Category Archives: Llengua oral

ESCOLTAR COM ELS ALTRES RECITEN PER APRENDRE’N

Montserrat Bertran

Montserrat Bertran

L’adult és  el  responsable de fer descobrir el món poètic als infants.  Abans de posar-hi cal que els nens i nenes hagin llegit o escoltat el poema,  i sàpiguen de què tracta, que l’hagin entès. També cal que siguin conscients de l’estructura: les estrofes, els versos…

Modelar la recitació de poesia és essencial per ajudar-los a fer aquest descobriment.

Segons S. Oliva, els principals aspectes que s’haurien de tenir en compte en l’aprenentatge de la recitació són:

  • Aprenentatge de la modulació dels diferents períodes d’una oració complexa.
  • Aprenentatge de la situació i col·locació de les pauses respiratòries del discurs, que permeten una execució fluïda.
  • Aprenentatge de l’ús dels diferents matisos tonals de les frases, que permeten distingir entre els diversos valors comunicatius de l’emissor.
  • Aprenentatge de l’ús i regulació del volum i del timbre de la veu i els seus valors d’intensitat significativa.

També s’haurien de tenir en compte un seguit de coneixements lingüístics bàsics:

  • La correcta pronunciació dels sons
  • El domini dels enllaços fònics (sonoritzacions, geminacions, sinalefes, elisions i hiatus).
  • L’allargament o escurçament expressiu de les vocals tòniques del text, quan la seva funció rítmica ho exigeixi.

Aneu als enllaços, escolteu i gaudiu …

Música de poetes

En veu alta. Sílvia Bel recita

 

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

ESCOLTO, CANTO I ESCRIC!

Il.lustració de Nina Mata

Il.lustració de Nina Mata

La cançó és un dels recursos més estimulants i més rendibles per ensenyar i aprendre una llengua. Permet el treball d’expressions comunicatives i lingüístiques, a través d’estructures senzilles i repetitives que van reforçades amb una cantarella. És per això que el treball amb cançons constitueix un estímul privilegiat per desenvolupar i treballar la competència comunicativa.

Amb la cançó podem treballar les quatre habilitats lingüístiques: comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i expressió escrita.

Parlar i escoltar

Quan utilitzem cançons estem potenciant en els alumnes la capacitat d’escoltar i de parlar. Un dels beneficis més evidents del treball amb cançons és la seva capacitat per exercitar la comprensió auditiva en totes les microhabilitats (reconèixer, seleccionar, interpretar, anticipar, retenir a llarg i a curt termini). També són útils per a la correcció fonètica. Les activitats d’audició detallada , de repetició d’estrofes en veu alta, de cantar com en una coral o de fer un karaoke tenen bons resultats en la correcció de l’expressió oral dels alumnes.

Escriure i llegir

Les cançons no serveixen només per estimular les habilitats orals, també permeten estimular diverses estratègies lectores i poden provocar múltiples possibilitats d’expressió escrita, amb el valor afegit que, a més, treballant amb cançons es treballen aspectes de competència literària, de retòrica, d’ús lúdic del llenguatge.

Alguns dels espais que m’agraden i que permeten treballar la llengua a través de les cançons:

Si teniu més referències les aniré afegint. Gràcies!

 

GEOMETRIA, UN POEMA PER DIBUIXAR

Llegeix o recita aquest poema i anima els alumnes a dibuixar-lo.

Afavoriràs la comprensió oral i treballaràs la microhabilitat d’interpretar.

Geometria de Joana Raspall

Sota una roda rodona
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt, per acabar-ho,
un triangle triangular.
Quatre línies rectilínies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca
amb l’arcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.

 

L’ENSENYAMENT DE L’ORAL A L’ESCOLA

En l’ensenyament de l’oral a l’escola, sobretot si ens referim a alumnat nouvingut, cal tenir presents quatre aspectes:

  • L’enfocament metodològic del centre en relació a l’ensenyament de la llengua oral (planificació de l’oral)
  • El dol migratori i els aspectes emocionals de l’alumne (estratègies d’intervenció del docent)
  • La llengua familiar (com a docents hem de tenir un coneixement mínim del perfil lingüístic dels nostres alumnes)
  • Els usos lingüístics (actitud dels nous parlants en relació el català, què es fa des del centre per afavorir el seu ús)

 

Són aspectes amplis i complexes, que no es poden resumir en poques paraules.

Vuit idees per començar:

  • L’ensenyant ha de tenir propòsit deliberat d’ensenyar llengua. No només s’ ha de basar en l’ expressió lliure de l’alumne, sinó que també ha de ser una expressió oral conduïda, dirigida, gestionada. (autors que podeu llegir Uri Ruiz, Manuel Sànchez, M. José del Río, Cassany…)
  • Seqüenciar els continguts i planificar en quin moment i en quin grup s’ensenyen, segons el grau de coneixements i habilitats dels nens.
  • L’ensenyant ha de planificar i dur a terme activitats encaminades a comprovar si els canvis són estables i generalitzables a situacions noves. L’avaluació.
  • Cal determinar quines són les capacitats expressives dels alumnes, a partir de situacions comunicatives (fer una avaluació inicial de quins moments ensenyeu de forma premeditada la llengua oral, per exemple, quan s’explica un conte, la conversa, les rutines d’aula… Veure com es planifica i s’avalua cadascuna d’aquestes situacions comunicatives, des del punt de vista de l’oral)
  • Partir dels coneixements previs dels alumnes (saber-los situar en quina etapa d’aprenentatge de la nova llengua estan).
  • Partir d’allò que l’envolta, és  a dir, del seu entorn (planificar activitats comunicatives funcionals)
  • Els ensenyants són un component fonamental, són interlocutors naturals, igual com ho són els pares, per això, fins a cert punt, quan no tenen intenció d’ensenyar llengua oral ho estan fent pel sol fet d’interaccionar amb els infants. D’aquí que sigui tan important la correcció del llenguatge oral dels ensenyants, ja que actuen com a model.
  • L’ensenyant ha de guiar i ajudar. Però també ha de saber retirar el seu ajut de forma progressiva, no ha d’acaparar la paraula i  deixar poques oportunitats als seus alumnes de fer-ne ús.

EN PATUFET – VERSIÓ DEL 1962

Si voleu mirar i escoltar contes en diverses llengües feu un cop d’ull al bloc DIA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES MATERNES

Per començar, us proposo la versió del conte En Patufet del 1962. Original en disc de Vinil 45 RPM. Doblat pel locutor i actor de doblatge, ràdio i teatre Isidre Sola, molt conegut als anys 50 i 60.

A la cara A La Rateta que esombrava l’escaleta , a la cara B En Patufet.

 

GENERAR LLENGUA ORAL A PARTIR DE L’OBSERVACIÓ D’IMATGES. ELS MISTERIS DEL SENYOR BURDICK

Continuant amb les propostes de generar llengua oral partir de l’observació d’imatges, us recomano aquest llibre d’imatges suggerents i motivadores amb les que aconseguireu que els nens i nenes facin hipòtesis i crein els seus propis relats.