Clàssics

Verdaguer, el poeta de la Renaixença

Poema: Lli

Jo

sóc

bri

fi

de lli.

Dret

i prim

fins al cim.

Colliu-me,

quan floriré:

teixiu-me,

i us vestiré

d’un llani-llini

blanc com l’ermini.

Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845, Vallvidrera 1902) es considera el  creador de la llengua literària moderna, renovà de dalt a baix el cos de la mètrica catalana. Verdaguer havia llegit molt, coneixia la literatura clàssica, però també s’havia apropat a la literatura popular, havent recopilat moltes llegendes i rondalles catalanes. Posseïa  un sentit musical molt desenvolupat i una gran capacitat d’observació. Tot això li permeté crear un model de llenguatge ple d’imaginació i de moviment,  on barrejà formes tretes de la literatura culta amb d’altres de la literatura parlada; composà versos de cinc síl·labes i fins i tot, en un dels darrers poemes – que fa pensar en alguns exercicis de Apollinaire o Pere Quart – el d’una sola síl·laba tal i com hem pogut observar al poema Lli.

Jacint Verdaguer coneixia a fons els clàssics grecs i romans, així com els autors de Renaixement. Moltes de les seves imatges profanes estan extretes de la mitologia. L’Atlàntida, com a continent perdut, n’és un exemple.

Vora la mar de Lusitània un dia

los gegantins turons d’Andalusia

veren lluitar dos enemics vaixells;

flameja el d’una bandera genovesa,

i en l’altre ronca, assedegat de presa,

lo lleó de Venècia amb sos cadells.

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida