Monthly Archives: gener 2016

STORYTELLING

L’storytelling és la tècnica  que s’utilitza en el món de la publicitat per connectar amb el públic i captar seguidors. Es tracta d’un relat digital  en el qual es destaquen les virtuts d’una marca comercial per sobre les altres,  a partir d’una narració que desencadena les emocions del públic i que enganxa, de manera que genera empatia i lleialtat.

La narració que es presenta en un storytelling  destaca per la imatge de sinceritat i honestedat i sempre porta implícita una moral.

Solen tractar sobre la vida i la mort, l’amor i l’odi, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació… La força del record, la utilització de fets que ens han marcat en moments determinats de la nostra vida, per exemple, la infantesa, l’adolescència, el record dels avis… La història ha de poder tenir un lligam històric, literari o amb la cultura popular, que li doni legitimitat com a història narrada i esdevingui un element que el públic reconegui. I té l’estructura i els elements propis d’una narració.

Conèixer aquest tipus de narracions i la forma com s’estructuren permetrà aprofundir en el llenguatge de la publicitat i desenvolupar el sentit crític d’infants i joves.

Us proposo una activitat a partir del visionat d’un storytelling.

Storytelling by Montserrat

100 ANYS DE ROALD DAHL

foto de Quentin Blake/Metro

foto de Quentin Blake/Metro

El 2016 es celebra el centenari del Naixement de Roald Dahl.
Segur que les vostre biblioteques són plenes dels seus llibres… i si no ara és un bon moment per conèixer aquest autor.

Alguns de les seves històries  més coneguts són, Matilda, Les bruixes, Charlie i la fàbrica de xocolata,  El dit màgic, El Gran Amic Gegant, Els culldolla, En James i el préssec gegant, Agu trot , El fantàstic senyor Guillot,

Fixeu-vos en els anys que fa que les va escriure i encara continuen agradant i engrescant a molts lectors!

Si voleu endinsar-vos en l’univers Dahl us recomano que feu una passejada pel web Gènius de la Diputació de Barcelona. I si voleu fer descobrir l’autor als vostres alumnes feu un cop d’ull a la tria de textos que ha fet la Lola Casas i que són adients per ser llegits en veu alta.

Jo us deixo amb un fragment  del llibre El gran amic gegant,

“Sophie no solament estava decandida sinó que també tenia molta set. A casa seva, ja faria molta estona que hauria esmorzat.
-Segur que per aquí no hi ha res més per menjar que aquests fastigosos i pudents cogombrolls?-preguntà.
-Ni una cuixa de mosquit -respongué el Gran Amic Gegant.
-Si és així, em pots donar una mica d’aigua? -va dir.
-Aigua? -respongué el GAG amb un gran arrufament de celles-. Què és aigua?
-Nosaltres en bevem -contestà Sophie-. Què beveu vosaltres?
-Litinèsia -aclarí el GAG-. Tots els gegants bevem litinèsia.
-És dolenta com els cogombrolls?-li preguntà Sophie.
-Dolenta! -cridà el GAG-. Mai de la vida no és dolenta! La litinèsia és dolça i engresquejadora!
El GAG s’alçà i se n’anà cap al segon gran armari. L’obrí i en tragué una ampolla de vidre que potser feia dos metres. Era mig plena d’un líquid de color verd clar.
-Mira la litinèsia! -exclamà el GAG aixecant l’ampolla i contemplant-la tot cofoi com si fos una ampolla de vi molt especial-. Litinèsia llaminerosa i efervescent! -cridà. La sacsejà una mica i aquell líquid verd començà a bombollejar de mala manera. “

Us hi animeu?

 Salut!

DIA DE LA PAU, MES QUE MAI

Il.lustració de Valerie Lorimer

Il.lustració de Valerie Lorimer

 

 

Si us esteu preguntant … Què puc fer per celebrar el dia de la pau a l’aula i a l’escola? 

… aquí teniu algunes idees.

 

 

 

 

CANTAR I LLEGIR, APRENDRE I RECITAR POEMES QUE PARLIN DE PAU I CONVIVÈNCIA:

APROFITAR LES METÀFORES DELS CONTES PER ENTENDRE EL CONCEPTE DE PAU I NO VIOLÈNCIA

AJUDAR A APRENDRE A DEBATRE, ARGUMENTAR I A REFLEXIONAR

SOBRE ELS DEURES

Quino. Felipe y los deberes

Quino. Felipe y los deberes

L’escola ocupa un espai molt significatiu en la vida dels infants, per tant, el temps que els nens i nenes no són a l’escola haurien de poder jugar i passar temps en famíliaadquirir formació que l’escola no ofereix i que és important per als infants i joves en la societat d’avui dia, i a millorar objectius escolars on els alumnes poden mostrar dificultats.

En aquest context quin ha de ser el tractament dels deures? n’hi ha d’haver? quants? com?

Segons algunes opinions d’experts, fer deures no és negatiu si es segueixen algunes pautes. Per començar, el temps de dedicació, que hauria de seguir la regla dels 10m per curs. És a dir, a cada curs augmentar 10m la dedicació del temps a l’hora de fer deures a casa, seguint una línia ascendent de 10m a 120m a l’etapa escolar obligatòria (PRI-SEC)

Un altre aspecte important és  la temporalització. S’aconsellen dos o tres dies a la setmana. Menys dies, els efectes són insignificants, més dies els efectes són decreixents.

I finalment cal analitzar el contingut dels deures, que han de ser el més personalitzats possible i amb objectius d’aprenentatge clars. Evitant activitats mecàniques.

Si en teniu ganes mireu aquesta intervenció sobre els deures escolars que va fer el  José Luís Pazos el passat mes de desembre, en el marc de les jornades Encuentro familias y escuela,

En altres ocasions ja havia parlat del deures escolars. Podeu llegir les entrades anteriors sobre aquest tema a:

LA PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS A L’AULA

El plantejament que es fa de les activitats a l’aula té un paper decisiu en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Cal tenir present quins són els objectius d’aprenentatge, els continguts curriculars, el paper de l’alumne en el desenvolupament de l’activitat, les estratègies de revisió i la interacció entre l’alumnat.

Per no caure en la rutina de proposar activitats mecàniques i sense sentit, comparteixo un mapa d’idees que a mi m’ajuda a dissenyar propostes competencials.

Bon inici de trimestre!

FESTIVAL DE LITERATURES I ARTS INSFANTIL I JUVENIL

2016-01-07_1619

Aquest mes de gener estigueu al cas de l’oferta del Flic!

El Flic és un festival d’experiències i creació literària, i ofereix tallers de creació plàstica-literària, contacontes, projeccions cinematogràfiques i exposicions, tot plegat amb l’objectiu de promoure la creació  i apropar iniciatives internacionals a través del crossing art literari.

Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, enguany podeu consultar la proposta Flic a Barcelona.  Ofereix un programa per a les escoles i una trobada professional.

Una de les característiques que el defineixen és que posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals.

La temàtica d’aquesta sisena edició és la literatura de viatges i aventura, que esdevé l’eix vertebrador de tota la programació sota el lema Aventura’t amb la literatura.

EL NEOLOGISME DE L’ANY

Il.lustració de Kai Pannen

Il.lustració de Kai Pannen

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a la llengua. La seva aparició i ús  pot haver seguit camins diversos. A vegades és fruit de l’ús d’un mot al llarg de molt temps i que al final s’ha acabat acceptant, altres vegades sorgeix d’un o d’alguns parlants en contextos concrets i s’extén com una taca d’oli, també pot haver estat emmanllevada d’altres llengües, sovint es construeix per la derivació o composició de mots … en tot cas, els neologismes apareixen per a designar conceptes nous que els parlants han considerat que no  podien ser “explicats” amb les paraules que hi havia al repertori de la seva llengua.

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració del programa La Tribu de Catalunya Ràdio, han convocat un concurs per decidir quin ha estat el neologisme del 2015.

Durant la primera fase del concurs es van triar les deu paraules noves amb més impacte. Aquí les teniu:

Cupaire
Dron
Gihadisme
Geolocalització
Indepe
Mem
Núvol
Sobiranisme
Tacticisme
Viral

Ara es tracta de triar-ne una. Podeu votar clicant aquí, hi ha temps fins el 14 de gener.

Jo ja ho he fet!