Monthly Archives: desembre 2012

ARA QUE L’ANY S’ACABA – MIQUEL MARTÍ I POL

Il·lustració de Viviana Brass

 

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Miquel Martí i Pol

 

Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposeeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

 

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

 

Tot se’m revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

 

 

POC A POC EL DIA S’ALLARGA

Il·lustració de Georgiana Chitac

 

 

Per Nadal, pas de pardal,

per Sant Esteve, un pas de llebre,

per Any Nou, un pas de bou.

 

 

El solstici d’hivern inicia el cicle d’allargament del dia.

És una cicle ple de dites que expliquen com s’allarguen les hores solars.

Aquí teniu una dita molt coneguda  per denotar que a partir del dia de Nadal les hores de llum es van allargant.

 

 

 

 

 

 

PER MOLTS ANYS A TOTS ELS DÉUS

Felicitats a tots els qui ahir, 25 de desembre, vàreu fer anys!

I per molts anys a tots el déus que, igual que Jesús, van néixer en aquesta mateixa data.

Aquesta data coincideix amb la celebració del solstici d’hivern (20 – 21 de desembre).

Tots aquests Déus ja existien abans de Jesús.

 

REFLEXIONS SOBRE L’AVALUACIÓ

Ara que estem al final del primer trimestre és hora d’avaluar.

Algunes reflexions:

Al meu entendre, avaluar és més que examinar i qualificar.

Avaluar és una eina de caràcter formatiu que forma part del procés d’aprenentatge,  i que reuneix, recull i analitza dades significatives per tal de poder millorar o optimitzar els rendiments escolars, tan pel que fa a coneixements com a actituds.

El problema és que a vegades, aquest enfocament que segurament compartirem tots, queda en segon terme, a favor de d’avaluacions només de caire quantitatiu. Sabeu qui va  començar a aplicar l’avaluació quantitativa? doncs varen ser els jesuïtes,  al s XVI,  a partir d’un sistema de test per promoure o suspendre els alumnes. I a vegades penso que no  hem evolucionat gaire des de llavors!

Crec que l’avaluació hauria de considerar la quantitat i qualitat del coneixement, les habilitats i les actituds, amb el propòsit d’aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i aprenentatge, de comprovar si s’han complert els objectius, de recopilar dades, constatar el procés de l’alumne i del grup i ajudar a adaptar les estratègies  pedagògiques a les característiques de l’alumnat.

I finalment, penso que els  estudiants hi haurien de tenir un paper actiu, per tant, l’autoavaluació hauria de ser una pràctica habitual,  ja que esdevé una manera d’exercitar la seva capacitat reflexiva i afavorir l’autonomia. També és interessant la posada en pràctica de la coavaluació, és a dir, l’avaluació que es porta a terme dins el propi grup.

En aquesta línia m’agrada molt la proposta d’Irene de Puig, Iñaki Andrés, Félix de Castro, Josep LL Moya i Angèlica Sàtiro, en el seu llibre Reavaluar (Eumo editorial), feu-hi un cop d’ull!

 

Res més, fins la propera!

 

 

 

 

 

XAVIER MELGAREJO: MILLORAR L’EDUCACIÓ PER MILLORAR LA SOCIETAT

Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l’esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l’estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s’ha apostat mai per l’educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s’aguanta gràcies a la feina dels mestres.

L’ESCOLA EN CATALÀ!

“Si una llei és injusta, un home no només té dret de

desobeir-la, sinó que s’ha de comprometre a fer-ho”.

Thomas Jefferson

 

“Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o

es pense en català. És la mateixa gent a qui no li

agrada que es parle, s’escriga o es pense”.

Ovidi Montllor

 

 

“El acto de desobediència, como el acto de libertad,

es el comienzo de la razón”.

Erich Fromm