Category Archives: llengua

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA

Tot un referent de l’escola catalana i pare de la immersió lingüística al nostre país, explica amb claredat què implica aplicar a l’escola el programa d’immersió lingüística.

La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

Una exel.lent narració i unes respostes encertadíssimes.

Programa S(AVIS) emès l'11 de novembre de 2016

Programa S(AVIS) emès l’11 de novembre de 2016

Gràcies Joaquim Arenas!

Altres articles del blog on parlo de immersió la lingüística,

REFERENTS D’AULA? SÍ, PERÒ PARLEM-NE!

Il.lustració d'Ekaterina Frolova

Il.lustració d’Ekaterina Frolova

 

En vàries ocasions he parlat dels referents d’aula, és a dir, dels rètols o làmines que orienten i donen pistes  als alumnes sobre diferents continguts o processos d’aprenentatge. L’alfabet, algunes normes ortogràfiques, ordres i indicacions sobre el procés d’escriptura i el procés lector… en són alguns dels exemples.

 

 

 

Aquests són algunes mostres de referents que he compartit a través del blog i que podeu utilitzar i adaptar segons les vostres necessitats i nivells dels alumnes:

A vegades, però, les parets de l’aula acaben  totes plenes i atapeïdes d’imatges, paraules, icones… En altres ocasions es prioritza més l’estètica dels referents d’aula i la decoració de l’espai, que la utilitat real d’aquestes eines…

Són útils els referents d’aula? I tant!  Però cal utilitzar-los coherentment.

Ara que estem a punt de rebre els nens i nenes  a les aules  és un bon moment per pensar-hi. L’aula ha d’esdevenir un espai acollidor i generador d’aprenentatges i els referents que s’hi pengen han d’ajudar-hi.

Avui vull compartir algunes reflexions sobre l’ús dels referents d’aula.

Decàleg d’ús de referents

Els referents…

  1. Han de ser realment significatius pels alumnes. Per això és important que els elaboreu conjuntament amb els nens i nenes. Els alumnes no els han de trobar penjats el primer dia de curs! feu-ho progressivament, no cal que les parets de l’aula estiguen plenes tan bon punt es comença.
  2. No són eterns ni definitius. Quan un referent ha quedat obsolet perquè s’ha avançat en l’aprenentatge cal retocar-lo, ampliar-lo o despenjar-lo.
  3. No han de distorsionar. procureu que no siguin només una decoració, aquesta no és la seva funció, si ja han deixat de ser-nos útils els traiem.
  4. Han de ser útils. En tot cas, decidiu entre tots i totes quan un referent ja no cal que estigui en un lloc visible, parleu de què en fareu i on el guardareu per si el necessiteu en altres ocasions.
  5. Han de fer referència a continguts i processos d’aprenentatge rellevants en un temps o període determinat. Quan considerem que allò ha de deixar l’espai visible el podem arxivar en carpetes consultables. Un fons de referents pot ajudar als alumnes a cercar una ajuda en un moment determinat.
  6. Cal que es presentin de manera atractiva, clara i de fàcil comprensió. La millor manera de fer-los? Amb els alumnes, sens dubte.
  7. L’ordre i l’estètica és important. Decidiu quins criteris seguireu a l’hora de dissenyar-los i quins són els llocs més idonis per penjar-los.
  8. Elaboreu-los i pengeu-los quan sigui necessari. Eviteu començar el curs amb les parets plenes i decorades. Construïu conjuntament i significativament.
  9. Si voleu que els nens i nenes els consultin i els mirin quan els sigui necessari pengeu-los a la seva alçada.
  10. Cada vegada que en pengeu un dediqueu temps a parlar-ne amb els alumnes, la reflexió sobre l’ús dels recursos els ajudarà a avançar.

Bon curs!

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

PROJECTE DE NORMALITZACIÓ TIPOGRÀFICA DE LA ELA GEMINADA

La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.

Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).

Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:

ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).

El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.

Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.

MODELAR LA LECTURA

La primera etapa del  procés d’aprenentatge de la lectura és aquella en la que els infants simulen la lectura, és a dir, fan veure que llegeixen imitant allò que fan els adults, allò que els fan pares i mestres, malgrat no ser capaços de descodificar. És l’etapa que anomenem indiferenciada.

Llegir als infants és modelar la lectura i proporcionar eines que els ajudarà a desenvolupar-se com a lectors.

Per tant, no deixeu de llegir als vostres alumnes! Modeleu la lectura!

A aquest bebè li deuen haver llegit moooolt!


bebe-leyendo- por karmagv