Category Archives: Per pensar

LLIBRES A QUALSEVOL PREU?

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.

Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura

WHATSHAPP

https://whatsapp.en.softonic.com/

https://whatsapp.en.softonic.com/

Arran d’una entrada que  vaig escriure fa temps on parlava de l’ús de la llengua en els whatsApps, aquests dies m’han preguntat sobre el tema. Aprofito per compartir  la meva opinió amb tots vosaltres.

Segons els experts, escriure Whatsapps no té cap impacte negatiu en el procés d’aprenentatge de l’escriptura.
Beverly Plester, Clare Wood, Victoria Bell, Cassany i altres investigadors, expliquen que escriure al mòbil no té una incidència negativa. A nivell lingüístic, el que fan moltes persones quan escriuen whatsapps és focalitzar l’acció d’escriure en la consciència fonològica, és per això que s’usen abreviacions i grafies per a representar sons, però sembla que això no interfereix en l’ortografia.
El whatsapp és un gènere d’ús pràctic i de registre informal, i com a tal té unes característiques textuals i lingüístiques de les quals en destaca l’economia del llenguatge per la rapidesa i immediatesa de la comunicació.
La bona o mala ortografia depèn d’altres condicionants. En general, l’ortografia costa i cada persona l’aprèn de manera diferent. Hi ha persones que tenen més facilitat visual i lèxica, d’altres són més auditives. N’hi ha que fan moltes faltes i d’altres no. El que sembla que és determinant per aprendre ortografia i per a millorar-la és que els errors ortogràfics siguin objecte de reflexió i no només de correcció. És a dir, cal encetar diàlegs sobre la llengua, parlar sobre l’escrit.

 

PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

Perquè les escoles són  permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?

Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament  quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.

Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?

Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.

Davant d’aprenentatges com  els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.

Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que  permet  fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.

Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.

Haurem de posar fil a l’agulla…

 

APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?

Il.lustració de Quint Buchholz

Il.lustració de Quint Buchholz

Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que  busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.

A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que  l’infant faci l’entrada al món escrit  ell sol.

Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.

El primer, perquè no  respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que  es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat.  Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els  infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un  element de desigualtat i que no permeti avançar.

Per tant, penso que  l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants  aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.

Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.

UN LLIBRE NO FA MAI NOSA

Il.lustració de Chad Crouch

Recordeu, un llibre no fa mai nosa!

Per no errar en la tria, podeu consultar les recomanacions i comentaris que fan algunes pàgines web. Feu-hi un cop d’ull.

També podeu tenir en consideració alguns criteris que us poden ajudar,

  • No a tots els nens i nenes els agraden els mateixos tipus de llibres. Per tant, oferiu diversitat de possibilitats: contes, còmics, llibres de coneixements, revistes, àlbums il.lustrats, llibres de poesia, llibres de manualitats i jocs, manga, llibres d’experiments …
  • Trieu contes no sexistes, que no perpetuïn rols masculins i femenins equívocs.
  • Procureu que el fil argumental sigui respectuós amb l’entorn, els animals, les persones, que no humiliïn ni fomentin la violència.
  • Intenteu que els llibres manifestin un enfocament obert i acceptin la diversitat del món: de pensament, religions, formes de viure…
  • Busqueu llibres de qualitat: lingüístita, de contingut,  de les il.lustracions…
  • Dediqueu temps a llegir amb els vostres fills, és la millor manera d’ajudar-los a ser bons lectors.

Feliç lectura!

THE LIBRARY, UN CURT DE JASON LAMOTTE

The Library és una història al voltant de la màgia de les biblioteques, els llibres i l’escriptura, i que porta implícit dos altres temes, l’amor i la vellesa.

Fantàstica!

Aquest curt de 20 minuts ha estat dirigit per Jason LaMotte que a través de la pel•lícula transmet la captivació que sent per les biblioteques,

Encara recordo la manera i el lloc on hi havia certes seccions de llibres, les olors i els sons que feien. El record de la biblioteca del meu barri encara ara em provoca un sentiment màgic, és per a mi com un santuari ple de coneixement i d’històries, envoltat d’una sensació de tranquil•litat i de somni”.

Molt recomanable per mirar i comentar amb els alumnes de CS i 1r cicle d’ESO.

The Library from Jason LaMotte on Vimeo.

ESCRIURE UN DIARI PERSONAL

diary-secretEscriure per a un mateix o escriure pels altres no és el mateix.

En el primer supòsit es produeix un text basat en el diàleg interior, en canvi, en el segon, escriure esdevé un acte social.

Hi ha edats que la proposta d’escriure un diari personal enganxa molt, i penso que és molt interessant aprofitar aquesta motivació. Però quin hauria de ser el paper del mestre davant d’un text escrit per un mateix?

Al meu entendre, si demanem als nens i nenes que escriguin un diari personal, és a dir, un text pensat perquè el llegeixi qui l’ha escrit, crec que poca cosa hi ha de dir el mestre, vull dir que en aquest cas, el docent no ha de posar l’accent en la correcció, omplint el text de suggeriments i notes de millores. Però sí que cal que insisteixi en la coherència del text, perquè pugui ser llegit i entès per qui l’ha escrit, i evitar la pràctica d’escriure “tal com raja”, que a vegades el que genera són textos desordenats i incoherents.

Per això, avui us deixo dos suggeriments per si voleu fer escriure un diari personal,

• És important llegir i compartir amb els nens i nenes mostres de llibres que estiguin estructurats com a diaris personals: El diari del Greg, Diari d’una penjada, El diari lila de la Carlota, El diari d’Anna Frank … Llegir-los els donarà pautes sobre com escriure’n un ells. És una manera de descobrir les característiques lingüístiques i gramaticals d’aquest gènere discursiu. Per exemple, que s’escriu en primera persona, que l’ús dels verbs es fa en passat, que s’ha d’encapçalar el text amb la data del dia que s’escriu…

•  Escriure per a un mateix, a més de tenir beneficis emocionals i a ajudar a ordenar el pensament, pot ser un bon recurs per posar en pràctica la relectura, la revisió i la reflexió sobre el que s’ha escrit. Per tant, és important ajudar al nen a fer la seva revisió del text. El paper del mestre aquí l’entenc com un mediador o guia que ajudi a aplicar estratègies de revisió, és a dir, d’estratègies per a la pràctica metalingüística, per exemple, a partir de fer-se preguntes,

La lletra que he fet em permet entendre el que he escrit? Reflexió sobre la correcció del traç
Recordo la idea que volia expressar? És això el que volia dir? Reflexió sobre el tema i contingut de l’escrit.
 He posat la data a l’inici de cada text? I al final he signat?  Reflexió sobre l’estructura del gènere.
He escrit en primera persona?He fet servir els verbs en passat?  Reflexió sobre les característiques gramaticals del text.

Ah! i que no cal que l’escriptura d’un diari personal hagi de ser sempre en paper, penseu en la possibilitat dels blogs.

Res més. Fins la propera.

GÈNERES DISCURSIUS I TIPOLOGIA TEXTUAL

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Heu pensat sobre com es poden planificar les activitats d’escriptura? Us plantejo dues línies. Ambdues es retroalimenten,

  • partint de la tipologia textual, és a dir, de patrons estructurals i lingüístics?
  • partint dels gèneres discursius, és a dir, un text situat en un context, amb una finalitat, un destinatari…

El matís és diferent i té implicacions en l’enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. Un posa l’accent en l’estructura del text i a les formes genèriques, i l’altre en l’ús comunicatiu i a les formes específiques i reals.

Si partim dels gèneres discursius  l’aprenentatge és doble, per una banda el text esdevé funcional i un acte de  comunicació,  i per altra es treballen les característiques lingüístiques  pròpies del gènere.

Per tant, a l’hora de planificar una activitat d’escriptura caldria,

  • Situar l’activitat en un context, és a dir, veure’n la utilitat.
  • Saber quin  gènere discursiu és el més adequat.
  • Analitzar  mostres reals del gènere per extreure’n les característiques lingüístiques i estructurals.
  • Escriure el propi text seguint els models. La diversitat de models  permet  fer un treball metalingüístic sobre la manera com s’hi usa la llengua.

Som-hi!

CARTA ALS MESTRES DE CATALUNYA

Amb motiu del centenari del naixement de Salvador Espriu, el Departament d’Ensenyament ha volgut fer arribar a tots els centres docents la carta que el nostre gran escriptor va adreçar als mestres, professors i professores de Catalunya dins els actes de l’Escola d’Estiu de Barcelona de 1981.

En citaré alguns fragments. Us convido a llegir-los:

“(…) La nostra llengua i la nostra cultura, almenys des dels temps que, amb una sintètica entesa convencional, anomenem “moderns”, ha viscut sempre injustament, incomodíssimament i estupidíssimament amenaçades, des de fora i des de dintre, pels estranys a la nostra identitat com a poble, a la nostra genuïna i irreductible personalitat, i per nosaltres mateixos. I hi continuen vivint i hi viuran tothora, o si més no en el futur immediat o fins on ens és previsible.

Però cal acceptar-ho, cal viure en aquest continu risc, perquè, d’una manera o d’un altra, viure és, en essència, per als homes, per a tots sense excepció, perill.

D’aquesta nostra noble condició ennoblidora, no ens podem ni devem alliberar. Com que no hem de defugir-la mai, assumim-la amb una orgullosa humilitat, amb una total dignitat, amb una exemplar bondat, amb una subtil intel•ligència, amb grandesa d’ànim, amb mesura, amb una benèvola però aguda ironia, amb tolerància, comprensió i perdó.

Jo veig encarnades en vostès, Mestres de Catalunya, dones i homes, senyores i senyors, totes aquestes qualitats, totes aquestes excelses virtuts, i encara moltes d’altres, entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, l’altruisme, la diligència, el no defallent treball. Bandejant la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paternalisme, el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen i formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans, de tots dos sexes, d’aquest demà que ja és resplendor cristal•lina d’alba. Per a vostès, les unes i els altres, nenes i nens, noies i nois, van aprenent i aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, rigorosos i agraïts. I nets, en el més ampli sentit del terme. Per vostès, elles i ells van aprenent i aprendran, a més de les innombrables matèries, disciplines i idees fonamentals “genèriques”, les nostres actituds matisades, específiques. Sabran que, si bé les cultures i les llengües poden morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fi ns a l’últim alè. Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per vil suïcidi. Sabran, ençà o enllà de l’anterior advertiment —o re flexió—, que el nostre “Principat” és un dels Països Catalans, un més, modèlic en propòsit —i tant de bo que ho esdevingui—, no hegemònic, mai no “amo” sinó servidor de la sencera comunitat. Recordaran que la llengua d’aquests països és única, que ens és comuna i que és el lligam més fort que ens uneix. Cal respectar i salvar, doncs, les seves expressions fonètiques, diverses i enriquidores, dins una essencial unitat —i fi ns els noms amb els quals es vulgui designar aquests “particularisme”: no hi ha un “dialecte central imperialista”, absorbent. I no oblidaran que hem de vetllar exquisidament per fenòmens lingüístics —i de tot ordre— aliens al nostre estricte àmbit, com per exemple l’aranès, com si tots nosaltres fóssim fi lls de la Vall antiga i estimada”.

(…)

Salvador Espriu

Si voleu accedir al text complet cliqueu aquí.