L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (V)

 L’Esquive

El dia 5 de febrer dins del projecteCinema en Cursvarem assistir a la projecció de L’Esquive a la Filmoteca de Catalunya.

“La pel·lícula mostra la vida dels joves d’un barri de la perifèria de París, i ho fa amb l’estil personal d’Abdellatif Kechiche, a qui li agrada filmar els seus actors amb una càmera molt viva que es mou al ritme de les emocions dels personatges.”

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (2003)

Què ens va transmetré? Què ens va fer viuré? Què…? Doncs aquí… una petita mostra:

Respecte als personatges més principals de la pel•lícula em elegit tres adjectius per a cadascun:

  •  
    • Krimo: sensible, tímid, callat i insegur,
    • Lydia: sociable, rebel, sincera (depenent amb quines persones), cridanera i extrovertida,
    • Frida: sincera, cridanera i pesada,
    • Fathy: rebel, no gaire cridaner, amable amb la ex-novia del Krimo i mal educat amb la Lydia i les seves amigues.

Nosaltres hem elegit al Krimo perquè ens és mes fàcil fer-li la descripció.

En Krimo es una persona bastant sensible perquè quan la seva ex-novia ho deixa amb ell li sent malament, encara que ja no l’estimes com temps enrere, també és sensible perquè quan li demana a la Lydia per sortir amb ella i ella no li respon, li sap molt greu i tot li surt malament. També es bastant tímid perquè sempre esta molt callat i no es comunica gaire am l’altra gent, amb els que més es relaciona son amb els seus amics. Per últim el veiem molt insegur en un moment mol essencial de la pel•lícula, quan li demana per sortir a la Lydia.

En Krimo es especial perquè esta molt enamorat i en tota la pel•lícula sel veu trist, no parla gaire…

Pensem que Lydia tindria que haver set mes sincera am el Krimo, perquè ja que deia que era tan amiga d’ ell, en aquet moment tenia que haver demostrat, la gran amistat que tenen.

Pensem que no li volia donar resposta perquè la seva amistat era molt gran i a lo millor amb la relació es trencaria.

Creiem que la colla estan tan units perquè es coneixen des de sempre i de l’escola.
Valorem negativament l’actitud i la pressió de la colla perquè sempre estan discutint i esbarallant-se.

Sobre la reacció de la professora, doncs se li acabava la paciència perquè el Krimo no interpretava be el paper.

En relació al Krimo i la mare no tenien gaire relació perquè no hi havia comunicació entre ells, es veien molt poc, ja que el Krimo es passava la major part del dia al carrer amb la seva colla.

La forma de parlar que hi ha entre ells no es gaire bona perquè tota l’estona s’insulten i esfalten al respecte entre ells.
Te un final bastant estrany que no l’hem acabat d’entendre exactament. Un dels finals que hi posaríem seria amb un final feliç, doncs que tot es soluciones, la Lydia i en Krimo que quedessin bé, tant com amics i com a parella, i que les relacions entre els amics fos mes bona.

Lorena Carazo i Cristina Diaz

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (IV)

 L’Esquive

El dia 5 de febrer dins del projecteCinema en Cursvarem assistir a la projecció de L’Esquive a la Filmoteca de Catalunya.

“La pel·lícula mostra la vida dels joves d’un barri de la perifèria de París, i ho fa amb l’estil personal d’Abdellatif Kechiche, a qui li agrada filmar els seus actors amb una càmera molt viva que es mou al ritme de les emocions dels personatges.”

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche

Què ens va transmetré? Què ens va fer viuré? Què…? Doncs aquí… una petita mostra:

Els codis secrets… Durant la pel•lícula hem observat diferents codis morals o normes amb les quals es regeixen els personatges:

  • – una dona mai pot alçar la veu a un home.
  • – Si un noi li demana per sortir a una noia a questa a de contestar immediatament sense pensar-s’ho dos cops.
  • – Una parella no podrà ser una parella fins que el o la ex ho autoritzi i reconegui que ja no li pertany.
  • – Un noi no pot mostrar els seus sentiments lliurement, per por de fer el ridícul o per por de perdre la seva reputació.

En el nostre entorn aquests codis o normes no estan tan pautades cadascú les individualitza i les interpreta com vol.

Per exemple, hi nois que el fet de tenir una reputació els “impedeix” mostrar els seus sentiments pel típic “que diran”, però n’hi ha d’altres que valoren el que senten molt més.

A més es té més consideració per la necessitat d’un temps per pensar-s’ho i aclararir-se tant d’un noi com d’una noia. El paper de l’exnovia o exnovio és indiferent perquè com diu la paraula es tracta del passat i per tant no té cap dret a posar-se al mig.

Tot això és bastant relatiu perquè cada persona reacciona d’una manera diferent en la mateixa situació.

A la pel•lícula hi ha un personatge que es comporta seguint aquests codis anteriors, en Fathy. Ell té una manera peculiar de tractar les dones. Quan parla amb la mere d’en Krimo mostra respecte, quan tracta amb Magalie promet ajudar-la, amb Frida perd els estreps i la amença davant de la possibilitat de no conseguir el que vol i pel que fa a Lydia la insulta i la desprecia sense coneixer-la ni haver-la vist mai només pel que li fa a en Krimo.

Fathy, demostra se un gran amic d’en Krimo i per això es comporta d’aquesta manera i tracta de solucionar el problema del seu amic tot i que no sigui de la manera adecuada.

Laura, Ares & Sandra.

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (III)

 L’Esquive

El dia 5 de febrer dins del projecteCinema en Cursvarem assistir a la projecció de L’Esquive a la Filmoteca de Catalunya.

“La pel·lícula mostra la vida dels joves d’un barri de la perifèria de París, i ho fa amb l’estil personal d’Abdellatif Kechiche, a qui li agrada filmar els seus actors amb una càmera molt viva que es mou al ritme de les emocions dels personatges.”

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche

Què ens va transmetré? Què ens va fer viuré? Què…? Doncs aquí… una petita mostra:

Podríem dir que aquesta pel•lícula és molt autèntica, és a dir, és reflecteixen molt bé totes les parts importants de la societat com per exemple l’amistat, el respecte, la nostra manera de parlar i moltes coses més.El personatges que destaquen més són: el Krimo, la Lydia, la Frida i el Fathy. El Krimo és el protagonista de la pel•lícula. És un noi d’uns 15-16 anys. Viu amb la seva mare i el seu pare el qual treballa tots els dies i a vegades li ajuda amb la seva feina. Nosaltres pensem que es una mica infantil en les seves maneres d’actuar i fins i tot una mica parat en determinades situacions. També pensem que es deixa controlar bastant pels demès, és sumís. Lydia, es una amiga de Krimo des de que eren petits. En un determinat temps Krimo s’adona de que li agrada i li demana per sortir que és on comencen els problemes.

Ella és una noia molt extravertida i segura de si mateixa, sembla molt forta però en realitat no és així, ademès és molt indecisa, perquè mai acaba de decidir-se. Frida és l’amiga de Lydia, encara que no o semblen en moltes ocasions, ja que sempre s’estan barallant per chorrades. Es demostra bastant gelosa en moltes parts de la pel•lícula en relació a la Lydia. És bastant escandalosa i molt mal parlada. Té molt mal humor i sempre treu les coses de lloc. L’arma per res. L’últim és el Fathy que és l’amic de’n Krimo. És un bon amic ja que intenta ajudar al Krimo en els seus problemes, però es bastant brusc en les maneres d’actuar. És preocupa molt per Krimo, és com si fossin germans i l’intenta solucionar els problemes.

En la pel•lícula es dona molta importància a l’amistat, fins i tot podríem dir que és molt més important que la família. Són grups d’amics, cadascun dels quals són molt diferents. Intenten protegir-se els uns als altres. Moltes vegades les decisions del grup són les que al final es solen pendre. La bona part és que tots són diferents, de diferentes religions i països, tenen diferentes maneres de pensar, pero s’avenen igualment. Els amics són com una segona familia però més important encara.

Durant la pel•lícula podem veure les diferentes maneres del comportament del Krimo. Quan esta amb el seu amic li conte tot, és més obert, però al mateix temps hi ha més respecte cap amb ell. Pensem que al amic el veu com un ser superior i no s’atreveix a contestar-li. Tot el que ell diu està bé. Quan està amb la Lydia fa tot el que ella vol, però suposo que és perquè està enamorat. Amb els seus pares és molt respectuós i es nota que els estima. Tots ells canvien molt la seva manera de parlar. Al carrer utilitzen molts insults i parlen bastant malament, en canvi amb els adults intenten mantenir unes conversacions correctes i sense passar-se de la ratlla.

Els adults no hi intervenien gaire. Aquesta pel.lícula va sobre les relacions i problemes que hi ha entre els joves. La més destacada seria la professora que els ajuda amb l’obra de teatre. És molt bona dona, però es posava nerviosa quan al Krimo no li sortia el que ella demanava. Es veu molt respecte per part de tots els personatges cap a la seva família.

El final es va quedar obert. Jo crec que això es la millor manera de acabar, perquè en aquesta vida moltes coses es queden sense resposta.

Danae Montañés

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (II)

 L’Esquive

El dia 5 de febrer dins del projecteCinema en Cursvarem assistir a la projecció de L’Esquive a la Filmoteca de Catalunya.

“La pel·lícula mostra la vida dels joves d’un barri de la perifèria de París, i ho fa amb l’estil personal d’Abdellatif Kechiche, a qui li agrada filmar els seus actors amb una càmera molt viva que es mou al ritme de les emocions dels personatges.”

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche

Què ens va transmetré? Què ens va fer viuré? Què…? Doncs aquí… una petita mostra:

La realitat a través de la pantalla és el que mostra l’Esquive d’Abdellatif Kechiche. Hi apareixen molts adolescents, però podríem considerar que n’hi ha quatre amb un cert paper protagonista. En Krimo es un noi diferent a la resta, amb una certa reputació, sensible, humil i que no coneix l’amor fins el dia que s’enamora de la Lydia, una noia que lluita pels seus interessos, que tot li ve, ella no ho busca i que té una personalitat molt marcada. La Frida és l’amiga histèrica i mandona de la Lydia i en Fathy és l’amic agressiu i masclista d’en Krimo. Moltes vegades les persones han d’interpretar un paper que no és el seu per poder aconseguir alguna cosa, encara que al final sempre es veu com és en realitat aquella persona; i es el que passa, entre d’altres, en l’escena en la que en Fathy pega i escridassa a la Frida: en Fathy vol que la Lydia contesti a en Krimo perquè aquest ho està passant malament i ho fa via la violència, però desprès veiem en l’escena de la camioneta que no és així, que és un bon noi.

Creiem que en Krimo és un noi especial per la manera com es comporta i com fa les coses. La seva situació familiar és complicada però tot hi això lluita per aconseguir la noia, que no és gens fàcil. S’agafa un repte, però desprès se’n dona comte que no és tan fàcil; la professora li posa molta pressió i ell veu una muntanya enlloc d’una pujada, però no es rendeix. Pensem que la Lydia no li dona resposta perquè té por de fer-li mal: han set amics tota la vida i ella se l’estima, però no tan com per sortir-hi. Llavors ella li dona llargues mentre troba la manera de no ferir-lo. Potser així guanya temps, però seria millor que li digués que no des d’un bon principi, perquè si realment son amics, la relació continuarà o hauria de continuar igual.

El final és obert. Quan va acabar la pel•lícula vam dir que no era un bon final. Però si t’hi pares a pensar, la vida és així, és així d’incerta, no se sap el que passarà, està plena d’incògnites i cadascú tria el camí que vol seguir i cap on vol anar a parar. Per tant vam arribar a la conclusió que era un final molt encertat i que no el canviaríem, perquè el que vol mostrar la pel•lícula és la realitat, no? Doncs així ho aconsegueix perfectament.

Julia Rodríguez, Bernat i Pol Vaqué

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (I)

 L’Esquive

El dia 5 de febrer dins del projecteCinema en Cursvarem assistir a la projecció de L’Esquive a la Filmoteca de Catalunya.

“La pel·lícula mostra la vida dels joves d’un barri de la perifèria de París, i ho fa amb l’estil personal d’Abdellatif Kechiche, a qui li agrada filmar els seus actors amb una càmera molt viva que es mou al ritme de les emocions dels personatges.”

L’Esquive, d’Abdellatif Kechiche (2003)

Què ens va transmetré? Què ens va fer viuré? Què…? Doncs aquí… una petita mostra:

Comencem parlant sobre els personatges principals, fent un breu comentari de la seva manera de ser i actuar:

o La Lydia és una noia tossuda, que sempre vol tenir la raó; creguda, ja que es creu el centre del món, que tot el que passa te a veure amb ella. També es indecisa ja que no li dona una resposta a en Krimo, i no li importa fer-lo esperar. Creiem que no li dona cap resposta ja que no sap si vol estar amb ell i la Magalie (la exnovia d’en Krimo) l’amenaça, tot i que la Lydia diu que li dona pena.

o La Frida és una noia espontània, molt impulsiva, antipàtica segons amb qui i en la situació en la que es trobi. També és escandalosa i sempre vol tenir la raó en tot.

o En Fathy és un noi agressiu i impulsiu, i a vegades poc respectuós amb les noies.

Des del punt de vista d’en Krimo, podem dir que en Fathy es un noi que o dona tot pels seus amics, i a vegades, es passa ja que, com ja em dit, es molt violent. Es comporta així amb la Frida, ja que només intenta defensar al seu amic i exigir el que en Krimo es calla, però al ser un noi tan impulsiu es sobrepassa. En canvi, amb la Magalie es molt amable, ja que en Krimo va estar molt temps amb ella i es porten molt bé. També te relació amb la mare d’en Krimo, es un dels pocs adults amb el que el podem veure parlar en la pel•lícula, i es molt correcte i educat davant d’ella.

o En Krimo és un noi callat, poc atrevit, covard i tancat, es a dir, que no mostra els seus sentiments ni el que pensa amb facilitat cap als altres, es guarda tot el que li passa per a ell, fins i tot els seus problemes i tot ho soluciona independentment dels seus amics, per això podem sentir que es un noi diferent i/o especial.

Respecte la colla d’amics, creiem que hi ha una sèrie de valors que influencien en la seva amistat. Són un grup de nois que van junts pel fet de ser del mateix barri des de petits. Han crescut junts, per això estan tan units.

Es controlen tant perquè els problemes d’un són els problemes de tots, nosaltres també ho pensem però ens basem en la confiança mútua a l’hora d’explicar els problemes i trobar-nos totes en la situació. Ells, en canvi, moltes vegades es posen el na vida dels altres, a vegades, molestant per esbrinar el que passa; tot i fer-ho amb bones intencions.

En el seu entorn, ells mateixos ens mostren una sèrie de codis socials, es a dir com una mena de normes que marquen en la seva societat, nosaltres creiem que aquest codis també existeixen en la nostra però no de la mateixa manera ja que ens respectem i escoltem sense influir en les decisions dels altres.

També podem dir, sobre els seus codis socials, que la seva llengua és un aspecte identitari, és a dir que tot i viure en un barri de franca en el que es parla francès utilitzen paraules d’origen musulmà, per això podem dir que és un símbol identitari. Ells es consideren diferents, per això es comuniquen diferent entre ells, s’entenen i alhora caracteritzen la llengua del seu barri.

En la pel•lícula hi apareixen pocs adults, i aquests tenen reaccions diferents, per exemple, la professora es posa molt nerviosa quant en Krimo no es sap el paper, i tot i avisar-lo una vegada darrere una altra repeteix l’error sense esforçar-se. Tot i que ella intenta motivar-lo ell no mostra cap interès.

També trobem la mare d’en Krimo, sembla que tinguin una bona relació i que la respecti més que a ningú, també podem observar, amb la reacció de la mare, que es veuen poc.

Respecte a la policia podem dir que són molt desconfiats, molt agressius i prepotents, pel fet de portat la placa ja creuen que són superiors, creiem que no tenien cap dret a tractar d’aquesta manera als cinc joves.

El final: Creiem que el director a escollit aquest final, un final obert, per a que qualsevol pugui decidir el final que li agradaria. També creiem que la resposta de la Lydia no es el més important de la pel•lícula, sinó el fet d’arribar fins a ella, per tant es indiferent que la Lydia li contesti o no.

Meritxell, Isabel i Alba.