El passat 24 d’Abril  el Pere  va perdre la vida  quan feinejava amb el tractor. Volia preparar  la terra  per  plantar,   com havia fet des de sempre, ensumant que  venia el bon temps  i la lluna  era  favorable. Els Amics de la Colònia  també  el trobarem a faltar.  El Jaume  tenia raó  quan em va dir  que a la Colònia  havíem  perdut un puntal important. El Pere  era  un bon amic,  generós  i proper. No  només  insubstituïble  per a la família, sinó  un company   fidel. 
La Colònia   és ja una tira cronològica   on podríem   inscriure-hi  persones  molt properes, que han viscut  intensament   el paisatge  i les relacions  interpersonals,  com el Pere,  que era  arrelat  a l’entorn  i  a la gent  de manera profunda.  El seu país,  el seu món  era a
la Colònia,  el Pere era de la Colònia d’abans i de la d’ara.  Amb la  Maria Rosa  i les seves filles,  en   són  una part molt  important de referència  humana. Si les persones  són  marques  significatives  d’un territori  físic  i les relacions humanes  són les  expressions més preuades,  el Pere  complia  el perfil al màxim   de veí compromès  i disposat a  ajudar.  Em sento trist  per la seva absència i  feliç a la vegada    per  haver estat amic seu. Joan Català  Codina