Competències? Les bàsiques!

Per Albert

Estem en setmana de lluita, setmana de vaga, així que dediquem-la a la reivindicació en contra de la LEC que els i les competents, que no competitius, compartim. Reprodueixo una breu carta d’una companya per animar a deixar la posició de braços creuats.

Sóc mestra.
Rebo cada dia els meus 28 infants a l’aula amb un bon dia.
Entre competències bàsiques i a les portes d’una nova llei, em barallo amb mi mateixa per ensenyar el millor possible, a tots els diferents nivells que tinc en una sola classe. Busco recursos on no n’hi ha i quan no n’hi ha no puc treballar amb facilitat ni àgilment, d’aquella manera tan significativa i atractiva que m’ensenyaven a la universitat, d’aquella manera que voldria (m’he apuntat a tres cursos de formació, no me n’han concedit cap. Diuen però, que la formació hauria de ser obligatòria, no s’entèn). Veig mestres resignats, mestres cansats, … veig desesperació… veig decepció en l’educació.
Sóc mestra i moltes, massa vegades m’agradaria cridar:

PROU! NO VULL QUE A MI NI ALS MEUS ALUMNES ENS PRENGUIN EL PÈL!
VOLEM MÉS I NO VOLEM QUE ENS TREGUIN RES!
VOLEM SER TRACTATS COM ENS MEREIXEM!
VOLEM RESPECTE DES DEL PROPI GOVERN, DES DE LA GENERALITAT, DES DEL DEPARTAMENT, ..

Som NOSALTRES, els mestres i els pares i mares, qui junts tenim l’eina per dir prou a tot el que s’està fent amb l’educació i a tot el que es farà. Ni sindicats (convocant manifestacions inútils els diumenges davant del parlament quan tothom dorm), ni el conseller que encara li falten molts dies de moure’s per les escoles i instituts per saber com funcionem, ni ningú altre… SOM NOSALTRES!

Tenim pendent una VAGA pel dia 13 de NOVEMBRE. Fem que ruli, MOVEM-NOS! NO ENS ATUREM! MOVEM-NOS PER L’EDUCACIÓ, no deixem que ens trepitgin, no deixem que decideixin per nosaltres!

VAGA el 13 de NOVEMBRE!
PER UNA EDUCACIÓ DIGNA!

Feu difusió i potser serem centenars de milers en un dia en que sí que es poden començar a moure coses! Si no ho entenen amb un dia, potser caldrà que ens entenguin si la cosa es fa més grossa… Sí, ningú va dir que aconseguir les coses fos fàcil, però aconseguir-les és meravellós!

Per Lourdes, Mario, Paula, Tamara & Xavi 

El treball per racons a la sessió d’anglès fa molts anys que s’està duent a terme a l’escola La Jota. Amb el pas del temps, s’ha anat innovant en els materials, en els racons, en la tecnologia, tot i que la idea inicial continua vigent: l’autoaprenentatge de la llengua anglesa.
El fet de treballar per racons permet organitzar l’aula en petits grups d’alumnes. Cada grup treballarà en un racó diferent i cada setmana canviarà de racó. Els grups estan fets pels mestres i són grups heterogenis per tal que es pugui produir una cooperació entre companys. Depenent del racó, l’ajuda entre alumnes pot ser molt important.
Treballar per racons permet al mestre dedicar-se als seus alumnes d’una manera més individualitzada, ja que mentre uns grups estan treballant de manera autònoma el mestre pot estar amb qui més ho necessita en cada moment.
Els racons que tenim a l’aula d’anglès són:
- Songs and rhymes: A partir de l’audició de cançons i rimes es fan activitats (completar, relacionar, etc.). Es fan a partir de CD’s i discmans.
- Listening: Exercicis d’anglès. Es fan a partir de CD’s i discmans.
- Vocabulary: Exercicis on l’objectiu principal és l’aprenentatge de vocabulari.
- Reading and writing: Exercicis on els objectius principals són la producció de llenguatge i la comprensió del mateix.
- Computer: Activitats relacionades amb la feina que es fa a les sessions ordinàries, fet que reforça els aprenentatges. Es fan servir CD-Roms i ordinadors.
- Library: A partir de la biblioteca d’aula, els alumnes han de llegir llibres graduats per nivells i omplir una petita fitxa.
- Smart board: Disposem d’una pissarra digital interactiva (PDI) on els alumnes treballen manipulant directa o indirectament a la superfície de la pissarra.  
Treballem per racons perquè:
- És una manera de respectar la diversitat dels alumnes, ja que totes les activitats estan graduades per nivells. Són els alumnes els que decideixen quina feina fer dins el racó que els hi toca cada setmana.
- Permet que els alumnes escoltin registres diferents al del seu mestre (cançons, rimes, activitats d’escoltar, històries, etc.).-         Permet que els alumnes coneguin la cultura anglosaxona en petit grup o individualment.
- S’incrementa la producció i l’adquisició de l’anglès pel fet de treballar autònomament.
- Hi ha una part lúdica (ordinadors, cançons, PDI, etc.) que motiva els alumnes a aprendre d’una manera diferent.
- Permet que els alumnes s’autocorregeixin les seves feines. Totes les activitats tenen la solució. Poden rectificar sense sentir que ho fan malament davant de tota la classe.
- Permet fer ús d’una sèrie de materials que si tota la classe fes el mateix seria impossible (25 discmans, 25 ordinadors, 25 pissarres…). 

Paper del mestre: 
El mestre juga diferents rols durant el desenvolupament del projecte. Inicialment (les primeres sessions), el docent ha de controlar i dirigir més al grup classe degut que aquest no esta acostumat a la dinàmica de treballar per racons. 

Les tasques a desenvolupar en primer terme són l’agrupament de l’alumnat, la distribució d’aquest en els diferents racons, l’explicació del funcionament de la self access room (full de seguiment de les activitats realitzades, autoavaluacions, fitxes…). 
Un cop el projecte està més consolidat dins de l’aula, la feina a realitzar és més autònoma i és quan, realment, l’alumnat s’ha d’autoregular. Aquesta actitud és essencial ja que per un alumne de primària no és gaire usual tenir a l’abast el solucionari i no fer-li una ullada. 

Però, aquest no és l’únic paper que el docent ha d’adquirir, sinó que també ha de fer de guia, de punt de referència per l’alumnat en cas de dubtes o , de vegades, com a mediador dels possibles conflictes que els alumnes, per si mateixos, no han estat capaços de resoldre. També, hem de tenir present, que existeix una funció avaluadora, però no basada en els resultats. Sinó que el mestre és l’encarregat de controlar el procés, l’interès de l’alumnat dins de l’aula, l’autonomia i les estratègies d’aprenentatge que els estudiants utilitzen. Per tant, per dur a terme aquest tipus d’avaluació l’observació activa és l’eina primordial. 

No tot són avantatges quan treballem per racons. Les mestres d’educació infantil (que fan servir aquesta metodologia molt sovint) i la resta de mestres que treballin així sabran que existeixen els seus inconvenients i les seves limitacions. La part negativa (o menys positiva) deixarem que aparegui en el comentaris que esperem es produeixin.

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Bibliografia sobre el tema: 

ARTICLES 18 DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I DE LALITERATURA (1999): Fer aprenents autònoms. Ed.Graó. Barcelona. 
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1999): Les llengüesestrangeres. Aspectes organitzatius i didàctics.Barcelona. Generalitat de Catalunya. 
SALABERRI, M. SAGRARIO (2000): “Manifestaciones de la diversidad en el aula de lengua extranjera”. Educación. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Madrid.

per Albert
Hem arribat al final de les classes i el nostre bloc al final de la primera ronda prevista d’articles. Per encetar la segona ronda i continuant la línia optimista de l’article anterior he pensat en compartir una experiència docent que em sembla força interessant i al mateix temps compartir els recursos de que disposo.

Què?
Com haureu endevinat pel títol, fins i tot els més adormits de la classe, es tracta de preparar actuacions de màgia, en aquest cas dels alumnes de cicle superior per a la resta de l’escola. Aquesta experiència la vaig treure de la meva estada a l’Escoleta. Allà la màgia era una activitat dins la setmana matemàtica que venen celebrant anualment. Jo després he aplicat la idea al Montserrat a Castellbisbal, un any dins una setmana cultural dedicada a les matemàtiques recreatives i un altre dins una setmana dedicada a les arts escèniques. Sempre que puc ho colo i he de dir que els resultats han estat molt bons en les tres ocasions.

Per què?
Hi ha una gran quantitat de jocs de màgia que són matemàtics, però el gran interès d’aquesta experiència és que permet treballar a més a més l’expressió oral, les capacitats artístiques, el treball en grup i fins i tot la psicomotricitat fina, sense deixar de banda que suposa la interelació entre els alumnes de diverses edats dins l’escola.
La idea és que durant un període aproximat d’un mes dediquem unes quantes sessions (matemàtiques, tutoria, sisenes hores d’activació de la intel·ligència, d’arts o d’expressió oral,..) a planificar les actuacions des del principi. Descobrir i triar trucs, preparar material, assajar, fer la propaganda,…

Com?
Un cop presentada la idea amb alguns trucs que els alumnes puguin deduïr després d’alguna repetició, cal repartir les edats a les que aniran a fer màgia. Després els alumnes preparen en petit grup primer i en gran grup després, una entrevista que serveixi per esbrinar els coneixements dels alumnes-públic i així poder triar els trucs adeqüats. Llavors és el moment que alguns alumnes entrevistin a les tutores o tutors dels alumnes-públic i després posin en comú les dades obtingudes. En aquest moment es poden anar triant els jocs matemàtics més adeqüats i afegir-hi altres de manipulació. Funciona prou bé que els alumnes s’organitzin per parelles per fer la feina de preparació i assaig que ve a continuació i que alguns agafin el paper de presentadors (un per cada grup d’alumnes-públic). Així arribem a la part final d’elaborar el material necessari per als trucs (cartes, daus, targes,…) i assajar-los, primer a casa i després a classe. Els presentadors aquí es dediquen a preparar la seva introducció i la decoració d’escenografia. Durant tot el procés, el mestre i aquells alumnes que han trobat jocs adeqüats, han anat presentant nous jocs matemàtics per deduïr. Al final, si hi ha temps, els alumnes preparen una mena de flyers per repartir uns dies abans de l’actuació. El dia de l’actuació els mags van entrant a les diferents aules per torns fins passar tots per totes les aules.

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Segur?
Des del punt de vista didàctic em sembla una activitat del tot recomanable que podeu colar per setmanes culturals com jo o per festes de final d’any o de final de curs, o altres opcions. Però des del punt de vista dels alumnes puc dir que ho valoren molt. Veieu algunes opinions:
El millor que vam aprendre a actuar davant de molta gent i el pitjor que va costar fer-nos el material.
Tot va sortir més bé del que creia jo. A la classe on jo estava presentant no es cansaven mai dels trucs de màgia i sempre volien més.
Jo crec que va estar molt bé i crec que la classe va mostrar interès per aquest tema de la màgia.
El millor va ser que van alucinar i el pitjor que un nen molestava.
El millor que vam anar a 2n B on tot el rato aplaudien i el pitjor que a les altres classes deien tot el rato que havien enganxat el truc i no el sabien
Va ser molt divertit i vam fer passar una bona estona als petits
El millor que no em vaig equivocar i m’ho vaig passar molt bé.

Fins i tot, després va donar per parlar del que ens passa als mestres quan no ens fan cas en explicar la seva experiència d’algun nen que es comportava malament.

Amb què?
Per últim us afegeixo una sèrie de links i referències bibliogràfiques al respecte (no els millors, els que he trobat en aquests dies bojos de final de curs).

Segarra, Ll. Els millors jocs de matemàgica. Ed singular
Calabria, M. Juegos matemáticos. Ed Akal
Tahan, Malba Matemática curiosa y divertida Ed. Pluma y papel
Lari, M. Els secrets del Mag Lari. Ed. Pagès
Segarra, Ll. Enigmes i josc matemàtics.
 http://www.casadelamagia.com/htm/cat/ini…
 http://jerryandrus.org/
 http://www.xtec.es/~jjareno/
 http://www.psicoactiva.com/juegos/cuadro…
 http://www.xtec.net/~ncoma4/tangram/tang…
 http://www.moillusions.com/2008/05/get-o…
 http://britton.disted.camosun.bc.ca/jbge…
 http://www.sabercurioso.com/2008/01/11/m…
 http://www.juegosdelogica.com/neuronas/m…
 http://sferrerobravo.wordpress.com/2007/…
 http://divulgamat.ehu.es/weborriak/cultu…
 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27…

Agrairia tot allò que pugueu afegir a aquesta informació des de la vostra experiència i al mateix temps resto a la disposició de qualsevol que vulgui exportar la idea a la seva escola. No dubteu en contactar amb mi en qualsevol cas. Què us sembla?

Per Gemma i Judit.

Des de que va començar a funcionar aquest blog hem anat parlant de manera crítica sobre la LEC, la sisena hora, la metodologia, la imatge dels mestres, els diferents agrupaments dels alumnes, el currículum. Està bé criticar tot allò que no funciona amb l’esperit de millorar-lo, però actualment ens agrada la nostra feina? Si tenim en compte el que diu el blog, sembla que no. 

Donem una imatge una mica ploranera dels mestres, sempre queixant-nos de tot. Però realment la majoria dels que ens dediquem a aquesta professió ho fem perquè ens agrada, perquè creiem en la nostra feina, perquè gaudim fent el que fem, a última hora, ningú ens obliga a ser mestres, hi ha altres feines i professions. I a part de mirar totes les coses que volem canviar, també hauríem d’intentar recordar tot allò que ens fa seguir sent mestres. Ens ajudaria a tenir actituds més positives a l’hora d’enfrontar-nos als alumnes, als companys, a les famílies…

De tant en tant, crec que necessitem un copet a l’esquena i que algú ens digui que ho fem bé. Aquí us posem la carta que una família d’un nen de p-3 va enviar a la seva mestra. Aquesta carta us la dediquem a tots els mestres, professors que dia rere dia lluiteu per i amb els vostres alumnes.
“……..,Només et volia dir que ja farà gairebé un any que tu em cuides el que més m’estimo a la vida… la meva filla.L’has cuidat, l’has estimat, li has ensenyat a compartir, a jugar, l’has fer sentir segura i gaudir de les seves estones al cole.T’adones de la importància que té per una mare deixar la seva filla en mans d’un desconegut i quedar-se tranquil·la? Respirar amb la convicció de que estarà bé… Cada dia la veig créixer i sé que tu has sigut part important d’aquest procés, mai oblidarem la primera “profe” del cole. Per a ella ets molt important i per nosaltres també. Esperem que l’any vinent segueixis amb la meva filla, per això i per molt més, gràcies de tot cor.”  

Marxeu de vacances amb la sensació de que ha merescut la pena tot el sacrifici durant el curs i agafeu energies renovades per engegar el següent.

 Bon estiu!!

¿Creemos en el poder del profesorado par sentar las bases de una sociedad mejor?
¿Reflexionamos sobre lo que hacemos en el aula? ¿Nos autoevaluamos?

Necesitamos INVESTIGAR que ocurre en nuestros colegios, en nuestras aulas y en nuestro discurso como profesores. Sin investigación, no hay avance.

Os dejo con el cuento que me mostró el poder del MAESTRO (de Raimundo Dinelo), disfrutadlo.

Una vez un niño fue a la escuela y era bien pequeño. Y la escuela era bien grande, pero cuando el niño vio que podía ir a su clase directamente desde la puerta de afuera, él se sintió feliz y la escuela no le parecía tan grande, así. Una mañana, cuando él hacía poco que estaba en la escuela, la maestra dijo: -”Hoy vamos a hacer un dibujo”. “Bien”, pensó él. Y a él le gustaba dibujar. Y podía hacer todas las cosas, leones, tigres gallinas y vacas, trenes y barcos y tomó su caja de lápices y comenzó a dibujar. Pero la maestra dijo: “¡Esperen! no es hora de comenzar”. Y él esperó hasta que todos estuvieran prontos.

-”Ahora- dijo la maestra- vamos a dibujar flores”. “Bueno”. -pensó el niño, y a él le gustaba dibujar flores. Y comenzó a hacer bonitas flores, con lápiz rojo, naranja, azul. Pero la maestra dijo: “¡Esperen, yo les mostraré cómo se hacen!”. Así -dijo la maestra-. Y era una flor roja con tallo verde. “Ahora sí”, dijo la maestra. “Ahora pueden comenzar”. El niño miró la flor de la maestra y luego la suya, y a él le gustaba más su flor que la de la maestra. Y no reveló esto. Simplemente guardó su papel e hizo una flor como la de la maestra, roja con el tallo verde.

Otro día, cuando el niño abrió la puerta de afuera, la maestra dijo: -”Hoy vamos a trabajar con plastilina”. “Bien” -pensó él, y podía hacer todo tipo de cosas con plastilina: víboras, muñecos de nieve, elefantes de rabitos, autos y camiones. Comenzó a apretar y amasar la bola de plastilina.

Pero la maestra dijo:- “¡Esperen, no es hora de comenzar!” Y él, esperó hasta que todos estuvieran prontos. “Ahora -dijo la maestra- nosotros vamos a hacer una víbora”. “Bien”, pensó el niño. A él le gustaba hacer víboras. Y comenzó a hacer unas de diferentes tamaños y formas. Pero la maestra dijo: “¡Esperen, yo les mostraré como hacer una víbora larga!”. Ahora pueden comenzar. El niño miró la víbora de la maestra, entonces miró la suya, y a él le gustaba más la suya que la de la maestra, pero no reveló esto. Simplemente amasó la plastilina en una gran bola, e hizo una gran víbora como la de la maestra, que era una víbora larga.

Así, y luego, el niño aprendió a esperar, y a observar y a hacer las cosas como las de la maestra. Y luego él no hacía las cosas por sí mismo. Sucedió que el niño y su familia se mudaron a otra casa, en otra ciudad, y el niño tuvo que ir a otra escuela. Esa escuela era mucho más grande que la primera, tenía puerta afuera, pero para llegar a su salón, el niño tenía que subir unos escalones y seguir por un corredor largo.

Y justamente el primer día que él estaba allí, la maestra dijo:- “Hoy vamos a hacer un dibujo”. Bien, pensó el niño, y esperó que la maestra le dijera qué hacer. Pero ella no dijo nada, apenas andaba por el salón. Cuando se acercó al niño, ella dijo:”-¿Tú no quieres dibujar?”. -”Sí” -dijo el niño- “pero ¿qué vamos a hacer?”. -”Yo no sé hasta que tú no lo hagas”- dijo la maestra.-”¿Cómo lo haré?”- preguntó el niño. -”¿Por qué?”- dijo la maestra -”De la manera que quieras”-. -”¿Y de cualquier color?”- preguntó él.-”De cualquier color”- dijo la maestra; -”si todos usasen los mismos colores e hicieran los mismos dibujos, ¿cómo se podría saber quién hizo que y cual sería de quien? -”Yo no se”,- dijo el niño, y comenzó a hacer una flor roja con el tallo verde.