Antecedents històrics
L’autonomia política de Catalunya dins l’Estat espanyol descansa no sols en la voluntat actual dels seus ciutadans i en les lleis vigents, sinó també en una memòria històrica de llarga durada i, més concretament, en un antecedent medieval -la Diputació del General de Catalunya- que els legisladors de 1931 van creure oportú d’invocar com a base legitimadora de l’autogovern contemporani.
El passat polític de Catalunya com a col·lectivitat diferenciada territorialment i dotada d’institucions pròpies, representatives i autònomes respecte del poder sobirà de les monarquies compostes catalanoaragonesa (1283-1516) i hispànica (1516-1808) i de l’Estat constitucional espanyol (des de 1812), es descompon en quatre etapes separades per tres grans ruptures en l’ordre juridicopúblic:
1) el triomf militar de la monarquia absoluta sobre les institucions autònomes de Catalunya el 1714, al final de la Guerra de Successió, que tancà el llarg cicle de vigència de la Diputació del General i instaurà el règim de la Nova Planta;
2) el col·lapse de la monarquia absoluta i la refundació constitucional d’Espanya consumada per les Corts de Cadis el 1812, en què la figura de la Diputació fou redissenyada com a consistori representatiu de la Província dins un ordenament uniformista del territori espanyol i un model progressivament centralitzat d’exercici del poder, muntat (a la teoria i, sobretot, a la pràctica) a base d’una cadena jeràrquica de càrrecs unipersonals;
i 3) la substitució de la monarquia constitucional espanyola pel règim republicà el 1931, que donà satisfacció a les demandes catalanes d’autonomia madurades al llarg de l’etapa anterior i instaurà la Generalitat moderna.
- La Diputació del General (segles XIV-XVII)
- El règim de la Nova Planta
- Les Diputacions dins l’Espanya constitucional (segle XIX)
- La Generalitat contemporània (segle XX)
———————————————————————————-
La Generalitat de Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució (BOE núm. 311.3, de 29 de desembre de 1978), i amb l’Estatut d’Autonomia (Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol; DOGC núm. 4680), que és la norma institucional bàsica. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya i està integrada pel Parlament, el president o presidenta de la Generalitat, el Govern i l’Administració de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
El Parlament de Catalunya
El Govern de la Generalitat
Consell de Garanties Estatutàries (Consell Consultiu)
Síndic de Greuges de Catalunya
Sindicatura de Comptes de Catalunya
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
Competències de la Generalitat
La Constitució espanyola de 1978 va establir els principis necessaris per fer el trànsit d’un estat centralitzat a un estat d’autonomies, amb una descentralització de poders polítics i administratius. Les comunitats autònomes són cridades llavors a participar en el poder polític de l’Estat, alhora que se’ls reconeixen unes competències que els permet practicar l’autogovern, formar el seu propi ordenament jurídic i exercir la seva potestat legislativa.
La competència sobre determinades matèries que es distribueixen entre l’Estat i la comunitat autònoma ha de ser reconeguda a l’Estatut d’autonomia, el qual és aprovat per una llei orgànica, sense oblidar -en paraules del Tribunal Constitucional- el principi de supremacia de la Constitució sobre la resta de l’ordenament jurídic. Els estatuts d’autonomia formen part d’aquest ordenament com a norma institucional bàsica de la comunitat autònoma que l’Estat reconeix i empara.
El sistema competencial autonòmic distingeix tres tipus de competències segons la distribució operada entre l’Estat i les comunitats autònomes, en el nostre cas, entre l’Estat i Catalunya: les exclusives, les concurrents i compartides i les executives.
A continuació, en un apartat diferenciat, s’exposen les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, que es van veure impulsades l’any 1983, quan es va aprovar la Llei de creació de la policia autonòmica.
______________________________________________________________
GENCAT és l’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Aquest és el punt de partida per consultar els serveis de les diferents administracions públiques (local, autonòmica, estatal, comunitària…). A més, també podeu informar-vos sobre com optar a un lloc de feina a l’Administració o de quins organismes promouen les relacions amb altres països i institucions.
Funció Pública
- Què és la funció pública de la Generalitat
- Oferta pública de feina (oposicions) de la Generalitat
- Ofertes de treball en altres administracions
- Llibre blanc de la funció pública catalana
Formació
- Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)
- Xarxa de centres de la Generalitat de Catalunya de formació de personal al servei de l’Administració
Serveis per a l’administració electrònica
- Administració Oberta de Catalunya
- Agència Catalana de Certificació (CATCert)
- Identificador Digital per als ciutadans
- Agència Catalana de Protecció de Dades
- e-Governance Catalonia Forum
Administració local
- Directori d’enllaços d’administracions locals de Catalunya
- Municat, municipis i comarques de Catalunya
- EACAT, extranet de les administracions catalanes
- Innovació Democràtica i Govern Local de Catalunya (IDIGOL)
Administració de la Generalitat
- Estructura de l’Administració
- Gencat Serveis
- Diari Oficial (DOGC) i publicacions de la Generalitat de Catalunya
- Guia breu
- Organigrama institucional
- Cerca d’organismes
- Agència Tributària de Catalunya
- e-Tributs: informació i consultes sobre impostos
- Imatge corporativa (Programa d’Identificació Visual)
- Registre de convenis de col·laboració i cooperació
Altres administracions autonòmiques
Administració general de l’Estat
Unió Europea
- Directori d’enllaços institucionals de la UE
- Representació de la Comissió Europea a Barcelona
- Debate Europe: fòrum de debat de la Comissió Europea en català
Relacions exteriors i institucionals
- Afers Exteriors
- Comunitats Catalanes a l’Exterior
- Cooperació catalana (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
- Les relacions Govern de la Generalitat – Conselh Generau dera Val d’Aran
- Euroregió Pirineus Mediterrània
- Institut Europeu de la Mediterrània
- Casa Àsia
- Institut Català de Cooperació Iberoamericana
- Àfrica-Catalunya.org
- Patronat Català Pro Europa
- Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC)
- Institut d’Estudis Autonòmics
- Memorial Democràtic
- Centre Cultural Blanquerna
- Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya
- Directori d’enllaços d’organismes internacionals