Monthly Archives: gener 2013

ENSENYAR A LLEGIR AVUI

Els propers 1 i 2 de febrer de 2013 se celebrarà a Tarragona la 2a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana.

La Jornada està organitzada per la Comissió Interterritorial de l’ensenyament de la llengua, i tindrà lloc al complex educatiu de Tarragona.

La Jornada girarà al voltant del tema de la lectura, entenen la lectura en tots els seus vessants: el llegir per aprendre, l’aprendre a llegir i el gust per llegir.

La Jornada constarà d’una conferència inaugural a càrrec d’Isabel Solé, d’experiències de diferents centres i nivells educatius, així com la presentació del “Portafolis del lectura” de l’estratègia de l’Impuls de la lectura del Departament d’Ensenyament, entre d’altres.

Trobareu el probrama i el procés per fer la inscripció a la pàgina d’xtec. Cliqueu aquí.

Si voleu fer un cop d’ull directament al programa cliqueu aquí.

ORIENTACIONS PER A PREPARAR UN DICTAT

L’activitat de fer dictats permet treballar l’ortografia de forma implícita, és a dir, contextualitzar les normes ortogràfiques en un text. Per això és un exercici habitual a les aules.

De formes de fer dictats n’hi ha de molts tipus. Per aprofundir-hi podeu llegir a Cassany a Com ensenyar llengua.

D’altra banda ja he parlat de dictats en altres ocasions. Podeu fer un cop d’ull a l’article Fem dictats on parlava del dictat com a tècnica per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció i l’atenció  i a l’article Tipus de dictats on feia un resum sobre els diferents tipus de dictats.

Val a dir, però, que a vegades els dictats no són textos ni funcionals, ni contextualitzats . Per tant, crec que un dels primers elements d’anàlisi hauria de ser quins textos fem servir per a fer dictats.

Si bé és cert que hi ha dictats preparats i graduats ortogràficament, és a dir, amb les dificultats seqüenciades per nivells, molt sovint aquests textos no tenen massa interès, ni sentit per a l’alumne. Si el propòsit de fer un dictat és aplicar, mostrar o practicar la gramàtica i la ortografia podem optar per textos propers i utilitzats en altres moments de la vida escolar, com ara un fragment d’un conte que s’hagi explicat, una part de la lliçó de medi, un joc …

Dit això, les orientacions que exposo a continuació són propostes i indicacions que podem donar als alumnes a l’hora de preparar-se el dictat.

 

EL LLIBRE DELS GRAN CONTRARIS FILOSÒFICS

En El llibre dels grans principis filosòfics, Brenifier s’apropa al misteri dels contraris a través de dotze casos concrets i il·lustrats per Jacques Després de manera moderna i suggeridora per als més petits.

El llibre s’adreça a nens i nenes majors de deu anys.

Actiu-passiu, subjectiu-objectiu, finit-infinit, llibertat-necessitat, ésser-aparença, raó-passió, natura-cultura, causa-efecte, i jo-l’altre, són altres contrastos que completen el recorregut de Brenifier pels pols oposats, un viatge que, per sobre de tot, vol plantejar algunes qüestions als nens perquè comencin a familiaritzar-se amb conceptes abstractes i a fer-se preguntes.

En definitiva, un llibre molt recomenable!

 

 

PROJECTE DE NORMALITZACIÓ TIPOGRÀFICA DE LA ELA GEMINADA

La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.

Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).

Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:

ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).

El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.

Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.

ARA QUE L’ANY COMENÇA – MIQUEL MARTÍ I POL

 

Il·lustració de Valentí Gubianas

ARA QUE L’ANY COMENÇA

Miquel Martí i Pol

 

No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes

les quietuds i les inquietuds

tenen per límits una cambra closa.

 

Així s’explica el temps, i el fosc embruix

de percaçar-lo pels racons secrets

de nosaltres mateixos.

Més enllà

de temors i recances, s’obren sempre

blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos

del curs del riu del viure, però basta

la voluptat d’estimar perquè l’aire

dringui a cada mot i s’allargassi

l’eco que ens fa, si més no, perdurables.