Category Archives: Didàctica de la llengua

LA FORMACIÓ LITERARIA A PRIMÀRIA

Il.lustració de Xuan loc Xuan

La competència literària es desenvolupa a partir de les satisfaccions, els estímuls, les emocions, etc, que provoca la lectura de textos iteraris. No es tracta d’una competència que es fomenti seguint unes normes, sinó que es desenvolupa a partir de la lectura lliure i autònoma.

Per a potenciar-la són necessaris moments de conversa per parlar dels llibres i del llenguatge dels textos dels llibres que es llegeixen, de manera que això permeti l’intercanvi entre els diferents perfils de lectors

Segons la forma com els nens i nenes es relacionen amb els textos i els llegeixen es pot establir sis tipus de lectors (Pike 2003; citat a Silva-Díaz, 2005: 102):

  • Lector associatiu: relaciona el que llegeix amb la seva pròpia experiència. El text és un estímul.
  • Lector investigador: es predisposa a elaborar hipòtesis i a resoldre El text és una oportunitat per imaginar.
  • Lector especulatiu: es distancia del text, gaudeix amb la complexitat.
  • Lector afectiu: se sent atret pel to i els elements afectius del text.
  • Lector cognitiu: sent interès per l’esforç mental que suposa desxifrar el significat del text.
  • Lector passiu: no reacciona davant del text, ni com a estímul emotiu ni cognitiu.

És important que aquests diferents perfils de lectors interaccionin, i així afavorir la interpretació compartida dels textos. En aquest sentit, m’agrada el quadre que proposa Mendoza on es fa visible com,

  • abans de llegir es fa una precomprensió del text i s’activen estratègies lectores com la de fer hipòtesis o anticipar.
  • en el moment de llegir és quan cal una comprensió plena del text i quan s’activen estratègies lectores com fer inferències i connexions,
  • i després de llegir és quan el lector pot fer una interpretació i reflexió sobre el text.

Font: tesi doctoral Lectures literaries de Vanesa Amat

Per incidir en la competència literària cal que a totes les edats, els infants i joves tinguin a l’abast la possibilitat de sisposar d’un bon fons bibliogràfic (a la biblioteca personal, a la d’aula, a la de l’escola).

Feu una mirada als documents La lectura en un centre educatiu, i El temps de lectura a primària. Ambdós donen orientacions clares i precises sobre com abordar la lectura literària a primària.

També us convido a fer un cop d’ull a les Agendes de lectura (5è i 6è), editorial Teide, que juntament amb la Margarida Falgàs i la Rosa Marzo vàrem elaborar amb la finalitat  de potenciar el valor literari de la lectura a primària.

CREATIVE WRITING & EXPOSITORY WRITING

 

Il·lustració: Jonathan Wolstenholme

Il·lustració: Jonathan Wolstenholme

És imprescindible fer escriure els alumnes, i també és necessari fer adonar que cada ocasió requereix un tipus d’escriptura.

Avui us vull parlar dels conceptes creative writing & expository writing, és a dir, l’escriptura creativa & l’escriptura acadèmica. Tenir clares les diferències i el propòsit de cadascuna és clau per fer-ne un bon plantejament metodològic.  Dos conceptes per tenir en consideració a l’hora de fer escriure els alumnes.

Creative writing o escriptura creativa,  posa l’accent en la creació d’àmbit literari. Crear i inventar amb la llengua, textos pel gaudi personal o col·lectiu. Amb la finalitat de passar-ho bé escrivint i llegint les produccions.

Expository writing o escriptura expositiva,  posa l’accent en l’escriptura d’opinions i arguments. Una modalitat d’escriptura pròpia de l’àmbit acadèmic: escriptura de treballs, monogràfics, exàmens… té com a finalitat escriure i llegir els textos escrits per aprendre.

Ambdues mirades són necessàries i cadascuna requereix d’estratègies diferents.

L’escriptura creativa pretén desenvolupar,

  •  el gust per escriure,
  • la capacitat d’invenció i originalitat a l’hora d’escriure
  • aprendre a trobar un estil propi, utilitzar i jugar amb la llengua,
  • fomentar l’ús de figures retòriques per crear bellesa expressiva.

L’escriptura expositiva es caracteritza per,

  • desenvolupar l’escriptura acadèmica,
  • ús de llenguatge específic i concret,
  • enfocament objectiu de l’exposició,
  • ús de connectors i exemplificacions,

Ara que iniciem el curs és un bon moment per analitzar la presència de l’escriptura a l’aula, l’enfocament que en fem i, si escau, una bona ocasió per reformular la intervenció educativa.

Us proposo un petit exercici d’anàlisis que us ajudarà a reflexionar sobre aquesta qüestió. Feu-vos aquestes tres preguntes:

  • Cada quan faig escriure textos als alumnes?
  • Quin tipus de textos demano que escriguin?
  • Dono pautes o ajudes als nens i nenes?

Desitjo que tingueu un bon curs!

DIARI O QUADERN D’APRENENTATGE

Font: Institut Badalona VII

Font: Institut Badalona VII

Un diari o quadern d’aprenentatge és un document que escriu l’alumne en una llibreta, en un blog digital.., i que serveix per deixar constància dels aprenentatges, experiències, reflexions, opinions, i tot allò que ha après o vol “guardar-se” . També hi pot escriure el com ho ha après i si ha tingut alguna dificultat en el procés. És una eina molt interessant quan es treballa per projectes, ja que permet l’autoregulació dels propis aprenentatges a través de l’escriptura reflexiva i personal. El mestre hi té un paper d’observador i mediador, però no avalua, en canvi si que ajuda a fer adonar als nens i nenes de la manera com s’ho fan per aprendre.

Els nens poden recollir i escriure al seu diari o quadern d’aprenentatge,

  • allò que els ha cridat l’atenció dels aprenentatges que han fet,
  • allò que han descobert o après aquell dia,
  • opinions i impressions del que han llegit, estudiat o del que els han explicat,
  • fragments de textos que creuen interessants,
  • fotos, retalls, informacions diverses
  • expectatives i interessos que els ha generat l’estudi
  • dubtes i preguntes a partir de les quals els agradaria aprofundir
  • autoavaluar-se: què he après, què m’ha costat més…

Hi han d’escriure quan els vingui de gust, no cal que sigui cada dia, però sí intentar que cada setmana hi hagi alguna aportació.

Abans de començar a fer un diari d’aprenentatge cal establir unes pautes clares de funcionament,

  • Cada quan hi escriurà
  • Quanta estona hi dedicarà
  • Què hi escriurà o hi recollirà
  • Cada quan  mestre i alumne en parlaran

Podeu llegir l’article “La construcción de textos reflexivos” de Cuadernos de pedagogía n.416 on desenvolupa i exemplifica l’escriptura reflexiva a les àrees, base fonamental per escriure un diari o quadern d’aprenentatge.

Animeu als vostres alumnes a fer un seguiment dels aprenentatges a través d’aquesta eina!

En aquesta línia, però enfocat com a diari personal de les lectures per plaer trobareu les Agendes de lectura, una per a 5è i una per a 6è, de l’editorial Teide. Les agendes estan pensades per fer servir a l’estona del temps de lectura (30 minuts de lectura), i inclouen tres línies de propostes:

  • Un apartat de diari personal sobre les lectures que va fent l’alumnat, i on cadascú pot anar recollint impressions, opinions, comentaris diversos, fer il.lustracions de les lectures…
  • Un apartat d’animació a la lectura, amb l’objectiu d’obrir portes a noves lectures, animant a descobrir gèneres diversos i facilitar que cada infant trobi el seu estil i gust de llegir.
  • Un apartat per parlar de les lectures, amb l’objectiu de facilitar moments per a conversar, recomanar i compartir opinions.
Fpnt: Martirià Pagès

Fpnt: Martirià Pagès

ESCRIURE A FOC LENT

“Massa sovint l’escriptura s’ensenya com a una habilitat motora i no com una activitat cultural complexa”.

Vigotsky

L’humor crític de la Mafalda ens suggereix com no hauria de ser l’ensenyament de l’escriptura.

malditos-burocratas-1

Cal facilitar als nens i nenes molts moments i oportunitats per escriure a l’aula, per fer-ho “a foc lent”, i ajudar a fer-los conscients que escriure un text és un procés llarg i laboriós.
Aquí teniu un esquema que pot ajudar a fer adonar del procés.

Escriure És Un Procés by Montserrat on Scribd

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA

Tot un referent de l’escola catalana i pare de la immersió lingüística al nostre país, explica amb claredat què implica aplicar a l’escola el programa d’immersió lingüística.

La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

Una exel.lent narració i unes respostes encertadíssimes.

Programa S(AVIS) emès l'11 de novembre de 2016

Programa S(AVIS) emès l’11 de novembre de 2016

Gràcies Joaquim Arenas!

Altres articles del blog on parlo de immersió la lingüística,

ESCOLTAR I RECITAR

il.lustració de Rosanna Tasker

il.lustració de Rosanna Tasker

Els poemes ens permeten reflexionar, activar la memòria, afavorir l’expressió oral… Escoltant-los o llegint-los aprenem a recitar, però també  i a interpretar-ne el sentit tot imaginant i dibuixant  mentalment escenes.

Ara que s’acosta Nadal segur que us heu plantejat a veure quin poema o poemes fareu aprendre als alumnes. Per això,  vull compartir dues consideracions al voltant de l’ús de la poesia a l’aula i a l’escola.

  • La poesia és música, és art. I el mitjà són les paraules que es transmeten amb la veu. Per això cal, per una banda aprendre a escoltar, i per altra banda, donar valor a l’ús de la veu.
  • Hi ha gran varietat de poetes i temes. Obrim possibilitats d’ampliar el corpus literari facilitant l’accés a poemes i poetes diversos.

Comparteixo un esquema que he utilitzat a vegades per il.lustrar la seqüència de treball de poesia a les aules d’educació infantil i primària.

Montserrat Bertran

Montserrat Bertran

 

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

REFERENTS D’AULA? SÍ, PERÒ PARLEM-NE!

Il.lustració d'Ekaterina Frolova

Il.lustració d’Ekaterina Frolova

 

En vàries ocasions he parlat dels referents d’aula, és a dir, dels rètols o làmines que orienten i donen pistes  als alumnes sobre diferents continguts o processos d’aprenentatge. L’alfabet, algunes normes ortogràfiques, ordres i indicacions sobre el procés d’escriptura i el procés lector… en són alguns dels exemples.

 

 

 

Aquests són algunes mostres de referents que he compartit a través del blog i que podeu utilitzar i adaptar segons les vostres necessitats i nivells dels alumnes:

A vegades, però, les parets de l’aula acaben  totes plenes i atapeïdes d’imatges, paraules, icones… En altres ocasions es prioritza més l’estètica dels referents d’aula i la decoració de l’espai, que la utilitat real d’aquestes eines…

Són útils els referents d’aula? I tant!  Però cal utilitzar-los coherentment.

Ara que estem a punt de rebre els nens i nenes  a les aules  és un bon moment per pensar-hi. L’aula ha d’esdevenir un espai acollidor i generador d’aprenentatges i els referents que s’hi pengen han d’ajudar-hi.

Avui vull compartir algunes reflexions sobre l’ús dels referents d’aula.

Decàleg d’ús de referents

Els referents…

  1. Han de ser realment significatius pels alumnes. Per això és important que els elaboreu conjuntament amb els nens i nenes. Els alumnes no els han de trobar penjats el primer dia de curs! feu-ho progressivament, no cal que les parets de l’aula estiguen plenes tan bon punt es comença.
  2. No són eterns ni definitius. Quan un referent ha quedat obsolet perquè s’ha avançat en l’aprenentatge cal retocar-lo, ampliar-lo o despenjar-lo.
  3. No han de distorsionar. procureu que no siguin només una decoració, aquesta no és la seva funció, si ja han deixat de ser-nos útils els traiem.
  4. Han de ser útils. En tot cas, decidiu entre tots i totes quan un referent ja no cal que estigui en un lloc visible, parleu de què en fareu i on el guardareu per si el necessiteu en altres ocasions.
  5. Han de fer referència a continguts i processos d’aprenentatge rellevants en un temps o període determinat. Quan considerem que allò ha de deixar l’espai visible el podem arxivar en carpetes consultables. Un fons de referents pot ajudar als alumnes a cercar una ajuda en un moment determinat.
  6. Cal que es presentin de manera atractiva, clara i de fàcil comprensió. La millor manera de fer-los? Amb els alumnes, sens dubte.
  7. L’ordre i l’estètica és important. Decidiu quins criteris seguireu a l’hora de dissenyar-los i quins són els llocs més idonis per penjar-los.
  8. Elaboreu-los i pengeu-los quan sigui necessari. Eviteu començar el curs amb les parets plenes i decorades. Construïu conjuntament i significativament.
  9. Si voleu que els nens i nenes els consultin i els mirin quan els sigui necessari pengeu-los a la seva alçada.
  10. Cada vegada que en pengeu un dediqueu temps a parlar-ne amb els alumnes, la reflexió sobre l’ús dels recursos els ajudarà a avançar.

Bon curs!

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

Perquè les escoles són  permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?

Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament  quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.

Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?

Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.

Davant d’aprenentatges com  els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.

Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que  permet  fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.

Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.

Haurem de posar fil a l’agulla…