitats de gest i entrenament gràfic, només observant l’entorn trobareu moltes coses per dibuixar i/o manipular, es pot puntejar,pintar, estampar,calcar, ressseguir, enfilar, cosir, teixir, trenar,estripar, punxar. retallar, plegar, fer sèries i senefes… També es poden utilitzar les mandales i els laberints.

Us recomano molt especialment el llibre de Gisèle Calmy La educación del gesto. gràfico, editorial Fontanella, Barcelona 1977.

L’autora francesa proposa les següents activitats:
– Entreteniments gràficos. Es tracta d’exercicis semidirigits per el mestre. El nen
dibuja signes gràficos a partir d’una proposta ( un gomet, un retall de paper, un dibuixet…) i ha de resseguir i completar el contorn traços i signes gràfics.
– Moviments vivenciats. El nen vivencia o observa diferents moviments i després els fa gràficament.
– Exercicis amb ritme musical. El nen escolta una música i després l’ha de trancriure gràficament.
gráficamente.