Crec que els dos dies passats a Tarragona, veient la ciutat i gaudint del Tarraco Viva ha estat una bona experiència. Espero que us hàgiu après força i que la ciutat us hagi captivat tant com a mi i hi torneu aviat (les escapades a la platja, n’estic segur, seran un bon reclam!).
Com que hem fet tallers i activitats en grups petits, però, no tots hem pogut viure les mateixes experiències, de manera que hauríem d’aprofitar el bloc per compartir-les. En els propers dies, doncs, espero que aneu afegint les vostres valoracions del que heu fet i què us ha semblat.
Per començar, aquí podeu veure les fotografies casual d’una sortida memorable.
CAUPONA VERSUS TRICLINIUM
En aquest taller, l’única norma que ens van posar va ser que havíem d’ entrar amb el peu dret al saló de cuina. Era una tradició. Ens van posar unes corones i ens van rentar les mans amb aigua de roses.
Una vegada dins, ens van fer una presentació dels utensilis i de la seva importància.
El pa, que era la recepta que vam fer nosaltres, era molt fàcil.
La massa ja venia feta, però només era pa, oli i farina. Desprès li posaves una mica d’aigua per barrejar-ho tot i feies una altra massa més espessa. Al estar acabada la massa del tot, podies fer la forma que volguessis, quanta més imaginació, millor!
El taller estava partit en dues meitats. Uns, que fèiem el pa, i els altres que feien les salses per sucar el pa. Una de les salses més esperades i a la vegada més ignorada era el famós garum.
Els que feien la salsa, en feien una segons una recepta grega. Un cop acabades les receptes, vam anar a una taula on ho vam compartir tot i vam tastar les seves receptes i ells van tastar el nostre pa.
Mentrestant, hi havia un home que ens va donar a tastar unes begudes típiques d’aquesta época.
Ens van donar la recepta de la salsa i així va finalitzar el taller.
Yaiza Pastor i Sara Bajo, 1r A
PAPYRUS
En el taller de papirs, vam apendre una mica d’història d’Egipte, ja que els egipcis escribien tot el que feien en papirs. Ens van explicar què significava cada part del papir; hi havia lletres, un dibuix d’una mòmia i una insígnia.
Més tard ens va ensenyar com es fabricaven els papirs: hi havia un recipient amb aigua i amb la planta del papir. Ens va ensenyar la planta i després vam agafar un ganivet i vam tallar la planta amb cura de no trencar-la.
Al final del taller, unes dones van muntar els trossets de papir que quedaven al recipient.
María G. Lanzuela i Vanessa Kelk, 1r A
CAIGUTS DEL PEDESTAL
La representació caiguts del pedestal era una activitat, en principi optativa, que es va fer a la plaça del Fòrum de Tarragona. Part de la gent se’n va anar a la platja o a les botigues que hi havia per allà: només cinc persones, més els professors, vam anar ha veure-ho.
Al principi ens va semblar una mica avorrit, però conforme va anant passant el temps es va anant tornant més divertit, ja que encara que t’explicava com eren alguns dels emperadors també tenia un punt de comèdia.
A l’obra eren tres esclaus, als quals els seus amos els havien donat diners per construir una escultura d’algun emperador, i aquests també havien d’escollir a quin emperador dedicar-li l’estàtua. Van discutir quin d’ells s’ho mereixia més, entre els candidats hi havia: Calígula, August, Claudi, Cèsar i Tiberi. Els esclaus van arribar a la conclusió que cap d’ells es mereixia una estàtua, per totes les coses dolentes que havien fet en el passat, coses que normalment no se saben.
Entre un emperador i un altre, els esclaus, van recitar alguns fragments i poemes, de Suetoni, Marcial, etc. Cada poema era millor que l’altre, i ens feia riure molt, els temes dels poemes eren molt diversos i amb un llenguatge molt vulgar, una de les frases que ens va fer molta gràcia ve ser “la teva boca flaira igual que el teu forat del cul”.
En conclusió, tant a nosaltres com als nostres companys i els professors ens va agradar molt.
José Javier López i Conchi González
VIURE A UN CARRER DE TARRACO
El dissabte al matí vam presenciar la millor representació de la nostre sortida a Tarragona segons la nostra opinió personal, l’espectacle Viure a un Carrer de Tàrraco. Constava de 4 parts o temes, un era el Tricilium, l’altra la Cacera, els Legionari i per últim l’Enterrament.
El triclinium el van representar molt bé, van posar en escena unTriclinium on seien persones amb un nivell adquisitiu alt, els quals disposaven d’esclaus (els amos) i també apareixien esclaus, els encarregats de servir el menjar. En aquesta escena es podia veure reflectit els tracte que es tenia als esclaus, no gaire bo, podíem apreciar com es presentaven els àpats, vam veure com es servia el menjar sempre molt ben trossejat per facilitar-li als amos el menjar, com actuaven els esclaus, quines obligacions havien de fer per satisfer al amo i al seus companys que l’acompanyaven a l’àpat. En l’escena, com que era una comèdia, vam veure un tracte dels esclaus caps als seus amos una mica dolent, ja que feien marranades al menjar per tal de que no poguessin menjar-se-les i d’aquesta manera reien dels amos. Però en la vida real no creiem que fos així la cosa.
Una part també molt divertida d’aquesta actuació va ser quant el nostre company Narcís va haver de sortir a fer d’esclau amb una perruca, va ser molt divertit, i també vam poder veure en aquella escena que els amos tractaven molt malament als esclaus, ja que al nostre company el Narcís que feia d’esclau li demanaven una cosa darrere de l’altre i es rentaven les mans i la boca en el seu cabell!
La Cacera, potser a aquest apartat va ser al que menys sentit li vam trobar . En aquesta escena apareixia una dona la qual explicava les qualitats d’una bèstia espectacular que feia coses impossibles de fer per altres besties, aquest animal resultava ser un ós. Aquest ós obeïa tot el que li deia la noia, feia balls etc. Era una cosa mai vista, era impressionant. En aquesta escena també apareixia una home que feia una mica de comèdia amb l’ós el qual era molt bo en malabars.
Els Militars, van estar bastant bé, aquesta escena tractava de que hi havia un comandant amb tres militars al quals els demanava que fessin activitats per tal de concedir-los premis d’honor. Però resultava que sempre guanyava la mateixa en aquest cas la noia, encara que ho fes malament i el altres dos bé, llavors els altres militars es van empipar al veure que la noia es va emportar les quatre medalles com a recompensa, però finalment descobreixen que aquesta resulta ser la filla del comandant. Llavors ho entenen tot i comprenen com la noia que resultava ser la més patosa i la que tenia menys manya s’havia emportat les quatre medalles . Va ser molt humorístic.
L’enterrament, va estar molt graciós, resulta que el difunt era ric, aleshores tothom plorava per donar llàstima, però tots hi anaven pels seus diners, en l’escena es va crear una conflicte entre la dona del difunt i la seva amant ja que les dues volien els seus diners i l’ou d’or que va posar la seva gallina. Aquest difunt li van donar un paper molt graciós, ja que reia, es movia, i feia cares per tal de donar-li un to humorístic a l’escena. Els plors de les dones eren molts sorollosos això també feia molta gràcia .En aquesta escena apareix també un esclau al costat del difunt, aquest durant tota l’escena està callat i sembla portar alguna cosa a la boca, al final de l’escena descobrim que dins la boca portava l’ou d’or.
Narcís Boza i Jaume Trabalón
SERVITUS ET MANUMISSIO
Aquesta va ser una representació sobre la venda d’esclaus a Tarraco. Tractava d’un home que tenia uns esclaus i unes esclaves i un dia feia la venda d’aquests. Anaven amics o coneguts seus al lloc de la venda, gent amb poder adquisitiu que ja tenien esclaus, però que en necessitaven d’altres.
Aquest home havia sigut un home que anteriorment havia “timat” a algunes persones dient-los per exemple que un esclava era cuinera, que havia cuinat a la cuina d’alguna persona important en un altre lloc, etc però que era mentida, sinó que era per vendre-la i a bon preu. En l’espectacle anaven a comprar, i es posaven en filera els esclaus, i els compradors, feien l’elecció de quí volien comprar, depenent del que era cadascú, d’on venia, etc . I així, també amb les esclaves.
Al final de l’espectacle fan la representació de que un amo, allibera al seu esclau i a la seva esclava perquè havien tingut un fills per a ell. Així fan una cerimònia com d’alliberament, firmen uns papers i l’amo, l’hi treu el collar que representava que aquella persona era un esclau.
Aquesta representació va ser entretinguda, ja que feien bromes, era divertida, però encara que va ser divertida vam aprendre molt de la venda d’esclaus. Personalment, vaig riure i em va agradar!
María García Martínez
Apolo (en grec antic Ἀπόλλων Apóllōn o Ἀπέλλων Apéllōn) Es un dels deus olimpics de la mitologia grega i romana.
orer.
