Un llibre de lectura que us recomano- Dolors

3. La gran família, d’Antònia Carré

La Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga familiar: una cansaladeria. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.

La gran família, de Club Editor

La gran família

© Antònia Carré

© Club Editor, 2025

Club Editor va revifar el 2005 quan Maria Bohigas, neta del fundador (i editor de Mercè Rodoreda) Joan Sales, va comprar el segell i li va donar una nova empremta personal.

Un llibre de lectura que us recomano-Susagna

6. Nusos entre els dits, de Leila Kasra

L’Anais rep una carta que marcarà la seva existència: l’expulsen del país. L’imminent retorn forçat a l’Iran trasbalsa tots els futurs imaginats. Per evitar-ho, l’Anais accepta la proposta insòlita d’un desconegut, l’Anselm, que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. Així transita per fronteres geogràfiques i temporals per interrogar sobre la identitat i la condició humanes.

Nusos entre els dits, de Raig verd

Nusos entre els dits

© Leila Kasra

© Raig Verd, 2025

Raig Verd pren el seu nom del rar flaix verd que es veu en algunes postes de sol i vol que cada llibre sigui tan inesborrable com aquell instant lumínic.

Un llibre de lectura que us recomano – Ignasi

1. La dolçor de viure, de Joan Todó

Els temps feliços són temps avorrits, poc èpics. Escassament dignes de ser contats. Però ¿de què està feta aquesta felicitat? ¿Què passa quan no passa res? ¿Què és el que es cova, com una llavor sota terra, dins la dolçor de viure?

La dolçor de viure, de La Breu Edicions

La dolçor de viure

© Joan Todó

© LaBreu Edicions, 2025

LaBreu Edicions va néixer el 2004 com una associació cultural autogestionada que, a més d’editar, organitza recitals i taules rodones per acompanyar els seus llibres un cop surten de la impremta.

Barcelona,una ciutat cosmopolita- Susagna

Barcelona (pronunciat en català centralpronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya,[1] així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica

Localització

La plaça de Catalunya

Adreça: Pl Catalunya, 2
Districte: Eixample
Barri: la Dreta de l’Eixample
Població: Barcelona
Foto de la Plaça d’Espanya des del Palau Nacional.

Barcelona, una ciutat cosmopolita-Dolors

Barcelona (pronunciat en català centralpronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya,[1] així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica,[2][3] després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d’autogovern més importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el president i el Govern de la Generalitat. Pel fet d’haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat mé

Barcelona, una ciutat cosmopolita – Ignasi

Línia de la costa

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella.

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins al punt que en l’època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s’assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d’aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l’espigó del port construït el 1640. L’existència de l’illa de Maians (on actualment hi ha l’estació de França) contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.[12]