Publicat per marc_marginet el 21 de/d' octubre de 2011
En la mitologia grega, Hades era déu dels morts i de l’avern, fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus Posidó, Hera, Hèstia i Demeter.
Quan va acabar la Titanomaquia, Zeus, Hades i Posidò es van repartir el món, i Hades es var carrec del món d’ultratumba. A l’inframón només i governava ell, i no deixava escapar mai les animes dels difunts, i per això contava amb l’ajuda del barquer Caront, encarregat de creuar les animes d’una banda a l’altra del riu Aqueront, i el gos de tres caps Cerber, que devoraba a tothom que intentava fugir.
No sortia gairabe mai de l’avern, i tampoc participava en les reunions amb els altres deus. L’inframón es dividia en tres seccions: els Camps Elisis, els Camps d’Asfòdelos i el Tàrtar. Ningú a sortit mai de l’inframón, només alguns herois com Heracles, Odisseu, Enees, Orfeu, Tesseu i Psique.
Hades, es va enamorar de Persèfone, filla de Demeter i neboda seva, i un dia que ella va a sortir a recollir flors, ell la va raptar, i desde aleshores la va convertir en al seva esposa i governen desde el seu palau a l’avern.
Publicat per brian_morales el 21 de/d' octubre de 2011
Ἄρης Arês o Ἄρεως Areôs —> Ares Ares (Mart, nom otorgat pels romans), fill de Zeus i de Hera. Conegut per ser el déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària tot lo contrari que la seva germanastra Atenea. Va tenir moltes aventures amoroses amb les dones mortals i les deeses en les qual destaca la relacó amb afrodita.
Sol ser representar amb una cuirassa, un casc, un escut, una llança i una espasa. El seu animal es el gall.
Ares no era un déu molt estimat pels grecs ja que el consideraven més propi dels bàrbars, en canvi era molt mes estimat pels romans, que el consideraven l’origen de la llegenda de roma ja que era considerat pare de Ròmul y Rem.
Ἄρειος πάγος Areios pagos —> Areópago —> Colina de Ares Era un munt situat a l’oest de l’Acropolis d’Atenas, segons la llegenda es deia així perque Ares havia sigut jutjat pels deus i exonerat per haber matat a Halirrotio fill de posidó, que va violar a la filla de Ares, Alcipe.
La fundació de Tebas Ares va ser el mite fundacional de Tebas: Ares va ser el progenitor del drac aquatic que va matar Cadmo, convertinse en ancestre dels espartacs, es van sembrar les dents del drac i va sorgir una raça de guerrers descendents de Ares, els espartans. Per aplacar a Ares, Cadmo va prendre com a esposa a la filla de Ares i Afrodita, Harmonía. Resolvent així les disputes i fundant la ciutat de Tebes
Publicat per fatima_amarki el 20 de/d' octubre de 2011
Afrodita, (αφροδιτα Αφροδιτη), (Venus) en llatí,era la deessa de l’amor i de la bellesa,simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar després de néixer, la poma símbol eròtic a l’antiguitat i el colom
El seu naixement va ser un tant peculiar, ja que quan Cronos va tallar els genitals a Urà,les gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. Però al final la van fer filla de Zeus i Dione.
Per orde de Zeus, Afrodita va ser casada am Hefest per la força, i aquest s’assabenta per part d’Helios que la seva dona Afrodita l’esta enganyant amb Ares,decideix col·locar una xarxa invisible al llit i quan estan junts la xarxa els atrapa, seguidament Hefest crida als demés Déus de l’Olimp per a que precenciessin l’espectacle vergonyós .Quan Hefest va consentir a retirar la xarxa, la deessa Afrodita va escapar avergonyida cap a les sevess possessions de Xipre mentre que Ares es va dirigir a la seva terra de Tràcia
Finalment Afrodita i Ares varen tenir a Eros -l’Amor- , un noiet que, amb les seves sagetes, qual reparteix enamoraments.Se l’associa freqüentment amb Afrodita. Algunes vegades era anomenat Eleuteri (Ἐλευθερεύς), ‘el llibertador’
Els mite d’Èdip passat pel sedàs sempre excel·lent de les Luthiers. Aquí els podem veure quan encara (alguns) tenien cabell, el 1977.Edipo de Tebas (cantar bastante de gesta).
Tots i totes els que feu grec heu llegit les paraules que encapçalen aquest article en algun moment des que hem començat el curs. Fins i tot els que només feu Llatí podeu trobar la clau!
La pregunta és fàcil si atineu a buscar a partir de la paraula que més fàcilment podeu reconèixer: en quina ciutat va néixer la persona que va escriure aquesta obra?
Recordeu! M’heu d’enviar la resposta al meu correu. Si la publiqueu al blog és massa fàcil per als que vénen al darrera.
Som-hi! Audaces fortuna iuuat.
La primera ronda ha anat molt bé! Després d’una arrencada fulminant i d’una aturada més o menys aborrida després, us heu llançat a respondre. Per als qui ho vulgueu saber, la cosa queda així després de la primera ronda:
Javi → 10 punts
María G. L. → 9 punts
Juan → 6 punts*
Conchi → 4 punts*
Andrea → 2 punts*
La resposta, efectivament, era “Indíbil i Mandoni”. El Jaume i la Déborah, que coneixen el tema, ens faran cinc cèntims pròximament d’aquests personatges.
* Finalment suprimirem la reducció de punts si hi ha pistes prèvies abans de respondre, és més avantatjós per tothom. En canvi, mantindrem el punt addicional per qui doni alguna pista vàlida.
Aquí teniu les primeres presentacions que hem fet els companys de grec sobre alguns dels mites que hem treballat aquest trimestre a classe.
Esperem que us agradin.
La primera tracta dels 12 treballs d’Hèracles.
Seguint aquest enllaç podeu visualitzar la presentació del mite de Píram i Tisbe.
Després de la lectura d’alguns fragments de Les Metamorfosis d’Ovidi puc concloure que els relats s’adeqüen al seu títol. L’element que enllaça un mite amb un altre sempre és una transformació.
D’alguns dels mites ja tenia una certa coneixença però m’ha agradat molt poder llegir la història original, sempre és molt més enriquidor llegir tots els detalls i tenir en compte el context. Quant als temes dels mites són molt variats, des de la creació del món, els primers humans, també es parla d’amor, hi ha relats que tenen un element moralitzador… trobo que és un encert llegir aquest llibre ja que no només són contes sobre déus, és gran part de la història d’una cultura que ens ha arribat fins als nostres dies.
No m’ha sigut gaire difícil entendre el llenguatge de la versió que jo vaig utilitzar peró sí seguir el fil conductor entre els diferents mites.
Quant al mite de Píram i Tisbe el vaig escollir perquè ja el coneixia una mica i volia aprofondir sobre ell. No és tan conegut com Romeu i Julieta, però no podem oblidar que un és base de l’altre i és evident que el llibre de Shakespeare té avui dia una repercussió altíssima a les diferents arts però també a la cotidianitat i en un àmbit més personal, ja que, encara que sigui a grans trets, tots coneixem la història de Romeu i Julieta i els relacionem amb una parella jove, prohibida, apassionada, una mica irracional però que per sobre de tot s’estimen l’un a l’altre, i no és això un amor ideal?
Ben aviat acabarem de conèixer alguns dels passatges més importants de la mitolologia. El primer, de mostra, ha estat el mite de Perseu i Medusa, que ja vam veure a classe. És un personatge que no gaudeix del renom d’altres herois, potser perquè aquest anava més a la seva, i no estava passant perills pels seus, com varen fer, per exemple, els herois de la guerra de Troia. Tal vegada és justament això, que fos una mena d’heroi de segona divisió, el ha fet que sempre em cridés l’atenció. Us deixo, com vam quedar, la primera presentació que hem vist a classe sobre el nostre heroi.
Això sí, Perseu també ha trobat qui s’ha recordat d’ell al llarg de la història de l’art, com ja hem vist a classe. I ara tenim la nova versió de Clash of the titans (certament, darrerament vivim una revifalla del cinema de tema clàssic). A banda de les crítiques que ens agrada fer els qui coneixem bé les fonts als guionistes perquè se surten del “guió” (com si estessin fent un documental històric!), l’argument dóna per a més que moltes pel·lícules d’aventures que he vist al llarg de la meva vida. De la versió de 1981, tinc un record entranyable de la primera vegada que vaig veure aquells efectes especials tan maldestres i éssers fantàstics que es movien com robots de fira. Quanta feina tenia per fer encara, la informàtica!
En fi, espero anar-la a veure aviat i dir-vos què m’ha semblat, igual com m’agradaria saber la vostra opinió si la veieu aviat. De moment, afegeixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
alau a l’avern.
