El Sr. Benito Jove, va treballar una bona colla d’anys a la fàbrica. Va fer diferents feines. Amb el Sr. Josep Guillaumet van fer de guarda-jurats els últims quatre anys a l’empresa.
Monthly Archives: setembre 2008
Al-kanís i el rellotge de la fàbrica
Rosario Calvera Pallas
ROSARIO CALVERA PALLAS
La meva vivència a la Colònia comença a l’any 1949 quan vaig fer 14 anys. La meva infantesa i començament d’adolescència, la vaig fer entre el poble de Rosselló i Almenar, el poble del meu pare. La meva mare, viuda de guerra, amb dos fills, el meu germà Miquel i jo.
Recordo l’any que vaig complir els catorze anys, aquell any, el dia de Reis, em van portar un paraigua i unes botes de goma, i es que la meva mare ja m’havia demanat feina a la fàbrica.En aquell temps, els dels poble, a treballar a la fàbrica, s’hi anava a peu , tant si plovia com si fes calor. A l’estiu ens posàvem uns barrets de palla pel sol. Recordo a les meves amigues : Generosa, Pepita i Lourdes. En aquell temps hi havia molta feina i faltava gent per a treballar a la fàbrica: va ser llavors quan va venir molta gent d’Andalusia perquè els donaven feina i casa. Va ser llavors quan la meva mare, que feia molts anys que hi treballava, li va demanar al Director, que era el sr. Guasch, si ens podia donar una casa, encara que el meu germà, tres anys més jove que jo, ja comptàvem com a tres treballadors joves; i ens va donar la casa.
Així va ser com vam anar a viure a la Colònia. Cal dir el greu que em sabia. Al poble hi deixava amics i amigues d’infantesa. Jo havia anat algunes vegades ala Colònia. Recordo que per Sant Joan, que era el sant de l’amo de la fàbrica, s’hi feia una festa molt gran, els treballadors s’hi passaven tot el dia, i a la tarda ens deixaven entrar als fills dels treballadors, perquè al portal hi havia porters, recordo la Marieta del portal que sempre feia ganxet. El dia de la festa dinàvem al mig de l’arbreda de plataners que arribaven, fent un passeig, fins a la fàbrica. A la tarda es feien jocs al canal i ball al “fronton”. Recordo el jardí dels amos, amb tota mena de flors, amb un passeig de til·lers que anava fins la capella , aquells parrals de raïm fent arcades i allò em va enamorar i a les nits resava perquè el pis ens el donessin dins on hi havia la fàbrica i tot allò que m’agradava tant.
Déu em va escoltar i així va ser com vam anar a viure ala Colònia. El pis estava en un edifici molt alt, al que li dèiem “ el castell”. Hi havia cinc pisos i un replà i el de dalt de tot, eren les golfes. Els veïns molt estimats els recordo amb enyorança i molt de “carinyo “,fins i tot amb llàgrimes als ulls, perquè molts d’ells ja ens han deixat : ells eren els del Joan de l’Araga, els dels manyà amb els seus tres fills amics meus, el Sisco del “ Chato” amb els seus quatre fills i el Josep Mingot. Més que veïns érem com una família, anàvem d’una casa a l’altra per qualsevol cosa .
He de dir que hi vaig viure 22 anys i tinc tants records que em venen al pensament. Com podria oblidar si en aquells anys de la meva vida,(com dius tu Joan) només eren de melmelada dolça. Recordo que el safareig del veïnat i al damunt del sobreeixidor del salt d’aigua on ens banyàvem tot l’estiu.
Recordo que els altres veïns que vivien a les cases on hi havia un frontó, les escoles i unes dutxes. Ells eren els del Boira amb tres filles , una d’elles amiga meva , els del Ramiro del Badio amb dues filles i l’Agustí Mingot amb dos fills. Recordo les nits a la fresca, on ens reuníem tots davall d’un arbre molt gran.Recordo el Ventura del Xaval, que feia de sereno i de tant en tant donant algun tomb, s’asseia amb nosaltres. Jo m’esperava perquè ens feia riure tant amb les seves cantarelles.El fet meu més important de tots a la Colònia, va ser el meu casament amb el Benito, ens va casar mossèn Murillo a la capella. Vam viure junt amb la meva mare i el meu germà. Hi vam viure dotze anys fins que vam tornar a viure a Rosselló, on vam comprar una casa , la mateixa que vivim ara. Amb els anys et dones compte que la vida dóna moltes voltes, que unes coses comencen mentre unes altres s’acaben.
El Benito va seguir treballant a la fàbrica, entre tots, trenta anys. Cinc treballant de nit, 18 d’hortolà, i 7 de vigilant jurat. Així és que el nostre únic fill, el Sergi, també va gaudir de
la Colònia : quan el seu pare anava a fer de vigilant, tots els dissabtes i festius, l’acompanyàvem junt amb el seu gos de companyia, que era un pastor alemany al que estimàvem molt. El Sergi s’hi va passar molt bones estones fins i tot algun dia s’hi quedava dormir en unes butaques que hi havia al vestíbul i que el seu pare li arreglava molt bé
OBRIM EL LLIBRE
Benvolguts amics:
Aquest passat mes d’agost hem repartit, en paper, les pàgines del bloc per tal de fer-vos propera, aquesta manera de treballar. Només hem repartit les còpies a la gent que érem a la reunió primera. Haguéssim d’haver pensat amb tota la gent que no era a la reunió, però segur que li interessa el nostre propòsit.
Hi ha persones que s’ha compromès a treballar i ha triat aspectes de la vida de colònia interessants. El Pepito Torrent descriurà les diferents seccions de la fàbrica. Ens cal molt aquest tipus de treball, per tal de poder reproduir el seu aspecte formal. La Jesús Carrillo, que ens ha fet arribar fotografies precioses, també molt preuades per les persones a recordar i per l’escenografia que hi ha en totes elles. Treballa el tarannà de les persones durant la Guerra Civil. El Joan Català, posa en ordre escrits que fan referència al carrer Cuartel i
la Colònia en particular, amb ulls d’adolescent encuriosit. L’Antònia Guillaumet disposa de fotografies molt valuoses pels records i experiències que li suposen. L’Antonio Visa
S’atansa el moment de poder veure treball real que serà la base de la nostra empresa. La tristesa del record també pot esdevenir plaure al reviure i donar presència a la nostra història.
Al-Kanís 6 de setembre 2008
