Category Archives: autors

FELIÇ DIADA

Feliç diada

http://www.sant-andreu.com

http://www.sant-andreu.com

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

REDESCOBRINT A GLORIA FUERTES

2017-08-27_1104

En la celebració del centenari de naixement de la Glòria Fuertes s’han editat alguns llibres. Avui en comparteixo un, es tracta d’una antologia  que he llegit aquest estiu, amb poemes per a nens i per a adults.

Un llibre per redescobrir l’autora de la qual se’n van popularitzar molts poemes infantils, però que poca cosa ens arribava dels seus poemes crítics, nítids i contundents sobre la vida, la dona, la política…

Una dona que clamava la llibertat de pensament i la llibertat d’estil.

Aprofito per compartir també una proposta per a alumnes de cicle superior, per fer un tast de la seva poesia més crítica i compromesa.

Quatre Poemes de Gloria Fuertes by Montserrat on Scribd

CERTAMEN POÈTIC – ANY VINYOLI

Any joan_vinyoli5

Amb motiu de l’Any Vinyoli, el diari ARA organitza un certamen poètic de Sant Jordi, adreçat a escoles i instituts, al voltant de la figura del poeta. Amb l’objectiu que els estudiants facin poemes inspirats en versos de Joan Vinyoli, es premiaran els millors llibres col·lectius presentats pels centres educatius.

El certamen té el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Any Vinyoli.

DE L’ANY ESPRIU A L’ANY VINYOLI

vinyoli

Coincidint amb el centenari del seu  naixement, el 2014 es celebra l’any Vinyoli.

Joan Vinyoli fou un dels poetes més importants del segle XX, i tal com diu Sebastià Alzamora, un poeta profundament europeu, indiscutiblement modern, intuïtiu i fascinador com n’hi ha pocs.

El poeta Joan Vinyoli va néixer a Barcelona, però va passar els estius de la seva infantesa i adolescència a Santa Coloma de Farners, poble que va ser font d’inspiració de molts dels seus poemes. Si aneu a Santa Coloma podeu gaudir de l’itinerari poètic Joan Vinyoli.

Us proposo alguns recursos per fer present la seva obra a les aules:

N’anirem parlant…

HE MIRAT AQUESTA TERRA

Commovedora interpretació del poema He mirat aquesta terra de Salvador Espriu amb adaptació original de Raimon,  que es va fer en l’acte  inaugural de l’Any Espriu al Palau de la Música. Versió interpretada magistralment per Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler.

Per llegir i interpretar el poema, aquí teniu la lletra:

 

He mirat aquesta terra (1980)

(Salvador Espriu – Raimon)

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s’enduia la claror del cel,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit

camp l’ample silenci que estenen els grills,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec

com l’hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls

de l’aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

CARTA ALS MESTRES DE CATALUNYA

Amb motiu del centenari del naixement de Salvador Espriu, el Departament d’Ensenyament ha volgut fer arribar a tots els centres docents la carta que el nostre gran escriptor va adreçar als mestres, professors i professores de Catalunya dins els actes de l’Escola d’Estiu de Barcelona de 1981.

En citaré alguns fragments. Us convido a llegir-los:

“(…) La nostra llengua i la nostra cultura, almenys des dels temps que, amb una sintètica entesa convencional, anomenem “moderns”, ha viscut sempre injustament, incomodíssimament i estupidíssimament amenaçades, des de fora i des de dintre, pels estranys a la nostra identitat com a poble, a la nostra genuïna i irreductible personalitat, i per nosaltres mateixos. I hi continuen vivint i hi viuran tothora, o si més no en el futur immediat o fins on ens és previsible.

Però cal acceptar-ho, cal viure en aquest continu risc, perquè, d’una manera o d’un altra, viure és, en essència, per als homes, per a tots sense excepció, perill.

D’aquesta nostra noble condició ennoblidora, no ens podem ni devem alliberar. Com que no hem de defugir-la mai, assumim-la amb una orgullosa humilitat, amb una total dignitat, amb una exemplar bondat, amb una subtil intel•ligència, amb grandesa d’ànim, amb mesura, amb una benèvola però aguda ironia, amb tolerància, comprensió i perdó.

Jo veig encarnades en vostès, Mestres de Catalunya, dones i homes, senyores i senyors, totes aquestes qualitats, totes aquestes excelses virtuts, i encara moltes d’altres, entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, l’altruisme, la diligència, el no defallent treball. Bandejant la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paternalisme, el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen i formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans, de tots dos sexes, d’aquest demà que ja és resplendor cristal•lina d’alba. Per a vostès, les unes i els altres, nenes i nens, noies i nois, van aprenent i aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, rigorosos i agraïts. I nets, en el més ampli sentit del terme. Per vostès, elles i ells van aprenent i aprendran, a més de les innombrables matèries, disciplines i idees fonamentals “genèriques”, les nostres actituds matisades, específiques. Sabran que, si bé les cultures i les llengües poden morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fi ns a l’últim alè. Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genoicidi, no per vil suïcidi. Sabran, ençà o enllà de l’anterior advertiment —o re flexió—, que el nostre “Principat” és un dels Països Catalans, un més, modèlic en propòsit —i tant de bo que ho esdevingui—, no hegemònic, mai no “amo” sinó servidor de la sencera comunitat. Recordaran que la llengua d’aquests països és única, que ens és comuna i que és el lligam més fort que ens uneix. Cal respectar i salvar, doncs, les seves expressions fonètiques, diverses i enriquidores, dins una essencial unitat —i fi ns els noms amb els quals es vulgui designar aquests “particularisme”: no hi ha un “dialecte central imperialista”, absorbent. I no oblidaran que hem de vetllar exquisidament per fenòmens lingüístics —i de tot ordre— aliens al nostre estricte àmbit, com per exemple l’aranès, com si tots nosaltres fóssim fi lls de la Vall antiga i estimada”.

(…)

Salvador Espriu

Si voleu accedir al text complet cliqueu aquí.

SALVADOR ESPRIU

El 2013 es celebra el centenari del naixement de Salvador espriu.

Un bon moment per apropar l’autor als nens i nenes, i llegir alguns dels seus poemes.

Un poema d’Espriu que m’agrada, per aquestes tardes de finals de tardor:

 

 

 

CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA

 

Entra la tranquil·la tarda   

pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat

pels bous del sol, endins del blat,

quan més perfecta mor la flor

a l’aire lleu, pel gran dolor

d’aquest camí de la mirada,

se’n va tranquil·la la tarda.

 

També podeu utilitzar l’auca que trobareu al web La paret de les auques.

 

LA NOVEL.LA INFANTIL I JUVENIL D’EMILI TEIXIDOR

Amb les seves novel·les, l’Emili Teixidor ens ha ensenyat a llegir i a estimar el llegir.

«El primer esglaó que ens eleva per damunt dels animals és el llenguatge. De manera que potser la millor manera de guanyar la batalla contra la invasió de les màquines que ens inunda i ens tempta cada dia, és la lectura. Els llibres són l’aliment d’aquesta màquina de lligar boira que és la intel·ligència, la imaginació, la memòria… O sigui que endavant amb l’aventura i no afluixem! Molta sort i bones lectures!».

Si aquest curs voleu incloure lectures de l’Emili Teixidor, us proposo fer un cop d’ull al material següent:

Us adjunto un petit recull de les seves novel.les infantils i juvenils, per si voleu refer el vostre fons bibliotecari.

 

Emili Teixidor

Emili Teixidor