Publicat per celia_lapaz el 7 de/d' octubre de 2011
Era un santuari dedicat a la serp Pitó i a Apol·lo, el qual la va matar per apoderar-se de la seva sabiduria i ser ell qui presidia l’oracle. Estava situada a Grècia, a prop de la ciutat de Delfos.
Es consultava la divinitat sobre diversos temes, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació.
Va arribar a ser el centre religiós del món hel·lènic.
Publicat a Llatí 2n Batxillerat | Sense comentaris
Publicat per xavi el 13 de/d' febrer de 2011
Efectivament, la protagonista del darrer repte era Nausica. A la vista de la quantitat d’encerts i la rapidesa de les respostes, penso que potser ha estat massa fàcil, així que aquesta vegada us ho complicaré una mica més.
El número de gener de la revista Sàpiens dedica un article a l’oracle de Delfos, el més important de l’antiguitat, consultat tan per ciutadans anònims com per ciutats, governants i generals. La fama de les seves profecies va depassar les fronteres del món grec, i pobles del Pròxim Orient també van acudir-hi per conèixer el futur.
Fotografia rosagdelpozo a Flickr
De fet, l’oracle està al darrere d’alguns dels episodis més coneguts de la mitologia, com el d’Èdip, com també va condicionar alguns episodis rellevants de la història. A tall d’exemple, la fundació d’una colònia anava precedida de la consulta a l’oracle per part de l’οἰκιστής, i hi van acudir el rei Cres de Lídia, el general Temístocles abans de la batalla de Salamina, i el rei de l’Epir Pirros.
Una de les característiques de la profecia era que la sacerdotessa, en estat de trànsit, pronunciava uns sons incomprensibles. Uns sacerdots s’encarregaven d’interpretar-los i posar-los per escrit en unes tauletes. El missatge, però, sempre era ambigu, de manera que era responsabilitat del consultant donar el sentit correcte a aquestes paraules. Temístocles ho va fer a la perfecció, però Cres i Pirros són un exemple d’imprudència a l’hora de voler interpretar la profecia a favor seu quan en realitat els estava advertint del perill.
La pregunta d’aquesta setmana té a veure amb la resposta que precisament el rei Pirros no va saber interpretar com calia. Corria el primer quart del segle IIIaC i es conta que el rei, a qui els grecs de Tàrent i de tota la Magna Grècia havien demanat ajut contra l’amenaça de Roma, volia saber quin seria el resultat de l’enfrontament contra la creixent i imparable Roma. La resposta de l’oracle fou aquesta:
La pregunta, doncs, és:
Encertar-la era francament difícil, perquè la frase pot entendre’s de dues maneres. Si la traduïu ho entendreu. Una pista: la clau està en la gràmatica. Aquí teniu una oració d’infinitiu no concertat, i dos acusatius: quin és subjecte?, quin és complement directe?.
Aquest cop, els de segon jugueu amb avantage, és clar. Tanmateix, tots us podeu espavilar si consulteu com funcionen les oracions d’infinitiu o bé llegiu l’article en la seva versió de paper.
A banda de tot això, les profecies dèlfiques també estan en l’origen d’una tradició recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, però això pot donar joc per a una altra pregunta…
Publicat a General | Sense comentaris