“Amics de La Colònia”
El passat divendres 14 desembre ens hem trobat gent de
La Colònia. No cal dir que hi havia moltes ganes de veure’ns, de poder engegar el projecte de fer alguna cosa que deixi memòria d’ aspectes d’Al-Kanís. Les persones que ens hem apropat som: Montserrat Fernández Moré, Roser Visa Salort, Pepita Botargues Parés, Tereseta Subirà Bañeres, Maria Rosa Fernández Moré, Pere Arazona Barato, Alicia Galan Torrelles, Oriol Rodrigo Fernández, Pepito Torrent Garrofé, Mercè Pareja Bonilla, Rosario Calvera Pallàs, Benito Jové Codina, Maria Jesús Carrillo Hortet, Jordi Torrelles Català, Miquel Torrelles Català, Maria Hernández Hernández, Pilar Sancho Sanchís, Margarita Contreras Contreras, José Garrido Salmerón, Joan Català Codina, José Antonio Visa Salort, Josep Ma. Fernández Guillaumet, Pilar Hernández Hernández, Anna Fernández VIladrosa i Sebastià Dalmau Barral.El plantejament de les coses a fer era senzill donat l’interès per deixar alguna senyal de les nostres vivències a
La Colònia. Entendre’ns també havia de ser fàcil perquè ens uneixen sentiments molt preuats que volem expressar. El Pepito Torrent, eloqüent com sempre, ens va recordar la gran nevada dels anys quaranta per atansar-nos al Sr. Joan del portal,
La Colònia era una família ens molts aspectes. En tenia ganes que arribés aquest moment.
La Maria Jesús féu la proposta de portar material la propera vegada que en trobem, sabem que ella té molta informació i facilitat per escriure a alt nivell. El seu home Josep en sap molt de fotografia. El Sebastià Dalmau ens diu que el Sr. Jové tenia treball fet referent a
La Colònia. El Joan Català insisteix a fer una comissió que es dediqui a organitzar les nostres energies. Fer una associació ens ajudaria a rebre alguna ajuda. Suposo que més endavant, depèn com vagin les coses, serà més oportú valorar aquests aspectes.Tenim els sentiments tan a flor de pell que
la Maria Rosa, ( artífex de la comunicació, és la responsable en part, de la trobada) diu que encara ens cauran les llàgrimes. És veritat que
la Colònia ens afecta i que com diu
la Mari Hernández, és encara casa nostra.L’Oriol Rodrigo, amb la discreció i saber fer que acostuma, sembla que ens ajudarà a reconstruir un possible cens de la gent que hem viscut a la colònia. Ens aniria bé per fer arribar a més gent el nostre projecte. El Josep M. Fernández Guillaumet i l’Anna, ens expliquen un projecte similar al que nosaltres podríem fer. Parlem dels safareigs, dels carrers, del Rometa, de la fàbrica, dels ferros, … hi ha tantes coses guardades que ens fa una mica de cosa treure-les del record, però ens cal fer-ho per ajudar i ajudar-nos a millorar, encara que només sigui un polsim, l’existència.
La Roser recorda anècdotes interessants del pont del portal. El Benito i
la Rosario ens mostren molt interessats, com cadascú de nosaltres a treballar per deixar alguna cosa.
La Tereseta i la Pepita amb la seva presència i mirada ens donen el suport i el seu record més ampli en el temps, pels anys llargs que hi han viscut açla Colònia. Feia goig veure germans, el Miquel i el Jordi,la Maria Rosa ila Montserrat, el Visa i
la Roser, també el Pere i la Pilar ens feien costat. El resum de com hem quedat podria dir: Quan vingui el bons temps, ens tornarem a trobar. Març, Abril, ?… fins llavors cal treballar en allò que cadascú s’hi vegi capaç : escriure anècdotes, històries, buscar fotos, papers de
la Colònia, fer córrer la veu a amics de
la Colònia que no saben de la nostra il·lusió… i com que som bastant a la vora, ja ens anirem dient les coses… sembla que l’objectiu de fer un llibre és engrescador per a tothom. A més de les persones que ens coneixem, també ens podem comunicar per http:// blocs.xtec.cat/colonia us portarà a una pàgina on hi haurà penjat els articles i comentaris que anem fent. Benes Festes de Nadal!!