Monthly Archives: setembre 2016

MESTRES… LLEGIU EN VEU ALTA ALS ALUMNES!

Il.lustració de Paolo Rivera

Il.lustració de Paolo Rivera

La veu és un instrument potent que ens pot ser molt útil per engrescar la lectura. Escoltar una bona lectura en veu alta atrau i captiva, i quan  algú té domini de la veu i una bona fluïdesa lectora esdevé un bon model pels qui l’escolten i, de retruc, mentre mira i escola aprenen a fer-ho.

Per això, és imprescindible que la mestra o el mestre modeli la lectura en veu alta. Per fer-ho és necessari i interessant dedicar cada dia uns minuts a llegir en veu alta als alumnes. Pot ser qualsevol tipus de text: un poema, un conte, la lliçó de socials, el problema de matemàtiques, la lletra d’una cançó… cada tipus de text requerirà una manera de fer-ho diferent.

La qüestió és que el docent faci la lectura a consciència, posant atenció en la veu, el volum, l’entonació, l’articulació, la interpretació del text… Perquè escoltar és una altra manera de gaudir de la lectura i d’aprendre a llegir.

Per tant,  cal llegir en veu alta als nens i nens, textos de gèneres diversos, i en totes les llengües d’aprenentatge de l’escola. És important modelar i deixar espais perquè els alumnes es preparin les seves i llegeixin per a un públic.

Trobareu molts recursos i idees per planificar el treball de lectura en veu alta. En destaco un parell,

I si us hi animeu podeu presentar-vos al concurs de lectura en veu alta.

Per acabar el post d’avui us proposo dos textos fantàstics per ser llegits i escoltats. Són per a vosaltres, mestres. Assajeu-los i llegiu-los en veu alta, poseu-vos a prova i experimenteu amb la vostra lectura.Només practicant podreu transmetre el domini del llegir en veu alta als alumnes.

Dues lectures per gaudir llegint i escoltant, Serafina  i la Mainadera, de Mercè Rodoreda. Tot un repte de lectura en veu alta!

 

La Mainadera – Zerafina _ Mercè Rodoreda by Montserrat on Scribd

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

VOLS LLEGIR UNA REVISTA?

ed27993136_1

En altres ocasions ja us he parlat de com és d’interessant disposar, a casa i a l’escola, de revistes infantils i juvenils.

Sabem que no a tots els nens i  nenes els agrada llegir el mateix tipus de text. A vegades ens entestem en fer llegir llibres de ficció, i potser no ens hem adonat que a aquell infant el que li agrada és llegir llibres o textos de coneixements.

No ens passa el mateix a nosaltres?

Ara, a les revistes ja existents en català, s’hi suma la revista Petit Sàpiens.

El primer número va sortir durant el mes d’agost. La revista és de periodicitat semestral. Aviat sortirà la segona!

Bona lectura!

VÍCTUS, EL CÒMIC

Victus

L’any 2012 Sànchez-Piñol va irrompre a l’escenari literari amb Victus, una novel.la històrica que descriu  i narra el setge i caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques l’any 1714. L’obra, traduïda a diverses llengües i de la qual ja se n’han publicat nombroses edicions, va ser aclamada per la crítica literària, i molt recomanada.

 

En el marc del Programa “El gust per la lectura” i amb col.laboració amb l’editorial La Campana, trobareu una guia de lectura per a joves lectors d’ESO i batxillerat.

El passat mes d’abril va presentar-se el primer volum del còmic  VICTUS que forma part d’una col.lecció de tres :

  1. Veni
  2. Vidi
  3. Victus

Una adaptació de Carles Santamaria (guió) i Cesc Dalmases (il.lustració) molt interessant per a lectors adults, però també joves dels últims cursos d’ESO i batxillerat.

Bona lectura per aquest cap de setmana!

NuevoDocumento_1

NuevoDocumento_2

REFERENTS D’AULA? SÍ, PERÒ PARLEM-NE!

Il.lustració d'Ekaterina Frolova

Il.lustració d’Ekaterina Frolova

 

En vàries ocasions he parlat dels referents d’aula, és a dir, dels rètols o làmines que orienten i donen pistes  als alumnes sobre diferents continguts o processos d’aprenentatge. L’alfabet, algunes normes ortogràfiques, ordres i indicacions sobre el procés d’escriptura i el procés lector… en són alguns dels exemples.

 

 

 

Aquests són algunes mostres de referents que he compartit a través del blog i que podeu utilitzar i adaptar segons les vostres necessitats i nivells dels alumnes:

A vegades, però, les parets de l’aula acaben  totes plenes i atapeïdes d’imatges, paraules, icones… En altres ocasions es prioritza més l’estètica dels referents d’aula i la decoració de l’espai, que la utilitat real d’aquestes eines…

Són útils els referents d’aula? I tant!  Però cal utilitzar-los coherentment.

Ara que estem a punt de rebre els nens i nenes  a les aules  és un bon moment per pensar-hi. L’aula ha d’esdevenir un espai acollidor i generador d’aprenentatges i els referents que s’hi pengen han d’ajudar-hi.

Avui vull compartir algunes reflexions sobre l’ús dels referents d’aula.

Decàleg d’ús de referents

Els referents…

  1. Han de ser realment significatius pels alumnes. Per això és important que els elaboreu conjuntament amb els nens i nenes. Els alumnes no els han de trobar penjats el primer dia de curs! feu-ho progressivament, no cal que les parets de l’aula estiguen plenes tan bon punt es comença.
  2. No són eterns ni definitius. Quan un referent ha quedat obsolet perquè s’ha avançat en l’aprenentatge cal retocar-lo, ampliar-lo o despenjar-lo.
  3. No han de distorsionar. procureu que no siguin només una decoració, aquesta no és la seva funció, si ja han deixat de ser-nos útils els traiem.
  4. Han de ser útils. En tot cas, decidiu entre tots i totes quan un referent ja no cal que estigui en un lloc visible, parleu de què en fareu i on el guardareu per si el necessiteu en altres ocasions.
  5. Han de fer referència a continguts i processos d’aprenentatge rellevants en un temps o període determinat. Quan considerem que allò ha de deixar l’espai visible el podem arxivar en carpetes consultables. Un fons de referents pot ajudar als alumnes a cercar una ajuda en un moment determinat.
  6. Cal que es presentin de manera atractiva, clara i de fàcil comprensió. La millor manera de fer-los? Amb els alumnes, sens dubte.
  7. L’ordre i l’estètica és important. Decidiu quins criteris seguireu a l’hora de dissenyar-los i quins són els llocs més idonis per penjar-los.
  8. Elaboreu-los i pengeu-los quan sigui necessari. Eviteu començar el curs amb les parets plenes i decorades. Construïu conjuntament i significativament.
  9. Si voleu que els nens i nenes els consultin i els mirin quan els sigui necessari pengeu-los a la seva alçada.
  10. Cada vegada que en pengeu un dediqueu temps a parlar-ne amb els alumnes, la reflexió sobre l’ús dels recursos els ajudarà a avançar.

Bon curs!