L’activitat de fer dictats permet treballar l’ortografia de forma implícita, és a dir, contextualitzar les normes ortogràfiques en un text. Per això és un exercici habitual a les aules.

De formes de fer dictats n’hi ha de molts tipus. Per aprofundir-hi podeu llegir a Cassany a Com ensenyar llengua.

D’altra banda ja he parlat de dictats en altres ocasions. Podeu fer un cop d’ull a l’article Fem dictats on parlava del dictat com a tècnica per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció i l’atenció  i a l’article Tipus de dictats on feia un resum sobre els diferents tipus de dictats.

Val a dir, però, que a vegades els dictats no són textos ni funcionals, ni contextualitzats . Per tant, crec que un dels primers elements d’anàlisi hauria de ser quins textos fem servir per a fer dictats.

Si bé és cert que hi ha dictats preparats i graduats ortogràficament, és a dir, amb les dificultats seqüenciades per nivells, molt sovint aquests textos no tenen massa interès, ni sentit per a l’alumne. Si el propòsit de fer un dictat és aplicar, mostrar o practicar la gramàtica i la ortografia podem optar per textos propers i utilitzats en altres moments de la vida escolar, com ara un fragment d’un conte que s’hagi explicat, una part de la lliçó de medi, un joc …

Dit això, les orientacions que exposo a continuació són propostes i indicacions que podem donar als alumnes a l’hora de preparar-se el dictat.