Text dramàtic de la Vetllada Poètica de 2008

LA REINA DE LES ENDEVINALLES

Obra de teatre representada pel CM i CS

Tots els joglars d’endevinalles són al seu lloc, i el ministre de la reina pica amb els peus per avisar. El ministre dóna pas després de cada endevinalla dient: una altra o fent un gest.

 Sunny: (pica a terra: toc, toc) Atenció! La Reina! (Fa una reverència i escolta els desitjos de Sa Majestat, parant l’orella) La reina vol que la distraieu una mica amb les vostres endevinalles! 

Comença la primera  ronda d’endevinalles. Després de la resposta de la reina tothom aplaudeix reconeixent la intel·ligència de la reina, i mostrant admiració.

Tània: (fent reverència) Majestat… damunt del cap, sota el barret, qui es queixa a qui de tenir fred? Qui és?

Reina: Pff! Els cabells!

Tots els joglars d’endevinalles: Molt bé, Majestat! (Aplaudint) Cristina: Primer verd com el julivert, després groc com el safrà i fa ones però no és pas el mar. Què és?

Reina: Pff! El blat! És clar!

Anna F: Quin animal tibat porta una serra al cap?

Reina: El gall!

Anna: Una cama i un barret que s’aguanta dret. Què és?

Reina: Pff! El bolet! Ja n’hi ha prou! Sempre em dieu les mateixes endevinalles, me les sé de memòria! Vull una endevinalla que no endevini mai! 

Comença la segona ronda d’endevinalles

 Lídia: Jo, jo, jo! (esperant que la reina dóna permís) Petit com una rata i com un lleó guarda la casa. Qui és?

Reina:  No ho sabeu? Pff! Però si l’agafeu cada dia! La clau!!!

Júlia: Tan serveixo per menjar com serveixo per tocar, com per cridar al vigilant, com per aplaudir un cantant. Qui sóc?

Reina: Pff! La mà!

Totes les joglars d’endevinalles: Ah! La mà! (i aplaudeixen) molt bé, Sa Majestat! Molt bé!

Sunny: Em permet, Sa Majestat?

Reina: Sí.Sunny: Qui la fa la ven, qui la compra no la utilitza, qui la fa servir no la veu. Què és?

Reina: (aixecant-se empipada, indignada, i cridant) La caixa de morts!!! Ja n’hi ha prou!!!  Ja n’estic farta! Si no em feu una endevinalla que no pugui endevinar mai, us faré tallar el cap a tots! (a l’acte els joglars s’espanten i es toquen el coll

Tots els joglars d’endevinalles s’agrupen, fan una pinya, i decideixen quina serà l’endevinalla que diran. Se sent que descarten endevinalles. 

Tots els joglars d’endevinalles: El mirall? No, no, el vent? No, no… Ja la tenim! 

Anna: (Avançant-se) Majestat, ja la tenim!Reina: Endavant!Anna C.: És tan fi i tan delicat que de dir-ho ja és trencat! Què és? La reina rumia i s’aixeca del seu tro pensant en veu alta. 

Reina: És tan fi i tan delicat, que de dir-lo… ja és trencat? Mmm… 

Tots els joglars d’endevinalles: Psst! (dirigint-se a la reina

Reina: Com us atreviu a fer-me callar! Una mica de respecte! Sóc la reina jo! (la reina va pensant

Els joglars s’acosten al públic i uns ajupits i d’altres més drets diuen la solució a l’endevinalla, una mica en veu baixa per tal que no ho senti la reina. 

Tots els joglars d’endevinalles: Psst! (tot posant el dit índex a davant dels llavis) El silenci. 

Al final apareix la reina pensant i repetint l’endevinalla per l’escenari, i els joglars treuen el cap per darrere rient. 

FI

Personatges: Reina: Clàudia

Ministre: Sunny

Joglars: Júlia, Cristina, Lídia, Anna F., Anna C. i Tània.    

Poemes acròstics de Sant Jordi

LA ROSA

Rodona i vermella fa molta

olor, molta olor; 

si tu la plantes

a la primavera la tindràs a la teva jardinera

Cristina Codina Banús

 L’ÀLBER

Ai, la lluna, ai la lluna,

la roca és més fosca;

brilla, lluna, que maca que ets,

ets la que brilla més;

roca, no brillis queda’t així.

Alba Hurtado Armero

PATRÍCIA 

Pinta, pintaràs

Amb els colors

Taronja, groc,

Rosa i …

I vermell i verd.

Cinc colors hauràs pintat,

I tindràs…

Aquest dibuix!

Lídia Lopez Aguilar

PARE 

Per sant Jordi

a regalar roses,

roses vermelles,

el llibre i l´ordi!

David Ollé Corominas

MARE

Mira la rosa,

aquella tan vermella

regalada per la teva filla

 estimada i amorosa.

Patrícia Ortiz Trilla

Els nostres poemes de Sant Jordi

Els animals

N’hi ha que tenen pèl

i n’hi ha que mengen mel,

n’hi ha de perillosos

i també d’amorosos ,

n’hi ha a les cases

i n’hi ha a les basses…

Sembla que faci una endevinalla, oi?

Però, si no els cuidem bé…

sense ells no farem cap rialla.

Júlia Molina Palmarola

El gat

Jo tinc una mascota  

és un gat molt eixerit.

Quan em veu

es fa el divertit.

Jo tinc una mascota

és un gat molt finet,

amb la mà li faig caricies

i li pentino el bigotet.

Anna Costa Trens

La gata

Meu, meu, diu la gata,

meu, meu, dóna’m llateta

meu, meu, que tinc ganeta,

meu, meu, pentina’m el cabell,

meu, meu, grata’m la panxeta,

meu, meu, no tant, no tant,

meu, meu, deixa’m sortir,

meu, meu, que vull dormir

meu, meu.

Alba Hurtado Armero

 Les  roses

Les roses tan boniques, i n’hi ha moltes!

La rosa pot ser de molts colors.

Però només una és de Sant Jordi,

la que fa parella amb l’espiga d’ordi.

Jo vull aquesta rosa de Sant Jordi,

perquè és la més olorosa i bonica

potser encara no em toca, sóc petita,

però un dia amb la rosa a la mà

sabré que és símbol d’estimar. 

Cristina Codina Banús

La rosa de Sant Jordi 

Per Sant Jordi una rosa ha nascut

diuen que és la rosa més olorosa.

La rosa vermella ha crescut

amb l’amistat de la princesa

amb Sant Jordi de l’escut.

Tots dos, princesa i Sant Jordi

s’han agafat la mà i han cantat amb alegria

que l’amor ha triomfat.

Lídia López Aguilar

La  Maduixa

La Maduixa , (mmm) que bona!

posem-hi nata blanca,

i sucre, i sucre(mmm)sents com sona?

que maco aquest plat!

Agafo la forquilla i… cap a dins!

(mmm) quin petó m´ha regalat!

Freya Sentmartí Edwards

Per Sant Jordi

Per sant Jordi regalem una rosa de color vermell.

Tota la gent va a comprar roses de color vermell.

Ai, les roses , tan vermelles com sempre…

M´agraden tant les roses…

Ai, les roses, tan alegres…

Quan ve sant Jordi, tota la gent va a comprar roses.

Ai! Les roses tan dretes i tan vermelles!

Patricia Ortiz Trilla

La moto

La moto corre per camins i turons,

travessa deserts,

deserts plens de sorra.

Brum, brum, brum,

fa la moto engegada,

brum, brum, brum,

i va traient fum.

David Ollé Corominas

La sargantana

La sangartana boniqueta,

la sangartana que s’enfila

i no se li veu la denteta.

Corre bellugadissa,

que no et vegi la serp,

amaga’t a la pedra grisa

que ningú et veurà. 

Tània Soldado Cid

L´ordinador

L´ordinador que llest!

Però també problemàtic!

És un estri necessari

Per a mi i l´informàtic.

I com més hores hi estic

més hores vull, no ho nego!

L´ordinador que llest!

Daniel Hurtado Armero

Les nostres endevinalles

La Cristina diu: 

Semblo gos però no ho sóc,

tinc els ulls de color de groc,

quanta més cua, més maco sóc;

m’amago a dins del cau,

i si no m’endevines

potser ets babauuuuuuuuu!Descarat

 (Llop)

L’Anna diu: 

Porto un vestit  tot vermell,

amb un trajo de molts botons,

més gran que  una oliva sóc,

i més petita que els melons;

sóc dolça i fresca com una rosa

i si em tinguéssis et serviria

per  omplir els postres d’alegria.Petó

(Maduixa o maduixot) 

En Daniel diu: 

Dels peixos sóc el rei,

com sa majestat

quan passo sóc respectat;

no porto ni vara ni corona,

 jo tinc banya i boca bona.

Qui sóc?

 (Tauró)

L’Alba diu:

Salto i tinc orelles llargues,

m’assemblo a un cangur

però sóc massa petit

per fer-te un ensurt.

Qui soc?

(Conill) 

La Júlia diu:

Tinc ratlles negres i sóc taronja,

 a tothom agrado

però a prop ningú no em vol;

 et mossego si no m’endivines tot sol.

(Tigre)

La Lídia diu: 

Puc ser petita, mitjana o gran,

sempre estic al teu davant,

sóc  molt trempada,

sóc una actriu molt cansada,

si no te l‘he dit

no me l’has encertada.

Qui sóc?

(Televisió)

Entrevistem la Carme Codinachs, presidenta de l’Associació de Veïns de Mont-rodon

Júlia:

Com et dius? Carme Codinachs Febrer.

 Cristina: 

Sempre qué se t’acut alguna cosa li has de dir a l´alcalde? Si s’ha demanar permís per fer alguna activitat, sí. Però per pensar en projectes normalment no cal.  

Cristina:

Què fa l’associació de veïns? De què s’encarrega?De comprar coses, de la rifa, de la festa, sobretot de la festa de la Sardana i de la festa major del barri que és pel juny.

Anna:

Se t’ha queixat  algú  d’alguna  cosa  del  nostre  barri? Sí, i tant.

Alba:

Què vol fer l’alcalde a Mont-rodon? Hi estàs d’acord? Amb el que és positiu per Mont-rodon sí, amb d’altres coses no tant. Podem tenir diferents maneres de veure les coses.

Daniel:

Quants anys fa que ets presidenta? 5 anys.

Lídia:

Ens pot explicar alguna història de Mont-rodon ?Els pares van construir aquesta escola .

Júlia:

Es paga alguna quota per ser de l’associació de veïns de Mont-rodon? No, cap.

Per que? Perquè no ho nesessitem

David:

T’agrada ser la presidenta de l’Associació de veïns? No.

Per què? Perquè no m’agraden els càrrecs.

Com us ho feu per tenir diners?  Sabent-los administrar. Amb ajudes.

Patrícia:

Quan  cobres  a l’any? Res

Freya: 

De què et cuides a l’associació de veïns? Ens ho repartim entre tots, així fem més feina, i més ràpid.

Tánia:

Carme, quants nois i noies hi ha a l’associació de veïns? Dos nois i dos noies. Una es diu Pilar, un noi que es diu Jordi Santjust i jo mateixa.

Els nens i nenes  podem participar a l’associació de veïns? Sí, poden ajudar a les persones grans o adults a les festes. Poden ajudar a mantenir net el barri…

 

Moltes gràcies, presidenta

Entrevistem l’alcalde del nostre poble

Cristina:

Quan falten diners per fer obres a Taradell  què fas? On vas a buscar diners? Costa arreplegar diners? -Sí, costa molt. Vaig a demanar-los a Barcelona. 

 Anna:

T´hi has passejat gaire per Mont-rodont? Hi vens sovint? Coneixes les festes de Mont-rodont? -Sí, des que sóc alcalde hi vinc més. La festa que conec és l’Aplec de la Sardana que es fa a la primavera.

Alba:

Què ès Mont-rodon per a tu? T´agrada? Què hi falta per tu? -Sí que m’agrada, i molt. És un barri de Taradell que té un entorn molt bonic. El que no m’agrada gaire és la boira que hi ha a vegades.

Daniel:

Mont-rodon és  lluny  de l´Ajuntament.  Heu  pensat  apropar  l´Ajuntament  a  Mont-rodon  per  facilitar els serveis als ciutadans  de  Mont-rodon?  -No, no  ho  he  pensat.  

Lídia: 

Li  agradaria  viure a  Mont-rodon?  -Sí

Júlia:

Heu  pensat que  a  Mont-rodon  s´hi  podria fer  una  guarderia  o  llar  d´infans? -Sí,   podria   ser   que l’escola actual es convertís d’aquí a uns anys en  una  guarderia, i fem una escola nova en un altre espai. 

David:

Què vol dir ser taradallenc a Osona i a Catalunya? Avui Taradell el coneixen arreu per l’Albert Om de TV3. A mi m’agrada molt dir que sóc de Taradell.

Patrícia:

Et sents com un rei a Taradell? -No. Em sento alcalde i prou.

Freya:

Si l’alcalde visqués a Mont-rodon, portaria els seus fills a l’escola CEIP El Gurri? -Sí, i tant!

Tània:

Per què no fan una rotonda d’entrada a Mont-rodon? -S’està estudiant.

Moltes gràcies per la seva amabilitat, alcalde. Hem après molt!

El meu avi quan era petit menjava…

David:

Esmorzar

Pa torrat amb embotits

Dinar

Escudella, costella de porc i fruita

Berenar

Pa i pernil

Sopar

Llegums, cansalada i fruita

(Avi Pepet)

Freya:

Esmorzar

Pa  amb mantega i sucre, i un got de llet

Dinar 

Carn  de  porc i patata

Berenar

Pera i un tros de  pa

Sopar 

Sopa, peix i faves tendres

Això sí que és un àpat antic!

(Àvia Carme)

Cristina: 

Esmorzar  

Llet i pa torrat

Dinar

Patates aixafades amb arròs, ou ferrat, conill i pollastre

Berenar

Pa amb una rajola de xocolata, i pa amb oli i mantega

Sopar

Truita, carn de porc (com llom) i una tassa de llet i verdura i fruita

(Iaia Neus Serra) 

 Tània:

Esmorzar

Pa sucat amb llet

Dinar

Caldo amb cigrons

Sopar

Pa amb xoriç Pasta gansa!

(Ezequiel López Cid)

Anna:

Esmorzar

Sopa i llet

Dinar

Sopa i carn a l’olla

Berenar

Pa amb xocolata

Sopar

Sopa, truita, i fruita

(Rosa Cargunell)Petó

Júlia:

Esmorzar 

Sopa bollida i xocolata desfeta

Dinar 

Caldo i la verdura del caldo amb la pilota  

Berenar

Pa amb xocolata i un plàtan

Sopar

Sopa bullida i fetge de xai

Patrícia:

Esmorzar

Pa  torrat  amb  llet

Dinar

Migas  de  pan

Sopa

Matança  del  porc, pa amb  oli, i peix  fregit

(Àvia Dolors)

Les nostres disfresses

Patrícia:

Per Carnestoltes jo aniré vestida de “hipi”, amb arracades de plomes. La roba serà blanca i amb flors de coloraines.Guai!

Freya:

Jo, per Carnaval, em disfressaré de “pija” i portaré una bossa i una faldilla. També duré un turbant negre i una malla.

Cristina:

Jo, per Carnaval, em disfressaré de policía. Aniré vestida amb roba llampant. Portaré una gorra de color marró.

David:

Jo, per Carnaval, em disfressaré de Spiderman. Aniré vestit amb una màscara de Spiderman vermella.

Tània:

Jo, per Carnaval em disfressaré de bruixa. Aniré amb faldilla negra. Portaré gorro amb un color molt cridaner, també. La camisa serà lila i les mitges grogues. Aniré amb una escombra fluorescent.

Daniel:

Jo, per Carnaval, em disfressaré de pallasso. Aniré amb pantalons que em vagin grans. El jersei que duré també serà gran. Portaré un barret de dona. 

Júlia:

Jo aniré  de model, amb un cinturó verd i vermell, i un jersei blanc molt maco, una faldilla texana i unes botes negres . (és broma?) Guai!

Lidia:

Per carnaval em disfressaré de dona àrab amb un vestit negre, una jaqueta verda, un gorro i unes sabates marrons. Avergonit

Hola, amics!

Inaugurem el bloc! Som en Daniel, l’Alba, l’Anna, la Patrícia, la Freya, la Tània, en David, la Lídia, la Cristina, la Júlia de Cicle Mitjà i el mestre Ramon. Us saludem des de l’escola CEIP Gurri de Mont-rodon (Taradell-Osona), i us informem que de mica en mica començarem a publicar articles i treballs, per compartir-los amb tots vosaltres. Fins aviat!

Fer l'ulletINAUGURAT!!!