Bloc Cicle Mitjà

GRÀCIES A TOTHOM!!!

Si cliqueu a sobre veureu tota la foto sencera.

GRÀCIES A TOTHOM!!!

GRÀCIES A TOTHOM!!!

GRÀCIES A TOTHOM!!!

Aquí teniu uns enllaços que podeu consultar per tal de fer algunes feines durant el Nadal…així estareu més entretinguts/des.

Bones festes a tothom.

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/usr/eltanque/Tablas/TablasIE.html

http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eltanque/ladivision/resuelve/todas/resuelve_t_p.html

http://www.xtec.net/%7Esmora/activitats/eficacia.swf

http://www.aplicaciones.info/ortogra2/lectura.htm

Aquí teniu uns enllaços que podeu consultar per tal de fer algunes feines durant el Nadal…així estareu més entretinguts/des.

Bones festes a tothom.

http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eltanque/Tablas/TablasIE.html

http://www.fun4thebrain.com/Division/JJQuestDivision.swf

http://www.xtec.net/~smora/activitats/eficacia.swf

http://www.aplicaciones.info/lectura/lectura.htm

Dilluns 21 de novembre, com cada any, el dia de Santa Cecília (la patrona dels músics), a l’escola Ferran Sunyer, els nens i les nenes de totes les edats que estudiem música fora de l’escola vam tocar el nostre instrument per als companys.

Jo toco la flauta travessera, un dels instruments de vent-metall. És un instrument allargat que es toca de costat. Ara us explicaré cóm se sent un músic de veritat:

Al principi costa una mica perquè no saps mol bé com funciona l’instrument, però no us preocupeu els que estigueu començant. Quan jo vaig començar, em queia la flauta i no sabia on posar els dits i les mans, però ara sí que ho sé fer. Cal estudiar molt per a millorar. Si voleu que us digui la veritat és molt emocionant ser músic!

A mi m’ha agradat molt tocar per als meus companys, tot i que a vegades em poso una mica nerviosa per por de no fer-ho bé. Jo crec que als meus companys els ha agradat força. Amb les cares que posaven se’ls veia contents i també al final van fer un fort aplaudiment que em va emocionar molt.

Jo vegades, quan acabo de tocar estic a punt de plorar d’emoció, però no vull posar-me a plorar perquè em fa vergonya.

També vull dir gràcies a la Cristina, la nostra mestra de música a l’escola, per celebrar Santa Cecília. Gràcies a ella hem pogut ensenyar els nostres talents que alegren la escola i els nens.

[Elisa Obeso Martín, 4tA]

Edita

El passat dia 9 de novembre, tots els nens de l’escola del Cicle Mitjà vàrem anar d’excursió al parc Montnegre-Corredor. Allà ens esperaven uns monitors que ens van portar d’excursió pel bosc, on ens vàrem dedicar a buscar bolets.

A mesura que anàvem trobant bolets, els monitors ens en deien els noms i ens explicaven les seves característiques. Vàrem trobar: apagallums, estrelletes de la pluja, pets de llop, bolets de tinta, rovellons, cama-secs, rossinyols…

Després vàrem treballar amb un dossier que ens havien preparat, i vam observar alguna bolets amb un microscopi. Va ser molt interessant!

Un cop feta la feina, a dinar! I després encara ens va quedar una estona per a jugar. Ens ho vam passar molt bé i vàrem aprendre molt sobre el món dels bolets. (3rA i 3rB)

Hi havia una vegada una noia anomenada Tània, que vivia a la ciutat dels gratacels (Nova York).
Un dia mentre estava dormint va tenir un somni molt estrany. De cop i volta va aparèixer un robot que li va donar una motxilla màgica que feia que la gent anés d’un lloc a un altre, només pensant el lloc on volia anar.
L’endemà a la nit mentre estudiava al menjador va entrar un bruixot i li va dir que trobaria a faltar una cosa. En un tres i no res el bruixot va fer PUF! I va desaparèixer de cop. La noia se’n va anar del menjador buscant el bruixot que havia desaparegut en un fum gran i misteriós.
Quan va tornar al menjador la motxilla màgica ja no hi era. I és que un astronauta se la va endur a la seva nau espacial. Després l’astronauta va raptar la Tània i se la va endur fins a la nau espacial. L’astronauta li va dir a la Tània: digue’m com funciona la motxilla màgica! Però la Tània li va dir que no.
Llavors l’astronauta va tancar la Tània en una habitació, però no la va lligar. La Tània, quan l’astronauta dormia, es va escapar amb la motxilla màgica. Llavors quan va anar a casa seva va trencar la motxilla màgica perquè li causava molts problemes. [Azahara Vilalta i Núria Martínez, 4tB]

Em dic Laia i visc en una ciutat que es diu Barcelona. Una nit de lluna plena, un bruixot vell em va despertar i em va dir:
- Em dic Cornelius Puf i et porto una màquina màgica, que et permet treure la llum d’un lloc i que no torni fins que vulguis.
Després em vaig tornar a dormir. Mentre dormia, un astronauta em va segrestar i em va portar a l’espai. Quan em vaig despertar, l’astronauta em va demanar que apagués el Sol. Com que jo no volia, vaig dir:
-Demà ho faré.
L’endemà, em vaig despertar molt d’hora, vaig treure les llums de la nau i vaig posar el pilot automàtic en direcció a la Terra.
Quan vam aterrar, vaig trucar a la policia aprofitant que l’astronauta encara dormia profundament. Quan es va despertar, era al manicomi.
Després de l’ensurt, vaig decidir destruir l’aparell que m’havia donat el bruixot.
Laia Ollé Grau 4tA