A continuació tenim un powerpoint, en el qual apareix una explicació del Mite de Eco i Narcís, jove el qual s’enamora del seu propi rostre. Aquest mite es del llibre “Metamorfosis” d’Ovidi. Aquest mite explica con Narcís s’enamora del seu propi rostre reflectit en l’aigüa, però un dia aquest rostre desapareix, Narcis cau al terra i es tranfosma en una flor groga de pètals blancs.
Publicat per yaiza_pastor el 17 de/d' març de 2011
Hem llegit les Metamorfosis d’Ovidi, i cadascú llegia un mite. El meu mite és Faetont, on aquest personatge va en busca de proves de la veritable identitat del seu pare.
Seguint aquest enllaç podeu visualitzar la presentació del mite de Píram i Tisbe.
Després de la lectura d’alguns fragments de Les Metamorfosis d’Ovidi puc concloure que els relats s’adeqüen al seu títol. L’element que enllaça un mite amb un altre sempre és una transformació.
D’alguns dels mites ja tenia una certa coneixença però m’ha agradat molt poder llegir la història original, sempre és molt més enriquidor llegir tots els detalls i tenir en compte el context. Quant als temes dels mites són molt variats, des de la creació del món, els primers humans, també es parla d’amor, hi ha relats que tenen un element moralitzador… trobo que és un encert llegir aquest llibre ja que no només són contes sobre déus, és gran part de la història d’una cultura que ens ha arribat fins als nostres dies.
No m’ha sigut gaire difícil entendre el llenguatge de la versió que jo vaig utilitzar peró sí seguir el fil conductor entre els diferents mites.
Quant al mite de Píram i Tisbe el vaig escollir perquè ja el coneixia una mica i volia aprofondir sobre ell. No és tan conegut com Romeu i Julieta, però no podem oblidar que un és base de l’altre i és evident que el llibre de Shakespeare té avui dia una repercussió altíssima a les diferents arts però també a la cotidianitat i en un àmbit més personal, ja que, encara que sigui a grans trets, tots coneixem la història de Romeu i Julieta i els relacionem amb una parella jove, prohibida, apassionada, una mica irracional però que per sobre de tot s’estimen l’un a l’altre, i no és això un amor ideal?
