Per començar a ambientar els dies de carnaval:
Els propers 1 i 2 de febrer de 2013 se celebrarà a Tarragona la 2a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana.
La Jornada està organitzada per la Comissió Interterritorial de l’ensenyament de la llengua, i tindrà lloc al complex educatiu de Tarragona.
La Jornada girarà al voltant del tema de la lectura, entenen la lectura en tots els seus vessants: el llegir per aprendre, l’aprendre a llegir i el gust per llegir.
La Jornada constarà d’una conferència inaugural a càrrec d’Isabel Solé, d’experiències de diferents centres i nivells educatius, així com la presentació del “Portafolis del lectura” de l’estratègia de l’Impuls de la lectura del Departament d’Ensenyament, entre d’altres.
Trobareu el probrama i el procés per fer la inscripció a la pàgina d’xtec. Cliqueu aquí.
Si voleu fer un cop d’ull directament al programa cliqueu aquí.
L’activitat de fer dictats permet treballar l’ortografia de forma implícita, és a dir, contextualitzar les normes ortogràfiques en un text. Per això és un exercici habitual a les aules.
De formes de fer dictats n’hi ha de molts tipus. Per aprofundir-hi podeu llegir a Cassany a Com ensenyar llengua.
D’altra banda ja he parlat de dictats en altres ocasions. Podeu fer un cop d’ull a l’article Fem dictats on parlava del dictat com a tècnica per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció i l’atenció i a l’article Tipus de dictats on feia un resum sobre els diferents tipus de dictats.
Val a dir, però, que a vegades els dictats no són textos ni funcionals, ni contextualitzats . Per tant, crec que un dels primers elements d’anàlisi hauria de ser quins textos fem servir per a fer dictats.
Si bé és cert que hi ha dictats preparats i graduats ortogràficament, és a dir, amb les dificultats seqüenciades per nivells, molt sovint aquests textos no tenen massa interès, ni sentit per a l’alumne. Si el propòsit de fer un dictat és aplicar, mostrar o practicar la gramàtica i la ortografia podem optar per textos propers i utilitzats en altres moments de la vida escolar, com ara un fragment d’un conte que s’hagi explicat, una part de la lliçó de medi, un joc …
Dit això, les orientacions que exposo a continuació són propostes i indicacions que podem donar als alumnes a l’hora de preparar-se el dictat.
Aprofito per a compartir el recull de poemes per la pau que ja vaig publicar al bloc fa un parell de cursos al bloc.
Que passeu una feliç diada.
El dia 30 de gener es celebra el Dia Internacional de la PAu i la no violència.
El conte El senyor guerra i la senyora Pau un bon recurs per a aquest dia.
També és interessant el document Contes per educar en la Pau
Alhora, podeu fer un cop d’ull al material sobre el Dia de la pau
Espero que us sigui útil.
En El llibre dels grans principis filosòfics, Brenifier s’apropa al misteri dels contraris a través de dotze casos concrets i il·lustrats per Jacques Després de manera moderna i suggeridora per als més petits.
El llibre s’adreça a nens i nenes majors de deu anys.
Actiu-passiu, subjectiu-objectiu, finit-infinit, llibertat-necessitat, ésser-aparença, raó-passió, natura-cultura, causa-efecte, i jo-l’altre, són altres contrastos que completen el recorregut de Brenifier pels pols oposats, un viatge que, per sobre de tot, vol plantejar algunes qüestions als nens perquè comencin a familiaritzar-se amb conceptes abstractes i a fer-se preguntes.
En definitiva, un llibre molt recomenable!
La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.
Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).
Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:
ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).
El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.
Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.
ARA QUE L’ANY COMENÇA
Miquel Martí i Pol
No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes
les quietuds i les inquietuds
tenen per límits una cambra closa.
Així s’explica el temps, i el fosc embruix
de percaçar-lo pels racons secrets
de nosaltres mateixos.
Més enllà
de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons.
Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure, però basta
la voluptat d’estimar perquè l’aire
dringui a cada mot i s’allargassi
l’eco que ens fa, si més no, perdurables.