Category Archives: Lectura

QUIN LLIBRE PUC TRIAR?

Il·lustració de Nikolaus-heidelbach

Il·lustració de Nikolaus-heidelbach

Un dels grans èxits de la literatura infantil i juvenil (LIJ) és la difusió que se n’ha fet aquests darrers anys. La facilitat d’accés a través de biblioteques, llibreries i escoles assegura que tots els nens i joves hi puguin accedir. També s’hi han sumat les campanyes institucionals, un exemple és la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, que regala un llibre a tots els nens i nenes que aquest any fan sis anys, coincidint amb aquest primer moment meravellós de descobriment de la lectura.

Tenim, doncs,  un escenari amb edicions fantàstiques de llibres, àlbums il·lustrats..,  amb gran diversitat de gèneres que permet que tothom pugui triar al seu gust, i amb escriptors de LIJ reconeguts i de gran qualitat.

Però compte! Amb tanta riquesa i varietat no caigueu al parany de la pseudo literatura o els llibres amb pretensió d’adoctrinament…

L’excés reclama ull crític.

LLIBRES A QUALSEVOL PREU?

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.

Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura

PORTAFOLI DE LECTURA

2017-03-05_2048

Potser ja coneixeu o heu utilitzat el Portafolis de Lectura, que fins ara havia estat d’ús restringit. Ara el material està a l’abast de tothom i el trobareu a xtec.

Una proposta magnífica que ofereix als alumnes la possibilitat de millorar la competència lectora a partir de la reflexió com a lectors. El portafolis permetrà a l’alumne ser conscient del seu progrés continuat amb la lectura, i l’ajudarà a responsabilitzar-se del seu aprenentatge i a prendre decisions sobre què pot millorar i com fer-ho. La lectura en veu alta, l’aplicació d’estratègies de comprensió, les preferències lectores, el fet de compartir les lectures, la lectura d’estudi i la cerca d’informació per fer un treball són els continguts que l’alumne treballarà amb el portafolis. El marc teòric en què s’estructura aquest material queda recollit en dos documents, comuns a educació primària i secundària, una presentació digital i una guia general.

portada_portafolis

16 DE FEBRER, DIA INTERNACIONAL DE LA LECTURA EN VEU ALTA

Il.lustració d'Ignasi Blanch

Il.lustració d’Ignasi Blanch

Tots els dies són bons per gaudir d’una bona lectura en veu alta, però si a més a més, aquesta modalitat de lectura té el seu dia mundial… no tens excusa!

Dia Mundial de La Lectura en Veu Alta by Montserrat on Scribd

En molts articles he parlat sobre la lectura en veu alta  i he  fet propostes. Per acabar de completar el dia en recupero una, feu-hi un cop d’ull! Mestres, llegiu en veu alta als alumnes

També podeu mirar-vos les propostes que s’han preparat per celebrar aquest dia: “Lea en voz alta. Cambie el mundo”.

 

L’ÀLBUM IL.LUSTRAT I EL TEMPS DE LECTURA

Il.lustració d'Evgenia Gapchinska

Il.lustració d’Evgenia Gapchinska

L’àlbum il.lustrat és un gènere consolidat en el que coexisteix el text i la imatge, i on ambdós aporten informació.  Podríem dir que és una narració silenciosa on les imatges són la veu dels personatges.

Des de la vessant pedagògica, l’àlbum il.lustrat esdevé un gènere motivador i engrescador que permet al lector llegir més enllà de les lletres. Tota la pàgina forma part de la història: el text, la imatge, la tipografia… Des de la vessant literària i artística, els àlbums il.lustrats són estèticament molt atractius i en molts casos són  veritables obres d’art.

La lectura d’aquest gènere textual hauria de formar part del corpus de textos que els alumnes poden llegir per plaer. Una manera de fer-los presents és facilitar volums diversos, modelar la lectura en veu alta i compartir la lectura i observació dels llibres amb els companys. Vegeu la proposta que fa Dolors Olivé per al Temps de lectura

font:Dolors Olivé

font:Dolors Olivé

11 RAONS PER LLEGIR ÀLBUMS IL.LUSTRATS

El passat 13 de desembre es va celebrar a Barcelona La nit de l’àlbum il.lustrat on un grup d’editorials que aposten per aquest gènere van mostrar-ne una generosa selecció.

De la trobada en va sortir aquest manifest que convida a entrar al magnífic món de l’àlbum il.lustrat.

Si encara no sabeu què demanar als reis, aquesta pot ser una molt bona opció! En trobareu per a totes les edats.

font: la nit de l'àlbum il.lustrat. Barcelona 13-12-16

font: la nit de l’àlbum il.lustrat. Barcelona 13-12-16

22 DOSSIERS IMPRESCINDIBLES

Il.lustració de Juliano López Font: Pinzellades al món

Il.lustració de Juliano López
Font: Pinzellades al món

Coneixeu els dossiers didàctics sobre lectura editats pel Departament d’Ensenyament?

Aquí els teniu tots. 22 dossiers imprescindibles. Bona lectura!

Col.lecció saber llegir

MESTRES… LLEGIU EN VEU ALTA ALS ALUMNES!

Il.lustració de Paolo Rivera

Il.lustració de Paolo Rivera

La veu és un instrument potent que ens pot ser molt útil per engrescar la lectura. Escoltar una bona lectura en veu alta atrau i captiva, i quan  algú té domini de la veu i una bona fluïdesa lectora esdevé un bon model pels qui l’escolten i, de retruc, mentre mira i escola aprenen a fer-ho.

Per això, és imprescindible que la mestra o el mestre modeli la lectura en veu alta. Per fer-ho és necessari i interessant dedicar cada dia uns minuts a llegir en veu alta als alumnes. Pot ser qualsevol tipus de text: un poema, un conte, la lliçó de socials, el problema de matemàtiques, la lletra d’una cançó… cada tipus de text requerirà una manera de fer-ho diferent.

La qüestió és que el docent faci la lectura a consciència, posant atenció en la veu, el volum, l’entonació, l’articulació, la interpretació del text… Perquè escoltar és una altra manera de gaudir de la lectura i d’aprendre a llegir.

Per tant,  cal llegir en veu alta als nens i nens, textos de gèneres diversos, i en totes les llengües d’aprenentatge de l’escola. És important modelar i deixar espais perquè els alumnes es preparin les seves i llegeixin per a un públic.

Trobareu molts recursos i idees per planificar el treball de lectura en veu alta. En destaco un parell,

I si us hi animeu podeu presentar-vos al concurs de lectura en veu alta.

Per acabar el post d’avui us proposo dos textos fantàstics per ser llegits i escoltats. Són per a vosaltres, mestres. Assajeu-los i llegiu-los en veu alta, poseu-vos a prova i experimenteu amb la vostra lectura.Només practicant podreu transmetre el domini del llegir en veu alta als alumnes.

Dues lectures per gaudir llegint i escoltant, Serafina  i la Mainadera, de Mercè Rodoreda. Tot un repte de lectura en veu alta!

 

La Mainadera – Zerafina _ Mercè Rodoreda by Montserrat on Scribd

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?

Il.lustració de Quint Buchholz

Il.lustració de Quint Buchholz

Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que  busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.

A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que  l’infant faci l’entrada al món escrit  ell sol.

Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.

El primer, perquè no  respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que  es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat.  Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els  infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un  element de desigualtat i que no permeti avançar.

Per tant, penso que  l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants  aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.

Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.