Monthly Archives: maig 2016

LA TÈCNICA SCAMPER: IDEES PER A POTENCIAR L’ESCRIPTURA CREATIVA

Il.lustració Leire Salaberria

Il.lustració Leire Salaberria

La técnica SCAMPER té com objectiu engrescar a escriure textos creatius. Ppretén potenciar la creació d’idees, el que anomenem disparadors de creativitat. El nom és un acròstic,

  • S – Sustituir
  • C – Combinar
  • A – Adaptar
  • M – Modificar
  • P – Proposta d’altres usos
  • E – Eliminar
  • R – Reordenar

 

 

 

Aplicada a l’escriptura és una potent eina creativa. Per a utilizar la técnica Scamper cal:

  • Identificar l’element que es vulgui desenvolupar o millorar.
  • Fer-se preguntes sobre l’element i veure quines idees van emergint.

Aquí teniu una pauta per ajudar al docent a dinamitzar-la a l’aula, i per fer escriure creativament els alumnes més grans de l’escola.

Tècnica SCAMPER.pdf by Montserrat

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

Perquè les escoles són  permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?

Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament  quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.

Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?

Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.

Davant d’aprenentatges com  els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.

Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que  permet  fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.

Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.

Haurem de posar fil a l’agulla…

 

APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?

Il.lustració de Quint Buchholz

Il.lustració de Quint Buchholz

Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que  busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.

A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que  l’infant faci l’entrada al món escrit  ell sol.

Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.

El primer, perquè no  respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que  es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat.  Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els  infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un  element de desigualtat i que no permeti avançar.

Per tant, penso que  l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants  aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.

Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.

TEMPS DE FLORS

Il.lustració de Jonh Blake

Il.lustració de Jonh Blake

Llegir i entendre poesia. L’art de les paraules a partir de poemes plens d’aromes i colors.

Cireres. Poemes sobre aquest fruit saborós: Joana Raspall,  Núria Freixa, Josep Carner, Lola Casas i Joan Maria Guasch.

Flors. Fragments de textos del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

Poemes de flors. Proposta de poemes de Lola Casas, Albert Ràfols, Joana Raspall i Joan Maragall.

Roselles. Set poemes de roselles per llegir, recitar, escoltar, pensar, interpretar, regalar … Poemes de Salvador Espriu, Núria Albó, Sàlvia del Berri, Isabel Barriel, Joana Raspall i Joan Josep Roca.