Mar i Cel té lloc a bord d'una nau
SAÏD:
Senyora!… Blanca!… Perdoneu-me: us miro
per sobre d’aquest món. Vós en la terra
no heu nascut, no, com han nascut los homes.
Vós sou d’altres espais, d’on s’engendraven
los somnis endolcits de ma infantesa.
Al veure-us, al sentir-vos!…Sols amb l’aire
que moveu al passar, tota ma vida
tot lo meu ser, cos i ànima es desperta,
i sent, vibrant,que mor i viu alhora!
I amb goig i penes, i amb desigs i angúnies
l’alè que heu respirat cerco i aspiro,
i en ell m’ofego i m’hi rebolco l’ànima!
I una onada potent, com la que arrenca
del fons del mar les roques per llençar-les
contra del sol, la lluna i les estrelles,
una onada de sang, sospirs i besos,
i bramuls de salvatge i clams de joia,
i llàgrimes i queixes i harmonies,
esqueixant-me al pujar trossos d’entranyes,
a mos llavis acut, i en ells rebenta
per dir-vos, oh Blanca, que us estimo
més que s’estima vostre Déu als àngels,
més que estima a ses hurís Mahoma,
més que s’estimen tots els sers que alenen,
que tots los que han viscut i els que han de viure,
esperits i mortals en cels i terres!
Vida i obra d’Àngel Guimerà:
Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845 i
morí a Barcelona l’any 1924. Es traslladà a Catalunya, concretament al
Vendrell, l’any 1853 i desenvolupà els seus estudis a la ciutat de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Jove Catalunya” i fou un dels fundadors del setmanari
“La Renaixença” que més tard es convertí en diari. En un moment en què es
començava a consolidar l’ús del català com a llengua literària moderna, els
seus primers escrits poètics foren escrits en castellà però els seus escrits
periodístics foren en llengua catalana.
Es pot considerar cabdal la seva contribució a la literatura catalana
de la Renaixença, fonamentalment en la creació teatral. Al principi, les seves
obres estaven influïdes pel romanticisme del moment:
La tragèdia en vers Gal·la Placídia i Judith de Welp ( 1883).
Les obres més significatives de la seva plenitud foren:
El fill del rei ( 1886) i Mar i Cel ( 1888).
A partir de l’èxit assolit per Mar i Cel, estrenà les seves obres més
conegudes i representades: Maria Rosa ( 1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).
Aquestes obres ja prengueren un to realista ,segons els corrents literaris de la seva època:
El naturalisme i el realisme.
Les obres posteriors no assoliren l’èxit de les anteriors, entre elles
podem citar dos monòlegs que reflecteixen una ideologia catalanista: Mestre
Oleguer (1892) i Mort d’en JaumeUrgell ( 1896).
Aquests monòlegs s’emmarquen en el gènere de teatre històric.
Àngel Guimerà defensà els seus ideals en l’esfera social i política de
la seva època a Catalunya: desenvolupà el càrrec de president de l’Ateneu
Barcelonès i també fou portador del Memorial de Greuges. Els seus discursos
polítics foren publicats amb el títol de Cants a la Pàtria (1906).
Guimerà assolí una popularitat equiparable a la de Verdaguer, fou nomenat
fill adoptiu de Barcelona i pel fet de ser fill d’una dona tinerfenya,
Margarida Jorge, defensà la importància de les diverses cultures.
Les obres de Guimerà van assolir categoria internacional i van
consolidar, per una banda el teatre català com a gènere literari i com a
esdeveniment cultural de la Renaixença i de principis de segle XX ; per altra
banda, una consolidació de la llengua catalana, ja que, el català, no només es
parlava als ambients populars i quotidians, sinó també als escenaris dels
teatres de Catalunya.
Àngel Guimerà i Jorge
