LECTURA
No sé si la televisió deixa petjades en la mirada dels escriptors com n’han deixat i en deixen el cinema o la pintura. Influeix en el ritme, però no en la mirada. El televisor és un visitant enutjós o com va dir David Leavitt en una entrevista a “Lletra de canvi”, “és com un personatge més a la taula, algú altre que parla i amb qui s’estableix una relació íntima, però inacceptable al mateix temps”. I ell mateix que es defineix com de la primera generació d’escriptors nascuda després que els televisors entressin a les cases, dubta de la influència d’aquest mitjà a la literatura. La televisió és un foc d’artifici, la imatge queda engolida en el no-res, convertida en passat immediat però aviat oblidat, com les paraules dins l’ordinador que no han estat gravades prèviament. En aquesta fantasia de desvetllament de l’ocult, de xiuxiueig intimista que proposa la imatge plana del televisor, on l’individu és el rei mut i silenciós que escolta i no parla, les imatges i les coses acaben per ser un tot, mentre les nostres expectatives viuen l’aparença de ser satisfetes per Algú que, des de lluny, vetlla per nosaltres.
Montserrat Roig a Digues que m’estimes encara que sigui mentida.