Monthly Archives: maig 2012

“Mar i Cel” de Guimerà (fragment)

Mar i Cel té lloc a bord d'una nau

SAÏD:

Senyora!… Blanca!… Perdoneu-me: us miro

per sobre d’aquest món. Vós en la terra

no heu nascut, no, com han nascut los homes.

Vós sou d’altres espais, d’on s’engendraven

los somnis endolcits de ma infantesa.

Al veure-us, al sentir-vos!…Sols amb l’aire

que moveu al passar, tota ma vida

tot lo meu ser, cos i ànima es desperta,

i sent, vibrant,que mor i viu alhora!

I amb goig i penes, i amb desigs i angúnies

l’alè que heu respirat cerco i aspiro,

i en ell m’ofego i m’hi rebolco l’ànima!

I  una onada potent, com la que arrenca

del fons del mar les roques per llençar-les

contra del sol, la lluna i les estrelles,

una onada de sang, sospirs i besos,

i bramuls de salvatge i clams de joia,

i llàgrimes i queixes i harmonies,

esqueixant-me al pujar trossos d’entranyes,

a mos llavis acut, i en ells rebenta

per dir-vos, oh Blanca, que us estimo

més que s’estima vostre Déu als àngels,

més que estima a ses hurís Mahoma,

més que s’estimen tots els sers que alenen,

que tots los que han viscut i els que han de viure,

esperits i mortals en cels i terres!

Vida i obra d’Àngel Guimerà:

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845 i
morí a Barcelona l’any 1924. Es traslladà a Catalunya, concretament al
Vendrell, l’any 1853 i desenvolupà els seus estudis a la ciutat de Barcelona.
Col·laborà a la revista  “Jove Catalunya” i fou un dels fundadors del setmanari
“La Renaixença” que més tard es convertí en diari. En un moment en què es
començava a consolidar l’ús del català com a llengua literària moderna, els
seus primers escrits poètics foren escrits en castellà però els seus escrits
periodístics foren en llengua catalana.

Es pot considerar cabdal la seva contribució a la literatura catalana
de la Renaixença, fonamentalment en la creació teatral. Al principi, les seves
obres estaven influïdes pel romanticisme del moment:

La tragèdia en vers Gal·la Placídia i Judith de Welp ( 1883).

Les obres més significatives de la seva plenitud foren:

El fill del rei ( 1886) i Mar i Cel ( 1888).

A  partir de l’èxit assolit per Mar i Cel, estrenà les seves obres més
conegudes i representades: Maria Rosa ( 1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).

Aquestes obres ja prengueren un to realista ,segons els corrents literaris de la seva època:

El naturalisme i el realisme.

Les obres posteriors no assoliren l’èxit de les anteriors, entre elles
podem  citar dos monòlegs que reflecteixen una ideologia catalanista: Mestre
Oleguer
(1892) i Mort d’en JaumeUrgell ( 1896).

Aquests monòlegs s’emmarquen en el gènere de teatre històric.

Àngel Guimerà defensà els seus ideals en l’esfera social i política de
la seva època a Catalunya: desenvolupà el càrrec de president de l’Ateneu
Barcelonès i també fou portador del Memorial de Greuges. Els seus discursos
polítics foren publicats amb el títol de Cants a la Pàtria (1906).

Guimerà assolí una popularitat equiparable a la de Verdaguer, fou nomenat
fill adoptiu de Barcelona i pel fet de ser fill d’una dona tinerfenya,
Margarida Jorge, defensà la importància de les diverses cultures.

Les obres de Guimerà van assolir categoria internacional i van
consolidar, per una banda el teatre català com a gènere literari i com a
esdeveniment cultural de la Renaixença i de principis de segle XX ; per altra
banda, una consolidació de la llengua catalana, ja que, el català, no només es
parlava als ambients populars i quotidians, sinó també als escenaris dels
teatres de Catalunya.

Àngel Guimerà i Jorge

 

 

 

 

 

Poema: “Lli” de Jacint Verdaguer

Verdaguer, el poeta de la Renaixença

Poema: Lli

Jo

sóc

bri

fi

de lli.

Dret

i prim

fins al cim.

Colliu-me,

quan floriré:

teixiu-me,

i us vestiré

d’un llani-llini

blanc com l’ermini.

Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845, Vallvidrera 1902) es considera el  creador de la llengua literària moderna, renovà de dalt a baix el cos de la mètrica catalana. Verdaguer havia llegit molt, coneixia la literatura clàssica, però també s’havia apropat a la literatura popular, havent recopilat moltes llegendes i rondalles catalanes. Posseïa  un sentit musical molt desenvolupat i una gran capacitat d’observació. Tot això li permeté crear un model de llenguatge ple d’imaginació i de moviment,  on barrejà formes tretes de la literatura culta amb d’altres de la literatura parlada; composà versos de cinc síl·labes i fins i tot, en un dels darrers poemes – que fa pensar en alguns exercicis de Apollinaire o Pere Quart – el d’una sola síl·laba tal i com hem pogut observar al poema Lli.

Jacint Verdaguer coneixia a fons els clàssics grecs i romans, així com els autors de Renaixement. Moltes de les seves imatges profanes estan extretes de la mitologia. L’Atlàntida, com a continent perdut, n’és un exemple.

Vora la mar de Lusitània un dia

los gegantins turons d’Andalusia

veren lluitar dos enemics vaixells;

flameja el d’una bandera genovesa,

i en l’altre ronca, assedegat de presa,

lo lleó de Venècia amb sos cadells.

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida