Category Archives: Diversitat lingüística

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA

Tot un referent de l’escola catalana i pare de la immersió lingüística al nostre país, explica amb claredat què implica aplicar a l’escola el programa d’immersió lingüística.

La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

Una exel.lent narració i unes respostes encertadíssimes.

Programa S(AVIS) emès l'11 de novembre de 2016

Programa S(AVIS) emès l’11 de novembre de 2016

Gràcies Joaquim Arenas!

Altres articles del blog on parlo de immersió la lingüística,

ENFOCAMENT COMUNICATIU EN L’APRENENTATGE DE UNA L2

Il.lustració de Natàlia Vasquez

 

L’enfocament comunicatiu en l’aprenentatge de llengües prioritza el fet comunicatiu, és a dir, que els aprenents facin un ús funcional de la L2 i que puguin ser competents i utilitzar la nova llengua, tan a nivell quotidià, com a nivell acadèmic.

En el primer cas, la competència s’adquireix els dos anys inicials d’aprenentatge de la L2, i en el segon cas, l’aprenentatge pot allargar-se fins el cinquè any o més, depenen de les condicions d’immersió i del perfil lingüístic de l’alumnat . Així, la comunicació esdevé la fi i el mitjà per a l’aprenentatge. Aquestes directrius són determinants en la didàctica de les segones llengües.

Per tant, l’objectiu és aprofitar les situacions comunicatives en contextos reals per generar interacció i afavorir l’aprenentatge, de manera que,

• els aspectes gramaticals i el vocabulari (competència lingüística),
• l’organització del discurs, la coherència, la cohesió (competència discursiva)
• l’habilitat en l’ús de recursos no verbals (competència estratègica)
• la capacitat d’adequació al context, al tema i a l’auditori (competència sociolingüística)
s’ensenyin i s’aprenguin vinculats a la realitat i al context.

També és important subratllar que les quatre destreses lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) s’entrellacen en el moment d’utilitzar el llenguatge amb una finalitat comunicativa, de manera que les activitats que es plantegen sota aquest enfocament solen tenir una dimensió molt àmplia i completa.

A l’inici de les aules d’acollida, i molt abans, en els tallers de llengua a primària i els TAE a secundària, es va apostar per aquest enfocament, tant en les propostes de temes a treballar (identificació personal, la família, l’escola… ), com en les orientacions didàctiques.

Ara, amb visió retrospectiva, penso que a la majoria d’aules d’acollida s’ha treballat a partir de l’enfocament comunicatiu, és més, crec que ha estat un petit laboratori que ha permès als centres reflexionar sobre la didàctica de les llengües, ha permès retrobar-se amb la immersió lingüística, aplicar noves estratègies, planificar les activitats des d’un altre punt de vista i avançar en l’ús de les TIC .
A les aules d’acollida s’hi ha “cuit” molt bones pràctiques, i en molts casos han esdevingut un model a seguir per a la resta de centre.

Tanmateix, com en totes les experiències hi ha llums i ombres. En algunes ocasions hi ha hagut poca validació de materials, i ens podem trobar amb recomanacions i propostes totalment contràries a aquest enfocament. En altres casos s’ha fet un ús i abús de determinats materials, tendint a fer un ús excessiu de fitxes de vocabulari. I en una altre línea, també hi ha hagut qui sota la consigna de “aprendre a parlar” s’ha oblidat de treballar les altres habilitats lingüístiques (llegir i escriure).

Per anar-hi pensant…