Monthly Archives: octubre 2011

DICCIONARI DE SINÒNIMS I FRASES FETES

Aquest diccionari va estar elaborat per la M. Teresa Espinal, catedràtica de lingüística  de la Universitat de BArcelona, amb col.laboració del grup de gramàtica teòrica de la Universitat Autònoma i amb assessorament lingüístic de diversos experts.
El diccionari en format paper disposa d’un CD-ROM que permet a l’usuari fer múltiples cerques.
Hi ha una actualització d’aquest diccionari que podeu consultar clicant aquí.  El diccionari de frases fetes és un dels més complets que existeixen en l’actualitat, una obra  per a docents, traductors i escriptors en general.
També podeu consultar altres diccionaris online al web de la Universitat de Barcelona.

CANÇÓ DE TARDOR

Si voleu fer una cançó de tardor aquí teniu La Tardor que jo conec, de Damaris Gelabert. La Núria Font de l’escola Lacustària de Llagostera ha fet aquesta presentació.

 

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

QUINA LLETRA HEM D’ENSENYAR A FER?

Quina lletra hem d’ensenyar a fer després d’haver introduït l’escriptura amb lletra majúscula? lletra manuscrita o lletra scrib? El debat està servit.

A continuació us proposo alguns arguments per a cada cas que els autors han emprat a favor de la utilització dels diferents models de grafia (extret de la tesi doctora “L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura” de Sònia Blanco):

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia script trobem:escrivint_fernando-vicente2

  • L’aprenentatge de la lletra script és més fàcil. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra script és més rítmica. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La nitidesa i la llegibilitat de les grafies script interfereixen en treballsescrits, com poden ser l’ortografia i la composició. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • L’escriptura script és més llegible que la cursiva. (Gray, 1957)
  • La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits. (Teberosky, 1991)

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia cursiva trobem:

  • Els caràcters cursius permeten una escriptura personificada, a diferència dels caràcters script, que la fan estereotipada. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • Els nens que han après a escriure amb script poden trobar dificultats a llegir la lletra cursiva dels grans. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra cursiva és més ràpida de traçar i possibilita la velocitat que posteriorment serà exigida. (Borel-Maisonny, 1978)
  • Els grafemes de la lletra script són més fàcilment confusibles, des del punt de vist discriminatiu, que els presentats amb una grafia cursiva. En situacions dispedagògiques, els alumnes presentaran constants confusions de lletres de semblant orientació. (Jiménez, 1983)
  • La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud. (Acebes i Martínez, 1996)

Sigui com sigui, el més important és fer escriure cada dia.

Ja us  l’he recomanat vàries vegades, però em sembla prou interessant per a tornar-ho a fer. Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons.